"El profe"

Ahir al vespre vam anar a veure "El profe" al teatre Gaudí de Barcelona. Aquesta obra, escrita per Jean-Pierre Dopagne, traduïda per Josep M Diéguez, dirigida per Pep Tines i interpretada per en Pep Simon tracta el síndrome Burn-out del professorat portat al màxim extrem a l'estil d'"Un dia de fúria" o a l'estil dels malauradament imitats que entren a un centre educatiu disfressats de Rambo a disparar a tort i a dret a tota cosa que es mogui. L'obra, un monòleg d'una hora i mitja, convida a la reflexió sobre un sistema educatiu on tothom hi queda retratat ja sigui per la seva incompetència, per la seva deixadesa o per la frustració que suposa l'educació secundària pels que, malgrat tot, encara tenen vocació d'ensenyar. En Pep Simon interpreta magistralment un profe - no un professor - que explica la història que va viure abans i després d'aquell 17 de febrer que va ser el dia escollit per cometre un crim injustificable que arriba a justificar sense gaire penediment. I surts del teatre, i en parles, i dius: "Val més que el conseller Maragall no hi vagi i agafi idees"; no, no em refereixo a matar alumnes, em refereixo a una maragallada que surt al text i que com tota la situació explicada és portada expressament a l'extrem per fer pensar. Molt pessimista, no? sí, molt. Si teniu fills adolescents i hi aneu penseu que és teatre, només és teatre.
Foto: En Pep Simon a escena. Font: osona.com