dissabte

"El 2.0 no és una eina, és una filosofia"

Ahir em vaig sentir una mica com en Woody Allen: vaig rebre un reconeixement i no vaig anar a l'acte d'entrega del premi*1. I no amics, no toco el clarinet ni cap altre instrument musical, no vaig assistir a l'acte perquè estava de colònies a Canet de Mar amb els alumnes de cicle inicial*2.
He estat reflexionant sobre aquest reconeixement institucional per l'aplicació de les TIC a l'escola mitjançant blocs i altres eines 2.0 i estic segur que a cada escola som uns quants els que creiem en aquestes eines i el seu potencial. També és cert que sovint els coordinadors TIC vivim situacions d'incomprensió i fins i tot de certa displicència per part d'alguns companys de feina que fan que la nostra tasca sigui més complicada; la sensació és sovint la de picar ferro fred, una sensació que conec des de fa anys quan vaig començar la lluita per la dignificació de l'educació física escolar que sovint és considerada una maria. I és clar, rebre un reconeixement d'aquests és un incentiu per seguir treballant amb ganes, com també és un incentiu, igual o més gran, rebre el reconeixement diari dels propis alumnes que potser només amb una mirada mostren un respecte i un gratitud difícils de descriure.
Ahir a la nit, en l'excel·lent acte d'entrega del Premis Blocs Catalunya, vaig tenir l'oportunitat de conversar amb molta gent que creu en els blocs com per exemple la presidenta d'STIC.CAT Trina Milan que va fer un discurs que em va agradar molt sobre l'agitació social i cultural que signifiquen els blocs. També vaig parlar amb gent del Departament d'Educació en l'àrea de les TIC; va ser una llarga conversa interessantíssima i enriquidora, on vaig exposar els meus projectes futurs i vaig sentir una frase que em va agradar molt: "Les TIC a l'escola no són una opció, són una obligació".
I el discurs del Molt Honorable President Benach, sempre magnífic: "El 2.0 no és una eina, és una filosofia"*3. I sobretot vaig xalar de valent petant la xerrada cara a cara amb un munt d'amics, la majoria dels quals veig poc sovint i llegeixo molt, i que sempre ajuden amb els seus consells, recomanacions i ahir, felicitacions.
Gràcies a tots els que m'ajudeu dia a dia a millorar en la meva tasca.
Salut
*1 El premi és un mini-portàtil dual amb XP i Linkat que utilitzaré molt a l'escola quan acabin d'instal·lar el projecte Heura.
*2 Vaig batre el meu propi rècord de plegar sacs de dormir: 23!
*3 Li agafo la frase pel títol de l'apunt, en cito la procedència.
Foto: "Els guanyadors dels Premis Blocs Catalunya 2009". Font: premisblocs.cat
Notícia al 9nou.cat

11 comentaris:

Trina Milan ha dit...

Amb mestres com tu, farem l'escola del segle XXI
gracies per tot

Josep Comajoan ha dit...

Felicitats, Jordi. Ja sé que no consola pensar que n'hi ha d'altres com tu, però aquesta "incomprensió" dels mestres que voleu avançar en l'educació 2.0 no és exclusiva del sector de l'ensenyament. Diria que es dóna força en tots els sectors. A poc a poc, però, es va fent camí, i la qüestió és, encara que s'avanci a poc a poc, no parar. Ahir, a Vic, vam fer un altre petit pas.

JRoca ha dit...

Trina Milan,
gràcies a tu per fer més propers els blocs catalans amb l'associació Stic.cat i actes com els d'ahir.
Josep Comajoan,
exacte, la qüestió és no defallir en l'intent de tirar endavant i aconseguir treure profit, cadascú en el seu àmbit, de les eines 2.0. Moltes gràcies.
Salut

SM ha dit...

Moltes felicitats,Jordi! Acontinuar amb la feina ben feta.

Rafel ha dit...

Enhorabona Jordi, estic molt d'acord amb les reflexions que fas sobre l'ús de les TIC, especialment amb la frase "Les TIC a l'escola no són una opció, són una obligació". La qüestió és quina filosofia hi ha al darrere quan les utilitzem o sigui no utilitzar-les mecànicament com el tradicional LLIBRE DE TEXT.
D'altra banda si a tu ja et costa convèncer els companys i companyes i portes un cert temps en aquesta ona, que s'ha de dir de mi que començo enguany com a coordinador informàtic i que fa dos-tres anys que això dels blocs ho veia lluny, lluny.
Com diuen els Manel : ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí, però tot és posar-s'hi.

Salut 2.0

Josep M. Bru ha dit...

Ja que, finalment, tampoc no vaig poder anar a l'acte (tu per colònies, jo per una bronquitis de cavall), aprofito ara per felicitar-te. Enhorabona Jordi i fins ben aviat.

JRoca ha dit...

SM,
gràcies Salvador!
Rafel,
aquesta frase dels Manel és clavada! ;-) s'ha de ser constant i al final tot arribarà.
Josep M. Bru,
gràcies i recupera't aviat. En època de grips porcines té mèrit agafar bronquitis de cavall. ;-)
Salut

Ester ha dit...

Hola Jordi. Vam compartir Seminari TAC el curs passat (treballo a Centelles)i estic contenta en veure que, malgrat el desanim que tenies en alguns moments, continues amb el teu treball.
FELICITATS, EL TEU BLOG ÉS MOLT ÚTIL I ENGRESCADOR.
Ester

JRoca ha dit...

Ester,
gràcies, cal seguir treballant perquè al final les coses poden sortir millor.
Salut

Jesús M. Tibau ha dit...

felicitats

JRoca ha dit...

Jesús M.,
gràcies i felicitats a tu també pel premi que vas rebre.
Salut