dimarts

Ziga-zaga-ziga-zaga

Ser mestre inevitablement et transporta molt sovint a la pròpia infantesa, n'he parlat algunes vegades. Vius sensacions que ja havies viscut com a alumne o que havies sentit d'algun mestre dels que havies tingut. A mi m'agrada molt observar els alumnes quan juguen lliurement a l'hora del pati o a estones prèvies a l'entrada a l'escola, suposo que el fet de ser MEF també fa que estigui més interessat en els jocs que fan i en les relacions que s'estableixen entre ells. Més d'una vegada - i més de vint-i-cinc- he quedat sorprès en veure com alguns alumnes fan o diuen les mateixes coses que jo quan jugava al carrer a bales, a caniques que en dèiem aleshores. I em pregunto: d'on han tret això del "Un, dos, tres: Zip-zap-zup" per fer les tries? com és possible que hagi perdurat el "a britis" i "a mentis"?
I el més important: com és possible que el "Ziga-zaga" d'en Pep no tingués èxit?
Post relacionat: Frases-recurs que fan ràbia 30/1/09

Foto: "Teo reciclat" de JRoca'09

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Quina entrada més meravellosa! I que magnifiquíssima la tria musical!!! (sóc d'allò més fan dels CSN&Y i en més d'una entrada del meu bloc també els he posat - aquella del "Teach your children" i "Our house").

Jo també m'hi fixo molt, en aquestes coses: suposo que ho fem tots els docents. Aquests dies, més distesos, els estic passant la pel·lícula del Serrat "La llarga agonia dels peixos fora de l'aigua", que tant em va marcar en la primera adolescència. I és tan divertit sentir-los els comentaris i mirar-los les cares! Estem xalant d'allò més!!!

Aquests dies estic amb les emocions a flor de pell, Jordi. Se m'acaba l'any a l'IES Daniel Blanxart i Pedrals, amb aquests nanos que tan i tan feliç m'han fet... Necessitaré teràpia, en acabat!!!

Per cer, ja et faré un correu: sóc una enamorada de les il·lustradores catalanes "clàssiques" i, parlant de la infantesa, buso precisament aquests dies uns llibres que adorava quan era petita, il·lustrats per Fina Rifà, amb uns protagonistes anomenats Marta, Tomàs i Fina. Res, ja en parlarem...

Petons d'una profe que està molt trista...

JRoca_Font ha dit...

Montse,
jo també sóc molt d'aquest estil musical, ja ho saps ;-)
No conec aquesta pel·lícula d'en Serrat, ara no hi caic.
Pel que fa al fi de curs sempre tenen un component de tristesa, jo deixaré un grup que he tutoritzat dos anys i també em fa una mica de pena. La meva teràpia em sembla que es diu Empordanet, aquella zona em té enamorat.
Pel que fa a les il·lustradores veurem si et puc ajudar.
Salut i gràcies per comentar.