divendres

Accés a l'ortografia quotidiana

Anar d'excursió amb alumnes és pels mestres un desgast important d'energia; t'estàs unes quantes hores controlant que tot funcioni bé en un medi no habitual, sovint desconegut i també sovint amb perills que cal minimitzar.
I és en el context fora de centre que aprofito la més mínima per aprofundir en coneixements. Ahir dijous a Sant Miquel del Fai (un clàssic), vaig tenir algunes oportunitats de comprovar l'enginy dels meus alumnes. Com que ja em coneixen ja saben que quan dic "Ai, quin mal d'ulls!" és l'hora de cercar a corre-cuita alguna errada ortogràfica; fins que no la troben no paro de fer comèdia queixant-me de mal d'ulls.
La primera errada és la típica c trencada acompanyada d'una e, qui no ha vist alguna vegada escrit Merçè?
- Una c trencada i una e! com pot ser Jordi?
- Ho devien escriure ràpid...

Caminant cap a la sortida em paro davant d'un cartell força gran gravat a la pedra:
- Ai quin mal d'ulls!
- On?
- Ai, és que no puc ni caminar del mal d'ulls.
- No veig l'error.
- Què hi diu allà?
- Accés.
- N'estàs segura que hi diu accés?
Una altra espavilada veu l'errada.
- No, hi diu accès, l'accent està equivocat!
Justament aquests dies hem estat treballant això a l'escola, em va perfecte.
- Jordi, potser és que aquí ho diuen amb accent obert, deuen parlar un dialecte.
- No, no és això, al Vallès Oriental parlen igual que a Taradell, el problema és que la persona que ho va gravar a la pedra en comptes de preguntar-ho va decidir jugar al 50% de possibilitats d'encert. I va errar el tret.
Tu rai. 16 febrer 2006
Recomano el blog "Do de llengua"

4 comentaris:

David ha dit...

Aquesta imatge de l'enganxina de Sant Miquel del Fai és digna de figurar a la sèrie d'Arqueologia Contemporània!

JRoca ha dit...

David,
ja trigues ;-)
jo crec que hi havia cotxes que el portaven l'adhesiu de sèrie.
Salut

Xevi Vilardell ha dit...

Senzillament, ets la bomba! Jo vaig tenir l'oportunitat d'estar amb tu veient la final de xampinyons i us puc assegurar que corregia l'ortografia dels càntics que entonava la gent! Però és així, què hi vols fer...

JRoca ha dit...

Xevi,
que exagerat que ets.. o no.
Salut