Un dimecres qualsevol al primer món

Per Nadal les escoles fan les mil i una, cada una a la seva manera decora, canta, fa pastorets, fa regalets, fa tió, fa amic invisible o potser tot plegat en un festival. A la meva escola avui hem anat a visitar un casal d'avis i els hem cantat unes quantes cançons, és un costum que crec que és molt aconsellable i que ja fèiem a l'escola on estava l'any passat. Crec que és molt positiu que els alumnes tinguin contacte amb la gent gran i que entenguin un conjunt de coses que envolten als avis: cal que els respectin, que els parlin amb molta educació i es mostrin atents al que els diuen, són contactes positius, dues generacions totalment diferents: una que ho ha passat malament en una guerra i una post-guerra plena de dificultats i de mancances i l'altra totalment diferent, la nova és una generació que ho té tot i que se n'aprofita sense miraments i de vegades sense necessitat de valorar res, és la generació del "ho vull ara i aquí!".
Després de cantar el casal dels avis ha convidat a esmorzar als alumnes i algun avi s'ho mirava potser pensant que la coca, la xocolata i el suc de préssec que s'han cruspit amb delit els nens avui, per la seva generació era un luxe i una excentricitat a l'abast de molt pocs i en dies molt assenyalats, no en un dimecres qualsevol.
Foto: "Peces" de JRoca