L'avaluació que Necessitava Millorar

Sóc mestre de LOGSE: vaig formar part de les primeres promocions de les especialitats de magisteri de principis de la dècada passada i quan vaig entrar a treballar em vaig trobar de ple amb el PA i l'NM a l'hora d'avaluar, fins ara. Aquests dies estic avaluant amb les notes tradicionals de tota la vida i m'agrada, crec que és molt millor i que la informació de l'avaluació queda més clara i concisa. No entraré a valorar la LOE en general però en aquest aspecte hi veig una millora, ara és qüestió de canviar el xip a l'hora de programar sobretot en el tema de les competències bàsiques, estic especialment interessat en la competència digital però tot i el temps que fa que s'estan introduint les TIC a les escoles encara no hi veig la predisposició que cal per part de molta gent, serà qüestió de seguir insistint...
Foto: "Salt vertical" de JRoca'08
Afegit el 13/12/08 Post relacionat: "La evaluación en EF ... Loe vs LOGSE?" del bloc MesTrex de Educación Física

La globalització del safareig

La propagació de missatges falsos per correu electrònic crec que aviat arribarà* a la categoria de joc-geek; les normes són fàcils:
1- T'inventes una història que pugui semblar mig creïble i a dins hi afegeixes frases del tipus "anunciado en la CNN", "peor de la historia", "sector Zero del disco duro" o un "urgentísimo" ben gros i tot en majúscules, que així sembla que cridis. És important afegir en el missatge un component de por i un "envía este mensaje a amigos, familiares...".
2- Ho envies a aquella persona (tothom en coneix una) que saps que ho reenvia tot.
3- Esperes... cinc minuts.
4- Comptabilitzes adreces d'e-mail i les compares amb els amics per veure qui ha guanyat. S'ha de marcar un temps ja que la cosa pot córrer durant mesos o anys.
*Si és que no ho ha fet ja.
Això de l'Internet permet que qualsevol persona amb poca feina i ganes de riure una estona faci circular qualsevol estupidesa a qualsevol lloc del món amb l'única eina d'un pc i una connexió que, per més inri, pot ser robada via wifi. De la mateixa manera persones amb clares intencions comercials (entre d'altres) també aprofiten aquest fàcil i barat recurs de global-màrqueting, mentre hi hagi xaiets que s'ho empassin...
Foto: "Winnie de la por" de JRoca'08

Retallades per seguir cornuts i pagant el beure

Les retallades en les oposicions a mestre del 2009 sembla que canvien la categoria de rumor per la de la notícia. Es veu que s'havien de convocar 3770 places per a primària i al final es quedaran en 700 i d'educació física res de res, sí, ho heu llegit bé, no hi haurà oposicions a mestre d'educació física si hem de fer cas a notícies com aquesta.
Em temo que aquesta notícia no serà l'única relacionada amb retallades que va començar com a rumor.
Gràfic del funcionariat a l'Estat Espanyol. Font: El Periódico

Sense vendre fum

Ahir vaig anar a veure l'espectacle FUM de Teatre de Guerrilla. L'espectacle gira al voltant de la corrupció, de l'eròtica del poder, de la poltrona enganxada i de la mediocritat dels polítics en la societat actual. No és la primera vegada que es porten al teatre o al cinema aquests temes; de fet és un tema recorrent en moltes sèries de televisió de consum ràpid i és precisament per això que l'espectacle FUM té més valor ja que està molt ben escrit, molt ben interpretat, amb un ritme que no decau i té un segell: una marca d'identitat que els de Sant Feliu de Buixalleu han explotat des de fa una dècada i segueixen explotant amb gràcia. D'això se n'ha de saber, seria molt fàcil anar a cremar-ho tot després de tastar les mels de l'èxit que dóna la popularitat televisiva però ells han sabut i saben jugar bé les seves cartes. Feia molt de temps que no reia tant al teatre.
FUM és una obra imprescindible i des d'aquest humil bloc recomano a tothom.
Entrevista a ElSingularDigital.cat
En va parlar també en Gerard Guix al seu bloc.

Tinc ganes de ser optimista

Llegeixo que 35 entitats de la societat civil es comprometen a col·laborar a millorar l'educació*. Me n'alegro (sense ironies) i crec que és un pas important que aquestes entitats posin el seu granet de sorra a millorar en la mesura del possible l'educació, estic content perquè aquesta vegada s'intentin fer coses constructives en comptes de criticar i posar pals a les rodes sobre tot l'àmbit educatiu del país.
Faig un copy-paste de part del manifest:
"No volem entrar en una crítica a famílies, escoles o administracions públiques que no ens toca; el que volem és definir allò que cadascun dels nostres àmbits pot fer i hauria de fer, i ens volem comprometre a fer-ho"
Un 10 en intencions i sincerament espero que la cosa funcioni, tinc ganes de ser optimista.
Notícia a l'Avui.
Notícia a Vilaweb.
No he trobat més notícies d'altres mitjans, és que potser la notícia no és prou important? quan surten els informes negatius i les comparacions amb Finlàndia de notícies en surten com bolets.
*El Periodico.
Foto: "La Santa Reparada. Begur" de JRoca'08

He put his boots on

Avui m'he llevat amb la versió de Rocky de l'anunci del nou Golf al cap i m'ha acompanyat els primers quilòmetres cap a Taradell, crec que començar el dia amb una cançó així anima. A partir de la corba a l'esquerra amb la MAT de fons he posat el Travelling Riverside Blues del BBC Sessions de la millor banda de rock que ha existit mai, una cançó ideal per a conduir.
A la tarda tornant del curs de gestió del temps he punxat Whole lotta love i anant al partit setmanal de futbol sala he punxat How many more times, ambdues ideals per l'ocasió. Tornant del partit, esgotat, he punxat Dazed and confused, ideal també. Cada cançó al seu temps per assaborir cada nota depenent de l'estat d'ànim, del temps que fa i amb el volum adequat.
Que fort, avui he anat a comprar a l'Esclat de Malla i he hagut de parar l'orella dos cops ja que no em podia creure el que escoltava al fil musical: estava sonant The End dels Doors, ho juro per en Hendrix. He mirat a fora i no he vist helicòpters.
Foto: "Page, Jones, Bonham i Plant: sempre amb mi" de JRoca'08

A sota zero i sense anorac

Tots tenim algun amic que destaca per perdre-ho tot; són gent capaç de perdre les claus, l'abric, el bolso, el mòbil i les coses més inversemblants i alhora necessàries per la seva vida quotidiana. M'imagino que aquesta gent que ho perd tot té un nom pels psicòlegs però ara mateix no m'interessa, el que vull fer notar als estimats lectors del bloc és la constatació que aquest problema apareix a edats primerenques, sí, a l'escola aquesta gent ja destaca per perdre-ho tot i molt sovint ni se n'adonen. Desconec les causes del problema i si es pot treballar específicament però està clar que sovint des de casa no hi ajuden gaire, marcar la roba amb una senzilla etiqueta amb el nom no és tan difícil i ajuda molt a la recuperació de la roba que l'alumne ha anat perdent pels llocs on ha passat. Qui no ha estat en una escola no pot imaginar la quantitat de roba sense nom que s'acumula al llarg del curs, sincerament, no us ho podeu imaginar. No s'entén com aquesta roba que de vegades té força valor o és nova mai és reclamada per ningú, suposo que s'assumeix que s'ha perdut i se'n compra d'altra sense ni fer l'esforç de buscar-la, un símptoma de vaques grasses que ha de canviar.
Foto: "Pedres i pinyes" de JRoca'08

La capital del joc és Tona

Aquest cap de setmana Tona es convertirà en la capital del joc gràcies a la 8ena Fira JocJoc: la fira del joc i de la joguina diferent. Si teniu ganes de descobrir jocs que es basen en l'originalitat, la qualitat i els valors heu de passar per Tona a jugar amb nosaltres; doneu una oportunitat als jocs que no surten a la tele, doneu una oportunitat als artesans dels jocs i a les companyies populars del país, no em vingueu amb l'excusa del fred que a Tona el caliu el posem els tonencs.
Com a recomanació especial de la fira no us podeu perdre l'espectacular Laberint dels amics d'Itinerània. Aquí us deixo un dossier per a escoles.
Ens veiem aquest dissabte i diumenge!

Vuitanta i vint fan cent

Avui a la tercera sessió del curs de gestió del temps i millora organitzativa ens han parlat del principi de Pareto i ens han demanat aplicacions pràctiques a la nostra vida quotidiana o laboral. Algú ha dit que el 20% dels alumnes esgoten el 80% dels recursos, algú altre ha dit que d'entre preparar el menjar i menjar-se'l la regla de Pareto funciona i jo penso que és de les poques coses interessants que estic aprenent en el curs, i no perquè ara em dediqui a buscar aplicacions pràctiques a tot això sinó perquè em fa gràcia cercar Pareto a la Viquipèdia i llegir dilemes.
Foto: "Teorema de les taques de pintura" de JRoca'08

EFectivitat

Fa uns anys les retransmissions de futbol van afegir a les estadístiques dels partits un concepte que van anomenar temps efectiu de joc en referència al temps que la pilota estava en joc; ja se sap que a diferència d'altres esports en el futbol hi ha molt temps en el que la pilota està aturada o fora dels límits del terreny de joc. En les sessions d'Educació Física podríem afegir el concepte "temps efectiu de sessió o d'activitat" i entendre que aquest temps augmenta (o ho hauria de fer) a mesura que el MEF és capaç de dominar totes les variables que poden entorpir en temps la pròpia sessió: comportament dels alumnes, explicacions poc concises, material allunyat, mesures de seguretat deficients, excessiva estona d'higiene dels alumnes, etc...
Aquest curs he començat amb dos grups que no coneixia i que mostren un comportament generalment inadequat a l'hora d'EF. No ha estat fins fa poc que he comprovat com aquest temps efectiu de sessió o d'activitat ha estat prou ampli per tenir la certesa que les sessions han estat ben aprofitades pel que fa a continguts treballats, però, i els objectius? els objectius són una altra història; quan les coses no funcionen pel que fa a ordre, respecte i comportament l'objectiu principal passa a ser el de controlar aquestes situacions perquè dos mesos després de començar el curs sigui capaç de dir que me'n surto fent sessions d'EF de qualitat.
Amb tot això vull dir que de res servirà programar moltes unitats mil·limetrades si no som capaços abans de tenir en compte que hi ha un temps efectiu d'activitat i un temps que entorpeix la sessió que de vegades se'ns en va de les mans.
Foto: "Matí molt llarg" de JRoca'08

Famous blue raincoat

Avui 22 de novembre és Santa Cecília, patrona dels música i el mínim que puc fer és posar-vos una cançó captivadora que cada vegada que l'escolto m'agrada més, és la meva preferida d'en Leonard Cohen.

El rovelló

Un dels punts forts de l'edifici de primària de l'escola pública Pinediques de Taradell és el pati. Fa pocs anys unes necessàries obres d'ampliació van reduir-ne les mides però l'essència s'hi segueix notant, només voltant per fora el recinte s'hi nota aquesta essència.
Ahir hi passejava en el torn de vigilància de l'esbarjo i realment el que veia no ho he vist a cap escola on he estat: la canalla viu l'hora del pati amb un entusiasme engrescador pel contacte amb la natura i les ganes boges de viure cada segon que hi passa. El bosc té vida amb certa fauna i flora i fa aquella olor de bolet tan característica de tardor. Un nen d'origen magrebí que devia fer primer o segon (no els faig classe i per tant gairebé no els conec) se'm va acostar amb alguna cosa a les mans:
- Mira, has vist?
Les mans brutes d'esgarrepar l'argila estaven plenes d'aglans que havien germinat: els sortien tiges assedegades de sol.
- D'on ho has tret això?
- Un dia els vam enterrar i mira ara, has vist?
- Ai sí, mira, estan sortint els arbres petits.. què en faràs?
- No ho sé.
- Busca un bon lloc i enterra els aglans una altra vegada, a veure si surten arbres.
El nen va mirar esverat al seu voltant i va marxar corrent a reunir-se amb un altre grupet de nens que com ell tenien les mans brutes i plenes d'aglans recent germinats.
Avui el dia ha estat dur, els dimecres ens reunim a les vuit del matí i jo arrossegava son. Tot d'una, a la tarda, un alumne del meu grup m'ha dit que a la meva taula tenia una sorpresa que ha trobat al bosc, a un company se li ha escapat que era un rovelló i quan m'hi he arribat he comprovat que el rovelló era de campionat, de campionat de les Pinediques de Taradell. Tenir un pati com el nostre és un privilegi que espero que sàpiguen valorar i evidentment respectar.
Foto: "El rovelló de les Pinediques" de JRoca'08

Joguines brutes

M'ha arribat un altre catàleg de joguines i novament em topo amb els meus "amics" de l'Smack Down. El catàleg conté diverses figures de forçuts amenaçadors amb rajoles de xocolata a l'abdomen que reparteixen llenya a tort i a dret a qui s'hi acosti, molt bonic.
Venen els rings de lluita*, el micròfon oficial que fa 10 veus diferents, figures de cada personatge i un cinturó de campió "con el Bonus WWE Superstar DVD incluído". Totes les joguines estan etiquetades amb +6 anys, és a dir, estan enfocades descaradament a un públic infantil.
Pares i mares, no caigueu a la vulgaritat de comprar aquestes porqueries als vostres fills, no cediu al xantatge emocional, no cediu al "em portaré bé", no cediu, digueu no i punt, hi ha moltes alternatives molt més sanes, educatives, netes, amb valors i amb millors preus que aquestes joguines.
Em comprometo a fer un post properament amb una llista de joguines adients, originals, econòmiques i divertides.
* Un ring de lluita es diu WWE Ring Deluxe Spring i és una gàbia que val 39,9€
Foto: "Contra-corrent" de JRoca'08

Articles relacionats en aquest mateix bloc:
És que ningú farà res per evitar aquesta merda en horari infantil? 15 gener 2008
Així ens va. Sense competències per defensar els nostres infants. 15 març 2007
Conductes imitatives. 14 maig 2008

Vendre neveres als esquimals

Avui m'ha arribat un catàleg de joguines d'uns grans magatzems i fullejant-lo m'he quedat sorprès en veure que Sony ha tret un joc que es diu Play Chapas per la seva consola PSP. No tinc cap consola de jocs ni jugo a l'ordinador per la qual cosa se'm fa estrany entendre que algú prefereixi jugar a les xapes amb una màquina que fer-ho amb el "mode" tradicional per molt wifi-guai que pugui ser. Digueu-me antiquat però realment algú creu que una màquina pot substituir les sensacions de jugar a un joc tan popular com les xapes? quina serà la pròxima? Play Xarranca? vinga va, fins ara els videojocs havien aportat una dosi de fantasia irreal a diferents jocs i esports per fer-los més atractius des d'un punt de vista sobretot visual però ara han de fer-nos creure que també poden substituir els jocs de tota la vida?
Jo que em pensava que amb la crisi tornarien els jocs tradicionals de carrer de la post-guerra i surt Sony per vendre'ns un d'aquests jocs per prop de 30 € quan al carrer té cost zero.
Amics, amigues; hi ha alternatives més originals, barates, netes, amb valors i nostrades als videojocs. No us ho creieu? Veniu a Tona a comprovar-ho el proper 29 i 30 de novembre a la Fira de la joguina diferent.
Foto: "No golfing" de JRoca'08

La desagradable ignorància

La canalla se sent atracció pel desconegut, és lògic. També és lògic que la desconeixença en alguns temes porti a situacions desagradables si hi sumem un grau d'inconsciència pròpia de l'edat i de vegades una dosi de crueltat, pròpia de l'edat, o no.
Fa uns dies vaig sentir a uns nens referir-se a un altre en aquests termes: "Aquell és un tomàs". Feien referència al centre de discapacitats intel·lectuals més conegut d'Osona que es diu Sant Tomàs. Algú, possiblement un adult amb macabre enginy, els havia fet adjectivar "tomàs" com a un insult divertit. Vaig pensar que si aquests nens haguessin conegut la tasca del centre de Sant Tomàs o coneguessin algun cas proper de discapacitat psíquic possiblement no farien aquestes bromes i aquí va venir la meva reflexió al voltant de la sensibilització social de la diferència; penso que els nostres alumnes han de conèixer la tasca de llocs com Sant Tomàs, de llocs com l'institut Guttmann, empreses com La Fageda, la Fundació ONCE, Special Olympics, diverses ONG, etc... d'aquesta manera evitarem conductes desagradables fruit sobretot de la ignorància.
Sentim pels mitjans que joves del nostre país són capaços de fer agressions racistes, de maltractar discapacitats o persones sense sostre, o persones grans... no serà que la ignorància porta una dosi de manca de respecte a la diferència?
Foto: "Llegint al llit" de JRoca'08

Serrallonga vs gitanos irlandesos

En Brad Pitt va demostrar ser un actor extraordinari amb la genial interpretació d'un gitano irlandès a la pel·lícula de Guy Ritchie "Snatch: diamonds and dogs (2000. Veure Youtube)". En aquella ocasió l'actor nord-americà va ser capaç de fer creure al món que era irlandès i gitano amb un accent impressionant que li feia guanyar credibilitat com a personatge alhora que provocava que l'espectador es quedés sense entendre de la missa la meitat. L'equip de la pel·lícula no el va escollir per la seva cara bonica o pel seu carisma, el van escollir perquè els va demostrar que era capaç de donar credibilitat al complex personatge.
L'Isak Férriz no és pas mal actor, al contrari, però com a Serrallonga no cola si volem que la pel·lícula tingui credibilitat. Per fer Serrallonga un gran equip ha cuidat pràcticament tots els detalls per fer-nos creure que vèiem una història del segle XVII que es desenvolupa en gran part a la comarca d'Osona; i aquí és on no han cuidat el detall de l'accent d'alguns dels personatges, no només el del protagonista.
De la mateixa manera que d'una pel·lícula argentina no ens creuríem que els personatges tinguessin accent andalús de Málaga no ens creiem que una pel·lícula (o sèrie) basada en gent d'Osona del segle XVII tingui personatges amb accent actual de Barcelona; i compte, no és per despreciar cap manera de parlar, és simplement una qüestió de credibilitat que una part dels espectadors de Serrallonga hem notat.
Es dirà que hi ha autoodi, que ho critiquem tot i més coses però no és això; jo estic molt content que es facin coses com Serrallonga i que es facin bé salvant aquells detalls que notarem només un percentatge petit dels espectadors. Aquest país necessita que es facin més sèries com Serrallonga i que s'expliquin més històries nostrades. Tot i aquesta crítica* que faig jo vull felicitar a l'equip per la feina feta, que és molta.
* Hi ha una altra crítica en aquest cas lingüística: utilitzen alguna vegada el "vostè" quan diria que en aquell temps aquesta paraula d'origen castellà encara no s'utilitzava, hi havia el "vós".

Res de gimnàstica o pati vigilat

El programa "L'aigua clara" de la televisió osonenca 9TV emet aquest dijous un debat sobre l'Educació Física i l'esport que també es repetirà el divendres i el diumenge. Un dels contertulians és en Carles Viñalonga que alhora és el formador del seminari d'Educació Física de Vic on assisteixo i del qual us n'he parlat alguna vegada. Els altres contertulians són en Joan Arumí, en Xavier Roviró i en Miquel Vinyet; en Josep Comajoan n'és el conductor.
Per saber més sobre els temes tractats, els contertulians i els horaris d'emissió, visiteu aquest post titulat: "I res de "gimnàstica" o pati vigilat. Educació Física amb majúscules!" del bloc del programa. Agraeixo a en Josep Comajoan la seva disponibilitat a tractar aquest tema en el seu espai, els mestres d'Educació Física tenim poques oportunitats als mitjans per dignificar la nostra tasca i demostrar que la nostra àrea no és una maria.
Foto: "Baixant amb l'ombra" de JRoca'08

Yes we can

Avui és un d'aquells dies que et lleves una mica com el dia de reis esperant l'Scalextric però com que un ja és gran el que de bon matí esperava sentir a la ràdio era que l'Obama havia guanyat les eleccions. No sóc ni pretenc ser analista polític i molt menys dels EUA però és força evident que el fet que aquest bon home sigui president dels EUA és una cosa grossa, i que en Bush hagi deixat de ser-ho també. El món anirà millor? ni idea. Em temo que els que remenen les cireres estan més a Wall Street que a la Casa Blanca però almenys tenim aquella mica d'esperança i la sensació que hem viscut un fet històric de primer ordre.

Quan els mestres som alumnes

Fa uns dies han començat els cursos de formació i és ben bé que hi ha de tot. Et pots trobar cursos que t'ajuden a la teva tasca docent i et pots trobar amb veritables taladres que duren un munt d'hores i a l'hora de la veritat no t'aporten res. Jo després d'algunes experiències nefastes amb cursos de formació m'ho penso molt a l'hora d'escollir-ne de nous, no m'agrada estar-me dues hores i mitja assegut mirant el tic-tac del rellotge després d'unes quantes hores de classe. Alguna vegada he deixat un curs a mitges perquè no m'hi he trobat bé, només faltaria que a aquestes alçades hagués de fer les coses per obligació; sempre trobaré algun curs interessant per no veure'm com alguns companys de professió que van als cursos amb l'única intenció d'obtenir un certificat que els ajudarà a tenir un nou sexenni.
Foto: "Al parc infantil" de JRoca'08

Nevant a fora

Sortint de la carrera de mestre et falta experiència i quan entres a l'escola vas perdut. La forma més tradicional i menys ràpida de solucionar el tema de l'experiència és treballar durant molts anys i si és possible en diferents llocs.

La segona manera d’agafar experiència és molt més ràpida però té efectes secundaris diversos, sobretot a nivell psicològic. Tot i això crec que les facultats haurien de prendre nota del que escriuré ara:

Es tracta de ficar-se en un gimnàs de tres a cinc de la tarda amb un munt de nens i nenes de tercer i (aquí ve la dada important) nevant a fora.

La recuperació és lenta i dolorosa però ho aconsello.

Foto: “Docents de color vermell” de JRoca’08