Crònica d'un dia sense vaga ple de solidaritat

Comprovar que hi ha una bona sintonia entre el professorat i les famílies és una de les coses més maques d'aquesta feina. A l'escola on treballo els mestres vam decidir que no faríem vaga per no perjudicar més a les famílies i perquè no vèiem que fos una solució a una situació que no ens agrada. A corre-cuita, amb les presses fruit de deixar les coses importants en l'ordre correcte de prioritats en un mes d'avaluacions i mil reunions, finalment vam decidir fer unes samarretes amb la inscripció que vau veure en l'apunt anterior d'aquest mateix bloc. El dia abans de la vaga vam donar una carta a les famílies explicant les nostres raons i demanant que si ho creien oportú podien solidaritzar-se mitjançant una samarreta blanca pels alumnes i els familiars que els vinguessin a acompanyar a l'escola.
Avui hem vist com la resposta ha estat espectacular i les mostres de suport de les famílies a través de signatures i vestimenta blanca ens han anunciat, una vegada més, que estan amb nosaltres perquè entenen que això és bo pels seus fills: un 10.
Una nena de P4 portava una samarreta pintada amb retoladors amb la inscripció "Retallar en ensenyament és retallar el MEU futur". Diu que sa mare també ha vingut amb una samarreta igual que van pintar a mitges. He vist altres mares que també duien inscripcions i ens han mostrat el suport i agraïment per la decisió de no haver fet vaga.
Heu de saber que tot i les retallades en personal que poden afectar la qualitat de l'educació els mestres compromesos farem tot el que estigui a les nostres mans per estar a l'alçada de la confiança que ens heu dipositat.
Moltes gràcies!
Foto: "Avui a fora el centre" de JRoca'10