Sí, vull

Doncs apa, ja està, ja han passat els nervis i un servidor ja està casat amb la dona que estima i que serà la mare de la seva filla. La cosa va ser informal i sense grans històries, tot molt curt i alhora divertit gràcies a l'ambient que es respirava. No es va veure ni una corbata i tampoc hi va haver cap banquet, simplement un dinar amb familiars directes i testimonis. Els nostres amics més punyeteros (per dir-ho suau) ens van fer una cançó que van trobar molt divertida, bé, val, ho era. Gràcies campions.
I ja ho veieu, ara falta portar la dona a Montserrat. A casa els meus avis materns hi ha des de fa més de vint anys unes rajoles amb refranys catalans de l'any de la picor en una paret externa. Des de molt petit recordo llegir-los sempre que hi anava, al principi no entenia res, després hi trobava certa gràcia i ara els trobo molt carques però divertits. N'hi ha un que diu: "Si vols estar ben casat, porta la dona a Montserrat". Quan era menut pensava que quan em casés havia de fer-ho i ara penso que deu ser el pas que falta per acabar de consumar el tema aquest. A veure si hi anem aviat, ja us ensenyaré les fotos.
I parlant de fotos, vull agrair moltíssim a en Josep Castañé el DVD que ens ha fet amb les fotos del casori. Ha estat un regal magnífic per la qualitat les instantànies i el bonic gest que ha suposat. Moltes gràcies.
I a la resta de gent doncs ja ho veieu, avui hem fet festa perquè era festa local però demà Sant Tornem-hi, viatge de noces? bé, la muller no està per molts viatges amb la panxolina que porta però el tenim pendent per fer-lo tots tres.
Salut, pau, amor i República.