dimarts

Llegir amb naturalitat

Quan fa un dia fantàstic i treballes en una escola tan maca com Les Pinediques de Taradell fer classe al pati, si les circumstàncies ho permeten, és quasi obligatori.
Avui amb un grupet hem anat a llegir en un racó del pati a l'ombra dels pins, els roures i les alzines que poblen l'espai. En un moment de la lectura un nen ha vist un esquirol a uns quinze metres; la imatge era impagable i el petit rosegador, que s'ha vist observat, ens ha delectat amb un ball de saltirons i moviments àgils fins a perdre's pel tronc d'una alzina.
Després hem seguit llegint.
Foto: "Oasi" de JRoca'09
Post relacionat: Tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès 29 maig 2008

7 comentaris:

Montse ha dit...

M'ha agradat molt el títol de l'entrada. I segur que sí que ha estat una experiència meravellosa.

Són necessàries les distraccions i les digressions: tampoc no volem que els nostres nanos ens surtin robots, oi?

Petons a Tona!

(Per cert, quina xulada la samarreta de la teva pubilla :))

zel ha dit...

Caram, ja veig que en som uns quants que quan podem ens escapem a veure món (ni que sigui el món per un forat)... molt xulo!

JRoca ha dit...

Montse,
em fa feliç que t'hagi agradat el títol, et juro que he estat mitja hora amb el post acabat sense publicar-lo perquè no em sortia un títol idoni. I no, no volem robots, volem alumnes que valorin el que tenen i ho respectin aprofitant també el seu potencial.
La samarreta és molt benparida.
Zel,
amb aquests dies tan macos és pecat quedar-se tancat entre quatre parets.
Salut

Montse ha dit...

Com us ha anat avui a l'escola??? Al nostre institut nano sí nano no ha vingut amb la samarreta blaugrana. I quina profusió de bufandes, banderes...

El que més m'agrada de tot plegat és com arriben a sentir els colors els nanos nouvinguts. Només em provoca una profunda pena una cosa: que el Barça sigui tan sentit (meravellós, i tant...) però que el català costi tant d'entrar. Mira que el xerren poc... (i després aquells parlen de persecució del castellà... La mare que...)

Abraçades a Tona!

JRoca ha dit...

Montse,
a la nostra escola hi ha hagut festa blaugrana, una part important dels alumnes portaven la samarreta i algunes banderes, ha costat fer classe.
Com comentes és una pena que el català costi tant, seria genial que algun jugador sud-americà carismàtic del Barça el parlés però és clar, ja seria demanar massa.
Salut

Montse ha dit...

Doncs jo penso que seria demanar el mínim. El xicot pot ser un astre del futbol, però un mandrós pel que fa a aprendre la llengua del país on ara viu.

JRoca ha dit...

Montse,
penso com tu però també és cert que hi ha jugadors del Barça i de l'Espanyol que són catalans i educats en aquesta immersió lingüística que segons els de sempre és poc menys que el dimoni i no se saben expressar en català.
Salut