Seny contra l'odi dirigit

Fa uns dies que m'he contingut d'escriure sobre la nova onada de crispació que ens ve a sobre per la gent (de sempre) que ens vol mal, finalment escric. Suposo que aquesta gent no entenen que a les escoles d'aquí formem persones amb la facultat d'entendre, escriure i parlar de manera indistintiva els dos idiomes oficials que hi ha actualment a Catalunya.
Jo crec que els fa ràbia. Els fa ràbia que poguem accedir a dues cultures de forma tan fàcil, natural i pacífica. Els fa ràbia que els infants catalans sàpiguen dues llengües i els seus només una. Els fa ràbia perquè tot això passa sense conflictes quan en el conflicte és quan se senten millor. Els fa ràbia perquè es pensaven que ens havien vençut del tot i sempre hem tornat a renéixer. Els fa ràbia que poguem dir bon dia de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Els fa ràbia que siguem capaços de llegir Verdaguer i García Márquez sense traduccions. Els fa ràbia perquè no coneixen la realitat social de Catalunya i com que són de la manera que són els és més fàcil criticar, mentir, difamar i inculcar odi irracional abans que intentar entendre i conèixer un fet diferencial pacífic, assenyat i coherent amb tothom com és el català.
Hi ha gent a qui no agrada
que es parle, s'escriga
o es pense en català.
És la mateixa gent a qui
no els agrada que es parle,
s'escriga o es pense.
Ovidi Montllor