dimarts

Catalunya terra d'acollida

Davant d'un tema tan polèmic i amb tants matisos com el de les escoles per a nouvinguts voldria explicar més experiències pròpies relacionades amb alumnes que arriben a mig curs.
Fent de tutor de tercer en una escola va arribar un nen magrebí durant el mes de març acabant del segon trimestre. Va venir a l'escola amb una germana petita que feia P4. Des de l'escola, que sí que tenia recursos, es va fer un programa individualitzat molt complet i val a dir que va ser molt ben acollit per la resta de companys. En pocs mesos, menys dels que una persona no relacionada amb el món educatiu pugui pensar, aquest nen va començar a parlar català i al cap d'un temps es defensava també en castellà. És sorprenent i gratificant veure com al cap d'un temps aquests dos nouvinguts germans d'origen magrebí parlaven català entre ells sense haver perdut la seva llengua pròpia que utilitzaven amb els seus pares i tenint a més la llengua castellana com a una opció comunicativa. Això és el que és l'escola catalana actual: una escola que integra i que s'adapta als temps de la millor manera i que amb recursos adequats pot fer més gran el nostre país, sí, perquè aquestes coses fan gran el nostre país. A Catalunya qualsevol mestre que hagi exercit de tutor pot explicar-vos històries com aquestes que són fruit de l'esforç d'un col·lectiu massa vegades infravalorat i al qual es responsabilitza de molts mals de la societat.
I amb històries com aquestes per què no m'oposo radicalment a la proposta del Departament? perquè hem de reconèixer que moltes escoles estan mancades de recursos o tenen unes peculiaritats que fan que sigui molt complicat integrar d'aquesta manera tan natural. D'altra banda cal tenir en compte que el número de nouvinguts que arriben començat el curs és molt elevat i en alguns casos concrets insostenible per a determinades escoles. Per tot això demano que es deixi de fer demagògia (els centres especials aquests no són Guantánamo!); i que s'estudiïn els casos individualment o per centres i que esperem a comprovar els resultats si són positius per prendre decisions en el tema. Tinc força clar que la mesura en cap cas hauria de ser implantada per a tots els centres.
Aconsello llegir:
Contra la demagògia del gueto. Avui
Ensenyar a nedar. El Periódico
Foto: "Típica foto de Fotolog d'algú que no té Fotolog ni té ganes de tenir-ne" de JRoca

5 comentaris:

Vida quotidiana ha dit...

Per cert, no sé si t'has assabentat que avui la Fundació Jaume Bofill ha presentat un document molt interessant sobre la professió de mestre a Catalunya. Te'l recomano.

JRoca_Font ha dit...

David,
ho he sentit a la ràdio i he pensat que potser en faria un post però m'he d'assabentar bé de què va abans d'opinar.
Salut

miq ha dit...

Molt bon post, com sempre.
I molts ànims i moltes felicitats als bons mestres que tenim al nostre país. Sou molt necessaris.

JRoca_Font ha dit...

Gràcies Miquel,
per sort m'he trobat amb grans professionals en les escoles que he estat i això és motiu d'esperança i d'orgull.
Salut

JRoca_Font ha dit...

No són guetos
http://www.sindicat.net/n.php?n=7274