Passejada

Ben abrigats sortim direcció a la plaça. Esquivem les primeres caques de gos fent eslàlom, aquesta vegada em sembla que no s’ha enganxat merda a les rodes. Comença a fosquejar, algunes cases ja llueixen els llums nadalencs, d’altres cases em nego a utilitzar el mateix verb.

Travessem la carretera pel pas de zebra. Un cotxe es para perquè hem començat a passar aprofitant la prioritat. Passem a poc a poc, miro el conductor, deu tenir pressa, renega, ja s’ho farà. Les rodes s’encallen entre la vorera i el pas de zebra, quan ho arreglaran?

Arribem a la plaça i parem en un banc encarats al call on baixen molts cotxes, ella se’ls mira embadalida. Hi estem una estona. Han passat cotxes, furgonetes, bicis, motos i molta gent d’entre els quals un avi amb un bastó.

S’acosta una dona gran a la petitona i em diu mentre la tapa més:

- Tápala que tiene frío, ¿que no lo ves?

Li dono les gràcies i quan marxa torno a deixar la nena com estava abans, vull que tingui un camp visual gran per gaudir de la passejada.

Un home jove passeja la seva filla amb el cotxet, fuma possessivament una cigarreta. S’ajup, s’acosta a la nena i li corda les sabates mentre sosté el cigarro a la boca, el fum impregna la cara de la nena. El maltractador inconscient i drogat pel tabac, que és el que és, continua el seu camí.

Nosaltres tornem a casa, ja és més fosc, avui la lluna està maquíssima.