La dècada prodigiosa
Avui a l'hora de Grups Lectors amb alumnes del 1999 llegíem un llibre i ha sortit la paraula "casset". He fet aturar de cop al que llegia i he preguntat:
- Algú sap què és un casset?
La majoria han fet cara de circumstàncies i algun ha aixecat la mà.
- És una cosa per mirar la tele.
Després d'indagar una mica he conclòs que es referia a una cinta de vídeo.
Un altre ha assenyalat el ràdio-casset amb CD de la classe.
- És allò!
Jo he contestat que allò era un ràdio-casset però que m'interessava que em diguessin que és un casset. Un ho ha intentat explicar però no se'n sortia gaire bé, es veu que el seu pare en tenia molts per casa i n'havia vist. Finalment per ajudar a les explicacions n'he dibuixat un a la pissarra i el 50% ha fet "aaaah, val"; l'altre 50% no ha dit res, i diria que tampoc m'ha sortit tan malament el dibuix.
Tinc intenció de fer aquest petit experiment sociològic preguntant altres coses: carret de fotos, disc de vinil, vídeo VHS, discman (el walkman seria nivell massa alt), ... Pessetes.
Foto:"Nascuts als 70's" de JRoca'08
Entrades
12 comentaris:
Que bo!
Un nen una mica "quillo" de l'insti l'altre dia a la sala de guàrdia parlava que havia vist algú que escoltava música "con eso así, antiguo" i amb les mans dibuixava un cercle i vaig entendre que parlava d'un Walkman.
Aquest disc de la foto... Ostres! jo en tenia un amb les cançons de "la abeja Maya", del "Mazinger"... Me'l van donar a la Caixa del Penedès.
Ja ens diràs com avança el teu experiment...
Montse,
uau, un walkman! la revolució va venir quan el van fer "autoreverse".
A mi em sona que el disc que dius el tenia. El de la foto és a la ràdio on faig programa setmanal, de vegades m'entretinc a xafardejar joies antigues entre la discografia i en faig alguna foto.
Salut
Uf, ens fem vells...
hehehee, molt bona idea...
SM,
una mica sí, però tenim energia.. i escoltem Led Zeppelin! ;-)
Anna i Lluís,
gràcies!
Salut
10 n'hi do...al pas que anem la meva col·lecció d'arqueologia contemporània traurà fum!!
Una cosa semblant em va passar l'altra dia a la universitat, quan vaig citar la sèrie Roseanne. No la coneixien!! Ràpidament vaig fer comptes i ho vaig entendre: la sèrie la van passar a principis dels noranta, època en què els meus actuals estudiants encara anaven en bolquers....
Montse.... ara que ho dius tinc un capítol d'Arqueologia Contemporània per escriure: els llibres i discos que regalava la Caixa d'Estalvis.
David,
quan vaig escriure el post vaig pensar en la teva sèrie d'arqueologia contemporània.
Respecte als teus alumnes: pregunta'ls un dia si saben qui és per exemple.. Jordi Pujol. A veure què et diuen.
Salut
L'altre dia vam fer dissabte a l'aula d'informàtica i van aparèixer:
- disquettes ( la feina va ser nostra per trobar ordinadors amb disquetera i rescatar els continguts per passar-los a un altre format )
- monedes de 500 pessetes.
- cassetes de doble platina.
- pols, molta pols.
i tot el que un dia es va guardar perque no funcionava segueix sense funcionar, però no tenen suficient antiguitat per ser valuoss peces de museu.
Salut
Rafel,
les aules d'ordinadors són com les catacumbes de moltes escoles, més que virus diria que hi deu haver fantasmes i tot. Com bé dius hi ha molta pols: de la real i de la virtual.
Salut
Jo diria que Jordi Pujol sí que el coneixen: és un mite, no? O potser els meus nanos saben qui és perquè enguany el vam tenir de visita al nostre institut...
Una cosa curiosa i que, personalment, em fa molta ràbia: els meus alumnes d'institut no estan gens posats en la música que es fa a casa nostra avui dia i quan els he posat Antònia Font o Manel tampoc és que se m'hagin emocionat... Tots em salten que si volen escoltar Sau, Sopa de Cabra, etc. "Volem el 'Boig per tu', Montse!! Bufa!!! El rock català dels noranta personalment el trobo mediocríssim i aquests nanos que ni havien nascut el coneixen... Com pot ser?
Van flipar, per cert, el dia que els vaig fer escoltar "L'home estàtic" de Pau Riba... Després els en vaig demanar una història...
Volia dir que van flipar en el sentit que la van trobar horrible!
Montse,
"l'home estàtic" és un clàssic imprescindible.
Del rock català 90s en podríem parlar hores, per mi se'n salvaven els Umpah-pah o els Kitsch. La segona part de la dècada va ser pitjor.
Si vols riure posa'ls "La primera comunió" d'en Sisa i grava'ls amb una càmera oculta mentre l'escolten, pot ser un experiment brutal.
Salut
Publica un comentari a l'entrada