dimarts

No era tan maria


A les reunions d'avaluació, on tots els mestres d'un grup parlen dels alumnes un per un, els mestres d'educació física tenim un paper fonamental doncs coneixem els alumnes en un context diferent de l'aula i arribem a entendre millor les relacions que s'estableixen entre ells.
En un treball sobre la tolerància es va decidir fer observacions dels grups a partir de jocs d'educació física; les pròpies tutores organitzarien els jocs i de pas, s'adonarien que potser l'educació física no és tan maria com pensaven.
Foto: "4 de cop" de JRoca'09

7 comentaris:

Rafel ha dit...

No deu ser tan maria quan diuen allò de: s'ha de fer una substitució d'Educació Física de 10 a 11... i la gent es fa fonedissa, invisible, tremolosa de cames, etc, etc...

JRoca_Font ha dit...

Rafel,
ja ho pots ben dir, no tothom s'hi atreveix, com diria en SonGoku "canvi de lloc instantani!".
Salut

Anna ha dit...

hehehe, i quina ràbia que sigui, perquè a moltes escoles encara ho és, Maria.. sense anar més lluny, una substitució que vaig fer fa poc..els nens anaven amb abarques i texans a fer EF, i no passava res, en canvi qsi no haguéssin portat el llibre de mates o el de català mai.. increíble, però cert.

JRoca_Font ha dit...

Anna i Lluís,
també m'he trobat amb històries d'aquestes, els propis MEF de vegades són els que etiqueten de maria l'assignatura, una llàstima.
Salut

Anònim ha dit...

En el meu institut és una de les matèries més estimades; potser perquè la professora cap del departament és una autèntica crac. A la majoria dels meus nanos els encanta EF! :)

Abraçades cap a Osona! (aquests dies estic desapareguda, aclaparada amb tantes avaluacions i proves extraordinàries!)

JRoca_Font ha dit...

Montse,
a nivell d'institut també és una assignatura molt important per les relacions que s'hi estableixen, segur que al teu institut n'esteu al cas.
A primària també anem atabalats, el final de curs és ben estressant.
Salut

Anònim ha dit...

I també és una assignatura importantíssima perquè sol passar que agrada a nanos que no se senten gens de gust dins l'aula o en matèries diguem que més "intel·lectuals". Un excel·lent en EF per a un nano que no es prodiga en bones notes és tot un incentiu.

Jo, d'aquests alumnes, en tinc uns quants. Quan parlen d'EF i els brillen els ulls, me n'alegro enormement!