Tabac: matar pel plaer

Com a educador i com a MEF sempre he intentat inculcar als meus alumnes hàbits saludables com per exemple una bona alimentació, fer esport, tenir una bona higiene personal, allunyar-se del tabac, etc... tot això, a més d'estar al Currículum crec que és de lògica recomanar-ho. El problema és quan des de casa o els propis companys no hi estan d'acord. Em refereixo sobretot al tema del tabac. Alguns fumadors m'han recriminat alguna vegada que faci un discurs anti-tabac amb els meus alumnes, diuen que no n'hi ha per tant, que el tabac tampoc és tan dolent i que si ho fós ja l'haurien prohibit, etc, etc, etc. En aquests casos sempre recordo una mestra que vaig tenir de petit que em va influenciar contra el tabac: recordo com en parlava de malament, del fum que feia, de la pudor que feia la roba, de la dependència, de les dificultats per respirar, etc.. i això als anys vuitanta quan encara no se sabia ni la meitat de la merda que porten a dins les cigarretes i del mal potencial que fa a la persona i a l'entorn. Aquella mestra va aconseguir que en ma vida m'hagi fumat una cigarreta sencera i als 31 anys se m'ha passat l'edat de provar estupideses com aquesta. Espero que jo com a mestre també hagi influenciat en que algun dels meus alumnes mai tingui la necessitat de fumar, serà una gran victòria.
Per cert, molta llei anti-tabac i molta nova llei de punts de carnet de conduir però hi ha un mal hàbit molt perillós que no està penat: fumar en un cotxe amb criatures a dins. Almenys haurien de ser 8 punts menys: 2 per la potencial perillositat en la distracció pel fumar i 6 per maltractaments infantils. O no és fer un maltractament infantil fumar en un cotxe amb infants? ah, no?
Ah, és clar, ja sé el que em diràs:
Jo amb el meu fill faig el que em dóna la gana perquè és el meu fill.

Maig-Octubre Primavera-Tardor

El dia 22 de maig escrivia això. Les flors del magraner van sortir un temps abans, com la pubilla de la casa s'havien avançat. La flor s'ha convertit en la reina de les fruites que és atentament vigilada per la reina de la casa.
Foto:JRoca

Un globus amb puntets vermells

Encuriosit per la procedència dels visitants del bloc i de la pàgina "Educació Física, no gimnàstica!" vaig posar uns comptadors una mica especials. Són uns comptadors de visites que indiquen el lloc des d'on han visitat la pàgina mitjançant uns puntets vermells en un mapamundi. Els vaig col·locar el passat mes de juny i ara comencen a fer goig: el del bloc Diari MEF, MEF a diari té visites dels cinc continents, el d'"Educació Física, no gimnàstica!" versió catalana sobretot de l'Estat Espanyol, Europa i tot Amèrica i de la versió castellana sobretot de l'Estat i d'Amèrica. De les visites en dedueixo que hi ha catalans arreu del món, que l'educació física interessa molt i també que això d'Internet fa que hi hagi gent que vagi a parar a les pàgines potser sense saber-ho, suposo que hi ha gent que navega a la deriva i al final hi acaba entrant. Benvinguts tots!
Espero que abans de final d'any la pàgina dels MEF que progressen adequadament arribi a les 100.000 visites, seria una gran fita totalment impensable en el moment de crear el lloc web fa quasi sis anys.

La paciència és la mare de les TIC

Aquest any com a coordinador TIC em toca fer el projecte curricular d'informàtica i vaig avançant, no és una tasca fàcil i a més a la xarxa hi ha pocs referents on guiar-me, m'ho vaig fent jo sol, ah, i sense cobrar complement de càrrec perquè segons l'Administració les escoles petites no deuen ser prou importants.
Altres anys només feia informàtica amb els meus alumnes i amb cicle superior però aquest any també ho faig amb inicial. La cosa canvia amb els petits ja que s'ha de fer un treball més bàsic i d'intentar inculcar la paciència amb les màquines, sempre n'hi ha alguna o altra que no rutlla i això em porta molts maldecaps, quan dos o tres nens es posen en un PC normalment n'hi ha algun que no treballa i per tant no aprèn, s'hi ha d'estar a sobre. El meu objectiu és a llarg termini ja que va encaminat a que els de cicle superior tinguin un bon domini en acabar la primària. De moment de ganes no me'n falten, el que sí que em falta és millors ordinadors, la majoria em triguen entre 8 i 15 segons per entrar al Mozilla, increïble.

Euríbor

El gest d'en Sandro

Llegint diaris esportius m'he assabentat que en Sandro Rosell donarà íntegrament els beneficis en drets d'autor del seu exitós llibre a l'ONG Special Olympics. No m'he llegit el llibre i per tant no diré el que en penso sobre el contingut però si que dic que aquest gest és molt lloable. Els drets d'autor en aquest cas són un 10% i això són moltíssims diners ja que el llibre encara està en el TOP10 en català. El que fa pena és que notícies com aquesta queden sempre en segon terme i venen molt més les estúpides polèmiques de sempre.

Traductor web que va força bé.

Fa poc he descobert un traductor que crec que val molt la pena. És una bona eina informàtica per traduir pàgines web. Es tracta del Traductor automàtic de Gencat i podem traducir textos catalans al castellà, anglès i francès i al revés.
Ja sé que en un bloc és molt fàcil queixar-se de mil coses i que de vegades puc donar l'imatge d'una persona que es queixa molt, doncs bé, de tant en tant també s'ha de dir el que trobo que està funcionant i això rutlla, apa, m'he quedat descansat.
Evidentment com tots els traductors web aquest no és perfecte però repassant una mica s'entén tot. El traductor m'ha posat Jordi Roca and fountain, és de la broma...

Demà hi torno: un curs sense EF

Després d'una baixa per paternitat més que profitosa demà torno a l'escola a fer el curs més atípic dels que porto fins ara. Demà començo jornada reduïda per estar a les tardes amb la pubilla i això farà que el curs sigui si més no diferent. El canvi més gran que trobaré serà el de no fer Educació Física ni psicomotricitat. Sent tutor de cicle mitjà i treballant els matins el meu horari havia de ser sense l'especialitat, m'ho van proposar així i on vaig tenir altre remei que acceptar. Faré matemàtiques, reforços, coordinació TIC i més informàtica a més classes, tinc ganes de fer coses interessants. Suposo que el més trobaré a faltar serà continuar amb la tasca feta en EF i psicomotricitat però penso col·laborar igual amb la persona que ho faci, seré incapaç de deixar-ho del tot. Bé, pel maig se'm acaba la jornada reduïda i tindré un mes per fer de MEF, mentrestant faré de mestre de primària. Sempre he dit que els MEF per davant de tot hem de ser mestres i després especialistes en EF, hi haurà qui no hi estarà d'acord, també hi ha qui es "va picar els dits" fent la carrera perquè només estaven interessats en l'EF, en el meu cas jo per davant de tot em considero mestre.

Consideracions sobre la llei de conciliació de la vida laboral i familiar

Com molts ja sabeu estic gaudint d'un permís de paternitat des de principi de curs. Aquest permís de 4 setmanes per gent que treballa a l'Administració pública fa poc que és vigent i m'hi vaig acollir pels pèls. Ja sé que és estrany agafar un permís després de dos mesos de vacances però les coses han anat així, el permís s'ha d'agafar una vegada la mare ha de tornar a la feina. El que vull comentar és que crec que seria just que tots els treballadors poguessin tenir la possibilitat d'aquest tipus de permisos i no només els funcionaris. Tenir una criatura és una cosa que s'ha de gaudir al màxim perquè cada dia és diferent a l'anterior, espero que aviat aquest tipus de permisos siguin extensibles a més sectors de la societat, voldria dir que avancem cap a una societat millor.
Us deixo una petita gravació de la pubilla de la casa.

Nota: Si posa Eulalia i no Eulàlia no és culpa meva, no permeten accents.

L'escola: niu de pilots suïcides

Llegeixo la secció de Bústia del 9 Nou d'avui divendres. Un home explica com va tenir la mala experiència de trobar-se un cotxe en contra-direcció, de nit per la C-17 i el va esquivar en l'últim moment. Es veu que li va anar pels pèls, segur que ho va passar molt malament. Certament està ple de gent malalta al volant i el pitjor és que de vegades els enxampen i els deixen tan tranquils, també està ple de gent que condueix sense carnet o gent que condueix sense assegurança, bé, això són figues d'un altre paner.

Anem al cas que ens ocupa. Us cito el final de la carta publicada:
"crec que s'hauria de lluitar des de tots els àmbits, però sobretot des de l'educatiu, per aprendre a respectar i valorar la nostra vida i la dels altres".

Conclusió fàcil: a l'escola no expliquem als potencials pilots kamikaze que han de respectar la vida de les persones.

Increïble.

Demagògia, odi, engany, manipulació

Hi ha un partit que diu que a Catalunya discriminem a les persones segons el lloc de naixement. Això és mentida a més de ser una manipulació amb un objectiu molt clar: incentivar un odi programat cap a Catalunya i a la nostra cultura. Com es pot permetre això?
Això és culpa de la falta de coneixement que hi ha entre les persones que viuen a l'estat espanyol. Per què no es fan programes divulgatius sobre les diferents cultures que conformen l'estat? per què s'amaga a la gent que dins de l'estat hi ha nacions amb cultures que s'han de respectar? per què s'enganya a la gent i se la manipula d'aquesta manera i ningú ho denuncia?
és fàcil criticar i parlar de la gent quan no la coneixes i evidentment és fàcil fer judicis erronis, crec que ja va sent hora de donar a conèixer a tots els pobles de l'estat el que és la cultura catalana i el fet diferencial, sense cap pretensió d'enfrontar ni de rebutjar res, simplement informar a la gent del què som, d'aquesta manera, amb comprensió i raó no hi hauria tant odi contra la nostra cultura.
Per cert, a Catalunya eduquem per una societat bilingüe on tots els ciutadans sàpiguen defensar-se perfectament en dos idiomes, tot el que és cultura suma, encara que per alguns resta si una de les dues llengües és la catalana. Com es pot dir que discrimina un sistema que permet a la pràctica que els alumnes siguin bilingües? Com poden tenir el nassos de dir que discriminem segons la procedència? això indigna.
Polítics auto-anomenats catalans, per què permeteu això?

No és un mite, la boira de la Plana de Vic existeix

Una imatge val més que mil paraules. Quan hi ha boira a la Plana és bonic pujar amunt cap a Muntanyola i veure aquest fabulós espectacle que pot durar unes hores, o uns minuts.

La maledicció de Santa Eulàlia

Sembla ser que a l'Eulàlia no li va fer gens de gràcia que la Mercè li prengués el pregonatge de Barcelona, com a venjança va fer la maledicció que per les festes de la Mercè plouria sempre...

Plou, i agafem un famós impermeable, de color blau o potser molt trist

La meva cançó preferida del Cohen és Famous Blue Raincoat i no em canso mai d'escoltar-la. Avui, navegant, n'he trobat una versió d'aquesta meravella d'una artista que també admiro com és la Tori Amos. No sóc molt partidari de les versions en general i menys quan són de temes que m'encanten i em porten records com aquest però la Tori Amos la fa amb molt de respecte, sense buscar el seu protagonisme, sense cap necessitat d'enriquir-se ni d'apropiar-se d'aquesta obra d'art, per això la vull compartir amb vosaltres.

powered by ODEO
Tori Amos: Famous blue raincoat de Leonard Cohen

A l'atenció de Xavier Bornal

Llegeixo això a www.e-noticies.com
"L'adjunt al Síndic de Greuges per a la defensa dels infants, Xavier Bornal, va avançar ahir els primers resultats d'un estudi encarregat per la institució que assegura que "la negligència del professorat i la manca de recursos" és al darrere de casos d'assetjament escolar." Llegeix la notícia sencera seguint l'enllaç.
A en Xavier Bornal li ha faltat dir que tenim massa vacances i que cobrem molt.
Mira Xavier, em sembla que el teu càrrec és prou important i deus tenir molta feina, t'aconsello que t'ho pensis més abans de dedicar-te a tirar merda a sobre de la nostra professió. Si treballessis en les condicions que treballem molts de nosaltres segur que entendries quines són les veritables causes del que està passant.
Per cert, se't gira més feina. Amb la sisena hora ens quedem sense substitucions i evidentment sense recursos humans estem més saturats per educar en qualitat. Dedica't a solucionar-nos aquests temes en comptes de carregar-te la nostra lloable professió. En els mestres ens dol molt rebre crítiques de qui ens hauria d'ajudar.
Atentament
Jordi Roca i Font
Mestre de primària

Recomanacions de tardor

No sé si us hi heu fixat però he tornat a canviar les recomenacions culturals.

De llibre he posat un que no deixa indiferent i que tracta d’una arriscada ascensió al Nanga Parbat. Està molt ben explicat i té moments de molta tensió que fan que el lector es fiqui a la pell de l’escriptor que explica amb tot luxe de detalls una experiència real. Recordo experimentar el vertigen de la muntanya mentre el llegia, espectacular document.

De disc he triat el Wish you were here dels Pink Floyd perquè és un disc que m’estimo molt perquè és el primer que vaig tenir d’aquesta banda i té una de les millors cançons de tots els temps.

De cançó he triat una dels Planetas. Aquesta banda em va captivar fa un temps i m’he convertit en un fan. La cançó combina els plats forts del grup a la perfecció: bones lletres i bona música. He estat molta estona decidint quina cançó posar.

De pel·lícula he escollit una de les millors pel·lícules estatals que he vist mai: El Verdugo. Per si fos poc és un cop de puny a la censura fet amb una gràcia exquisida. Per cert, he estat molt a punt de posar Bienvenido Mr.Marshall però m’he decantat pel Verdugo perquè ara és d’actualitat amb la pel·lícula Salvador.

De lloc m’he decantat per un dels nostres parcs nacionals que més m’agraden. Qui hi ha estat sap el perquè.

La culpa deu ser dels mestres suposo...

Ja tenim nous informes, enquestes, estudis que omplen les portades dels diaris més importants en diumenge. L'estat espanyol està a la cua dels estats europeus pel que fa a estudis o dit d'una altra manera, l'estat espanyol està al capdavant en fracàs escolar.
El GRAN Ferreres la torna a clavar!

Bones crítiques del 9 NOU per la Guarderia Teatre

Si us he dir la veritat el dilluns ho vaig passar malament perquè vaig comprovar que en l'edició del 9 Nou no hi havia res dels Racons LlunArts. Després de l'esforç que hi vam posar com a mínim volíem veure el ressò en la publicació comarcal més influent. Per sort en l'edició de divendres, que té més tirada, hi havia un bon reportatge destacant les tres historietes de la Guarderia. El corresponsal es devia haver llegit la web perquè parla dels noms de les Trajectòries i a més es veu que ha assistit a altres espectacles de la Guarderia com el Llop. Pel que fa a altres publicacions comarcals (inclòs webs d'informació comarcal) doncs res de res, pràcticament no parlen d'una manifestació artística a la comarca en la qual es van veure un mínim de 15 actuacions comptant els Racons, els monòlegs i Vol Ras. Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions. Properament penjarem a la web un apartat amb notícies de premsa.

12S, 150 posts, una samarreta solidària i 4 setmanes

S'han hagut de fotre els càmeres de l'informatiu que he vist ja que no ha captat imatges dels de P3 plorant a la porta de l'escola, d'això en dic un dia històric, ni sisenes hores ni tonteries, em quedo amb això.

Una hora i mitja és el que he trigat a organitzar els alumnes, els llibres, els penjadors i les agendes. Tan difícil és marcar el nom del nen en un llibre? no els demano que el folrin ni res per l'estil, demano, tan difícil és fer les coses fàcils i posar el nom?
Article 21. Punt 4: "L'ensenyament és gratuït en totes les etapes obligatòries i en els altres nivells que s'estableixen per llei".Podem parlar d'educació gratuïta quan el preu desorbitat dels llibres impedeix que tots els alumnes puguin portar els llibres? és que el nou Estafatut no ha previst res d'això? el 2006 encara hem de pagar els llibres de text?

M'acullo a la llei de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal de l'Administració pública. El Departament d'Educació encara no té impressos per omplir i costa molt que m'informin, finalment faig una instància i presento els papers a la Gestora. A partir de divendres passat 4 setmanes de baixa per estar per la pubilla de la casa. Tot i això avui he anat a treballar per solidaritzar-me amb els companys i per organitzar la classe que tutoritzo. Aquesta llei hauria de ser extensiva a tothom i no només per funcionaris.

Ah, el Barça estrena publicitat. S'han dit moltes coses de la publicitat d'Unicef, jo simplement ho trobo genial. Més que un club!

La trajectòria va ser ascendent

L'ultimàtum no escrit que m'havia plantejat abans dels Racons LlunArts ha estat satisfactori al 100%, seguiré amb l'obra que ja tinc començada.
Us ho explico una mica: Vaig escriure uns monòlegs d'una sèrie titulada Trajectòries les setmanes posteriors a guanyar el premi de Manlleu i tenia ganes de comprovar si podien funcionar en públic. Amb l'excusa dels Racons LlunArts vaig adaptar part dels monòlegs per fer tres espectacles d'uns 10 minuts cada un. Els companys de la Guarderia Teatre van acceptar representar-los i això és el que ja es pot veure a la pàgina web del grup. Com que van venir unes 200 persones a veure'ns jo ja em podia fer una idea de si el que havia escrit valia la pena i si calia continuar amb Trajectòries, aquest era el meu ultimàtum en aquesta obra. Doncs bé, després de veure l'acollida i parlar amb la gent avui mateix he continuat escrivint amb l'esperança de fer un espectacle humorístic de qualitat. La veritat és que la cosa va anar esplèndida, el desplegament tècnic i humà que hi vam posar va ser espectacular i la llàstima va ser que l'organització no permetés més grups per fer el recorregut. Els actors i actrius es van quedar amb les ganes de representar-ho més vegades i jo crec que seria ideal per Festa Major d'hivern de Tona però potser és massa just de temps per entrar al programa, bé, alguna cosa farem.
Nota: A la web també es pot veure el reportatge que va fer El 9TV del nostre espectacle del segrest del confetti per Festa Major d'estiu de Tona. Properament hi penjarem el reportatge que va fer Tv3.
Respecte al principi de curs amb alumnes demà us en explicaré una de bona que fa que el meu inici de curs sigui totalment atípic.