Avui en Neil Young en fa seixanta-dos

Torno de la ràdio content, el programa ha sortit rodó. Fa onze temporades seguides que faig el que em rota a l'emissora i de moment les coses m'han anat prou bé, m'encanta fugir de la ràdio-fòrmula per acostar-me a l'alta fidelitat sonora d'uns principis musicals, és el lema del meu programa.
Avui he començat amb el Pixies i el seu Manta Ray, s'hi han sumat després els Soundgarden, tot seguit la millor banda de l'actualitat i també la millor banda de tots els temps. Pel mig s'ha passejat en John Fogerty i la seva penya, els Black Sabbath i en Bonnie Prince Billy entre d'altres.
A les acaballes l'apoteosi amb una My back pages interpretada per Eric Clapton, Tom Petty, Roger McGuinn, George Harrison, Neil Young i Bob Dylan; tots junts!
Ara escolto el Let it bleed i reflexiono sobre el fet que la música, la bona música sempre m'ha acompanyat a la meva vida i que la necessito. Fa un temps m'enfadava quan amics meus escoltaven ràdio-fórmules barates i comercials, ara ja no m'enfado, els comento el que hi ha i si ho volen agafar que ho agafin, si no ho volen agafar ells s'ho perden, no penso pas escarrassar-m'hi.
Per cert, avui en Neil Young en fa seixanta-dos, felicitats.. i moltes gràcies, de veritat.
Foto: Neil Young de Wikipedia

L'escut

M'havia plantejat no parlar de futbol al meu bloc tot i que és una de les meves aficions preferides, considero que ja hi ha molta oferta de blocs, webs i fòrums on se'n parla i no volia ficar-m'hi, tot i això aquest matí he engegat la ràdio i han dit que el Barça feia avui un suau entrenament voluntari i que el míster no l'ha dirigit perquè feia feina de despatx, per llogar-hi cadires, feina de despatx, té set o vuit ajudants a sou i encara diu que fa feina de despatx, i mentrestant es veu que fan un entrenament suau, si ja de normal són suaus el d'avui devia ser de tècniques d'expressió corporal per imitar els núvols, ah, i després... golf, restaurant, golf, restaurant, discoteca i a dormir quan surt el sol.
Diuen que el Barça representa a Catalunya però amb aquesta colla de ganduls un dels pocs bons grans tòpics nostrats que diu que som gent treballadora se'n va en orris.
Mentre els altres equips treballen les seves mancances tècniques amb entrenaments específics i amb molta tàctica, els nostres es pensen que guanyaran el partit amb l'escut que porten al pit i que en molts casos no mereixen portar.
Penós, no sé ni perquè m'hi emprenyo!

Els MEF, la teoria i les teories dels MEF

Dijous passat el curs de formació d'educació física va ser una altra vegada molt interessant. A partir del Primer nivell de concreció del Currículum nou vam agafar els continguts de cadascun dels 5 blocs i els vam desgranar entre les Competències Bàsiques, ho vam fer entre tots i per cicles, des d'inicial a superior. Cadascú intervenia quan creia que podia aportar alguna cosa i va ser espectacular l'atmosfera que es va crear entre una vintena de MEF amb ganes de millorar en la seva tasca, sí, ganes de millorar perquè ningú ens obliga a fer un curs de formació entre les 17:45 i les 19:45 i arribar a casa passades del vuit del vespre. Suposo que hi haurà gent que pensarà que és un rollo un curs d'educació física tan teòric però crec que és important que els MEF entenguem bé d'on surten tots els continguts i objectius i les relacions que s'estableixen entre ells per fer millors sessions i ser capaços de fer millor la nostra feina. Alguna vegada havíem comentat en altres cursos la necessitat que tenim els MEF d'estar en contacte entre nosaltres i parlar de les nostres coses: sessions, seguretat, problemes, avaluació, etc... entenc que l'èxit d'algunes webs d'EF i Fòrums és degut a aquest aspecte, necessitem estar en contacte perquè tenim ganes de millorar i en molts casos d'innovar en una assignatura apassionant com la nostra.
Us heu fixat en la diferència abismal que hi ha entre el número de pàgines web dedicades a l'EF i el número de pàgines web dedicades a altres especialitats del magisteri (ed.musical, ed.especial, llengua estrangera, ed. infantil) ?
Foto: "Amb la pubilla a l'esquena" de JRoca

Caçadors de paraules a l'escola de Taradell!

Fa uns dies el productor del programa de TV3 "Caçadors de paraules" es va posar en contacte amb mi (a través d'aquest bloc i seguint fils fins a amics comuns i el meu mòbil) per proposar una col·laboració de la meva escola amb el programa. De seguida vaig anar engrescant la resta del Claustre de professors i finalment van acceptar la proposta de TV3 que consistia en la gravació d'uns jocs cantats que el nens fan a l'hora del pati i que entraran a un capítol de la nova temporada dedicat als jocs. Avui mateix era el dia D i ha vingut l'equip del programa a gravar algunes escenes amb els alumnes de cicle inicial i tercer. La veritat és que ha sigut interessantíssim veure una gravació de prop i col·laborar en la localització dels espais i organització de tot plegat des de l'escola. No cal dir que pels alumnes ha estat una experiència inoblidable sobretot tenint en compte la professionalitat i el tracte de tot l'equip que ha estat genial. En acabar en Roger de Gràcia ha demostrat la seva simpatia quan s'ha quedat quasi mitja hora signant autògrafs als alumnes amb dedicatòria personal per cadascun. Ara només falta veure's per la tele (gener 2008) en un programa que considero necessari que faci una televisió pública ja que fa un recorregut cultural, social i lingüístic dels Països Catalans amb una visió amable i divulgativa.
Foto: Roger de Gràcia. Tv3

La FIEP de Catalunya es posiciona pel sentit comú

Avui m'ha arribat un nou escrit de la FIEP de Catalunya i m'agradaria que els MEF, pares i altres persones implicades en l'educació dels nostres infants ho llegeixin. Podeu llegir-ho a la pàgina de la FIEP o al bloc "Que no detengan la educación física" on ho he publicat.
Moltes gràcies

Barcelona-Perpinyà

Fa quasi un mes vaig tirar aquesta foto a Perpinyà. Hi havia un compte enrera dels dies que faltaven per l'arribada del TAV a la capital del Rosselló des de la capital del país. Em temo que el compte enrera haurà de ser modificat una mica...
Foto: "TGV-TAV" de JRoca

El Cabrerès, la fageda, la capital dels volcans i la magrana

Aquests dies hem estat a la Garrotxa i passant pel Collsacabra hem contemplat la immensitat de la tardor en els nostres boscos. A l'alberg hem jugat al Trivial de Catalunya i ha sortit la següent pregunta:
- Quin és el poble que pesa més de la comarca d'Osona?
Hem rigut molt.
També hem caminat molt. Feia anys que no entrava al cràter del volcà de Santa Margarida, el recordava més gran, és clar, la darrera vegada em sembla que feia 7è o 8è d'EGB.
He tirat força fotos i algunes ja estan penjades al Flickr.
Tornant he vist que la magrana que queda s'ha obert.
Foto: "L'esquerda vermella" de JRoca

Trick or treat

Vaig a fer un volt pel poble. Veig una colla de criatures disfressades de bruixes, monstres i altres personatges peculiars que es reuneixen per celebrar Halloween. Desconec si han passat per les cases demanant llaminadures com fan als EUA, espero que no se'ls passi pel cap, no em faria gaire gràcia que una colla d'aprenents de Freddy Krueger em despertessin la pubilla. No veig malament que a l'escola, en hores de llengua anglesa, es parli de Halloween si això fa que els alumnes estiguin més motivats, una altra cosa és comprovar com aquestes tradicions forasteres poden acabar amb les nostres ja fora de l'escola, dins de l'àmbit familiar.
Segueixo voltant i una fruiteria té diverses carabasses decorades com les dels ianquis. Arribo a la plaça i veig colles de pre-adolescents que venen castanyes per recaptar diners pel viatge de fi de curs, de seguida penso en el que em va dir dilluns un nen de la meva classe:
- Jordi, jo tinc ganes d'anar a l'institut.
- Ja? però si encara et falten molts anys, com és?
- Perquè vull vendre castanyes per anar de viatge de fi de curs.
Per dins vaig pensar que potser seria millor vendre panellets a més de 30 Euros el quilo, escandalós preu però hi ha molta gent que hi cau, és allò de pensar que 10 Euros són mil peles, sabeu de què parlo, oi?
Bé, que us ho passeu bé aquest cap de setmana llarg.

A principis de segle?

Ho veig escrit, ho sento per la ràdio i per la tele: la frase "a principis de segle" s'utilitza fent referència a principis del segle XX quan "a principis de segle" s'hauria d'utilitzar referint-nos precisament als anys que estem vivint avui en dia, us hi heu fixat també? s'entén que aquesta errada es faci l'any 2001, 2002 i si vols el 2003 però és que aviat serem el 2008!

La Diputació de Barcelona ha editat fa poc una guia sobre rutes literàries per Parcs Naturals, la guia és collonuda, he fet un parell d'aquestes rutes i són genials. Però hi ha un però a la guia, no a les rutes, us ho copio:

"En aquesta gran masia hi va fer diverses estades Joan Maragall al costat d'altres prohoms de principis de segle, com el músic Amadeu Vives o els pintors Josep Pijoan, Santiago Rusiñol o Ramon Casas." Ha hagut de mirar les biografies de tots ells per assegurar-me que fa força anys que estan morts i enterrats, en cas contrari seria molt gratificant anar fer el cafè amb ells i petar la xerrada sobre l'actualitat del país.

Foto: JRoca "Castell de Tagamanent" Ruta 4 de la guia

Deu ser el canvi d'hora

Quarts de vuit del matí i la pubilla ja se'ns ha llevat, deu ser el canvi d'hora.
Les nou menys poc i el sol em toca ben bé de cara mentre tinc les mans al volant, deu ser el canvi d'hora.
El rellotge de la classe marca les deu, he de canviar l'hora perquè són les nou, no ha calgut caure-hi perquè de seguida els alumnes m'ho han recordat.
A l'hora del pati tinc més gana de l'habitual i a l'hora de dinar em menjaria un bou, deu ser el canvi d'hora.
A les cinc i poc el sol em toca ben bé a la cara en el camí invers de tornada a casa, deu ser el canvi d'hora.
Es fa fosc més d'hora i aviat farà més fred, les fulles de l'heura del veí són d'un color vermell intens, aviat cauran i s'emprenyarà perquè les haurà de recollir el dissabte el matí, l'ambient pinta a hivern, els troncs d'alzina i roure del garatge esdevindran cendra aviat.
Foto:JRoca

Rellotge

Bufar i fer ampolles

Amb una mestra de l'escola parlàvem de les frases fetes i dèiem que és important que no es perdin, que els mestres n'hem d'utilitzar perquè són boniques, fan pensar i formen part de la riquesa de la nostra llengua. És innegable que els alumnes cada vegada les utilitzen menys i certament és una pena. A mi m'encanta utilitzar-les, em surt sol, quan em fan enfadar els dic:
- M'esteu fent pujar la mosca al nas!
O quan una cosa és fàcil de fer els dic:
- Això és bufar i fer ampolles!
I així amb un munt de frases.
Fa uns anys vaig fer un curs de creació d'activitats Clic i com que de projecte s'havia de presentar un paquet d'activitats de seguida vaig pensar en frases fetes catalanes. Un temps després m'ho van publicar i ara aquest paquet és recomanat per diferents escoles i també per TVCatalunya en aquest webclip. Amb el programa JClic (amb Java) que és una meravella l'activitat és jugable sense necessitat d'instal·lar-la, per tant, si voleu posar-vos a prova sobre frases fetes ja ho sabeu, ah, i sou mestres potser us interessa pels vostres alumnes.
Ja em direu què us sembla, per cert, ja sé que dibuixo fatal.
Com fer-ho? cliqueu l'enllaç. Tot seguit cliqueu engega'l (applet) i seguiu les instruccions.
Foto: captura pantalla JClic
Astronauta Rimador

Seminari d'EF

Avui he assistit al Seminari d'Educació Física que s'imparteix a Vic en Carles Viñallonga i m'ha encantat la forma d'explicar del formador i el grup de MEF que assistim ja que mostra molt interès. També he de dir que m'ha agradat trobar companys/es que feia temps que no veia: amb alguns només ens veiem en cursos, d'altres no els veia des de les oposicions, hi ha de tot.
Tot i ser d'EF és un seminari teòric en el qual es desgrana el nou Currículum de la nostra àrea i tenim com a objectius arribar a fer programacions que tinguin en compte les noves normatives. La llàstima és veure com una assignatura amb tants continguts interessants veu reduïdes les seves hores, haurem de veure'ns obligats retallar per algun costat i fer perdre als alumnes continguts que els poden ser ben útils. A partir de seminaris com aquest és quan més indignació tinc cap a la llei que obligarà a reduir hores d'EF, és incomprensible i gens lògic.
DIGUEM NO A LA REDUCCIÓ D'HORES D'EDUCACIÓ FÍSICA!

El risc pot ser un fet educable

L'altre dia un nen va caure de les espatlleres durant una sessió d'Educació Física, es va enganxar els pantalons que li anaven massa llargs entre les barres i les sabatilles, va perdre l'equilibri i les mans li van relliscar, tot alhora, resultat: caiguda amb conseqüència de llavi partit i una forta contusió al canell, l'ensurt va ser considerable. Sempre que algun alumne es fa mal sota la meva responsabilitat em quedo amb la sensació de si ho hauria pogut evitar o almenys minimitzar, l'anàlisi dels fets m'ha d'ajudar per properes ocasions tot i que de vegades s'ajunten tantes variables diferents que és impossible de preveure un accident. Un company em deia que els MEF som mestres diferents perquè convivim amb el risc molt més que els altres mestres, cert però això ens ha de servir per fer-ne un fet educable. Convivim amb els alumnes en situacions fora de l'aula i això fa que de vegades es donin petits accidents i una de les nostres funcions és fer responsables els alumnes sobre unes mesures de seguretat idònies i lògiques que van des de l'anàlisi del terreny (el terra és moll? hi ha grava que rellisca?) , les condicions climatològiques (plou?, fa molt vent?), la seva roba (porto les vambes descordades?), del material a emprar i del seu ús correcte (pilotes dures, cordes, piques, etc...), la seva manera de comportar-se, etc...
Un dels objectius de l'Educació Física és assolir un bon coneixement del cos per així ser capaços de fer-ne un bon ús, si algú no es coneix el cos rarament serà capaç de coordinar bons llançaments, ni d'expressar sensacions, ni de córrer amb eficiència, ... el mateix passa amb l'entorn proper pel que fa a la seguretat, cal analitzar-ho tot bé per evitar accidents.
Foto:JRoca

Moments impagables

Ahir a la tarda amb la pubilla vam collir la primera magrana del magraner, ens vam acostar i vam comprovar com ja s'obria, les petites granes vermelles buscaven el sol de reüll.
Avui hem anat a fer un volt amb bicicleta, la pubilla galta-vermella mirava el paisatge quietona al seient. Tornant hem berenat un plàtan cadascú i després he agafat la magrana i l'he partida per la meitat. La pubilla em mirava mentre anava desgranant la reina de les fruites i ha vist contenta com n'hi ficava unes granes al plat. Primer n'ha agafat una i se l'ha posada a la boca, tot seguit l'ha escopida, com es menja això, papa? jo li he ensenyat com es mossega per treure'n el suc i tot seguit ho ha tornat a intentar. Aquesta vegada ha trobat el truc i semblava talment un petit esquirol rossegant una pinya, ha menjat una vintena de granes, una a una i després, quan ha vist que ja no en quedaven m'ha mirat, ha aplaudit i m'ha tirat un petonet, què més vull?
Són moments impagables.
Foto: JRoca

Hàbits d'higiene

Avui vull fer esment a un interessant post d'en Jaume Sorolla al bloc Palabras sencillas. En Jaume ens parla de l'hàbit d'higiene a les classes d'Educació Física i de com la reducció horària pot fer que aquesta higiene es faci "a mitges".
He estat a diferents escoles i de moment no n'he trobat cap que fes dutxar els alumnes i alguna escola no feia res sobre la higiene corporal.
Amb aquest tema fa uns anys vaig tenir problemes en una escola amb una mare que em va acusar d'haver-la humiliat davant de tot el poble (sic) per haver posat a l'informe personal (per exprés desig de la tutora) una nota en la que es recomanava incidir més en els hàbits higiènics de la seva filla d'onze anys. La mare va reconèixer haver-me insultat i parlat malament de mi davant de tot el poble per aquest motiu, també va intentar (sense èxit) denunciar-me a l'inspector d'educació. En una reunió em va dir de tot i de pas em va acusar de bulling a la seva filla tot i que aquesta venia contentíssima a les sessions d'EF. Jo li vaig explicar amb el currículum a la mà (literalment) que els hàbits higiènics formaven part de l'educació física i que era la meva obligació informar-la d'un fet que més tard, entre llàgrimes, va reconèixer. Finalment em va demanar perdó i tot va acabar aquí després d'uns dies de força tensió.
Per què us he explicat tot això avui? doncs perquè el tema de la higiene pot ser molt delicat en algunes famílies i cal anar amb compte. Encara tenim molt camí per recórrer i molta pedagogia per fer entendre que l'Educació Física és molt més que fer quatre voltes a la pista o fotre quatre xuts a una pilota.
Foto:JRoca

L'Educació Física interessa a la xarxa, i molt!

Fa menys de dues setmanes que vaig actualitzar la pàgina web i alhora vaig col·laborar en 3 pàgines d'Educació Física amb un document sobre orientació. Avui he mirat les estadístiques de baixades i he quedat gratament sorprès ja que a dia d'avui el document s'ha descarregat 436 vegades en només tres pàgines: Maixua, CompartiendoEF i Educació Física, no gimnàstica!. Des de la pàgina de Maixua el document s'ha descarregat 257 vegades (192 en castellà i 65 en català) i des de les altres dues 179 ( 128 en castellà i 51 en català). L'Educació Física interessa a la xarxa, i molt!
Quines conclusions en trec d'això? molt fàcil, a partir d'ara quan pengi alguna cosa a Educació Física, no gimnàstica! ho enviaré també a altres pàgines webs i/o portals perquè arribi a més gent. Internet és per a compartir i si publico via web en comptes d'escriure un llibre és perquè tinc ganes de compartir les meves experiències al màxim de gent possible. Tinc ganes de tornar a fer coses i espero que en els propers dies hi hagi actualitzacions.
Per cert, ahir la pàgina va sobrepassar per primera vegada en 82 mesos online les 200 visites en un dia, bon senyal.
Anem bé, no? ;-)

Plaer

Normalment quan parlo amb els meus alumnes intento utilitzar paraules que puguin entendre o en cas de sospitar que no m'han entès canvio la frase per fer-me més entenedor i hi afegeixo exemples. La setmana passada amb un grup de lectura els intentava inculcar el plaer per la lectura, els vaig parlar de l'infinit potencial de la imaginació i de tot el que podien fer amb la lectura. Els deia que havia d'arribar un dia que en comptes de llegir per obligació ho fessin per plaer, en aquell moment una nena aixeca la mà:
- Jordi, què és plaer?
Ara no sé exactament què vaig respondre perquè vaig quedar-me en fora de joc per uns segons, suposo que vaig dir alguna cosa com: "una cosa que t'agrada molt de fer" i vaig posar d'exemple el plaer per jugar. Tornant amb el cotxe camí a casa penso en la jornada del dia i en les noves experiències viscudes, sovint la meva feina és plaer.

La meva (de moment) petita contribució a la literatura catalana (en català)

En el marc de la Fira del llibre de Frankfurt us presento les meves obres que ja estan a la venda per Internet en format llibre o download.
Com que dubto que cap editorial me les publiqui de moment me les he auto-publicat per Internet posant un preu el més baix possible: guanyo 1 sol Euro per obra venuda que dedicaré a canviar-me el FordFi del 95 per un Honda FR-V o en cas que no arribi per comprar-me una caixa de Juanolas de les grans o en cas que no arribi de les petites.
A qui pot interessar? pot interessar a grups de teatre que vulguin fer obres poc conegudes, cal tenir en compte que "Trajectòries: el cop de cap" encara no ha estat estrenada. "Procediment habitual" ja es va estrenar fa uns anys i pel 2008 hi ha projecte de nova representació. Clicant dins de la meva botiga virtual hi ha descripcions i se'n poden llegir algunes pàgines. L'obra "Punxes a la sorra" de moment no es pot comprar ni baixar.
Vet aquí la meva petita (de moment) contribució a la literatura catalana (en català), i no m'han cridat per anar a Frankfurt!

A foggy day

Com havia promès aquí tenim les primeres fotos des de l'escola: la primera està feta des del turó del Castell de Tona i amb una fletxa està marcada la zona on està l'escola; la segona està feta des de la meva classe i està marcat el turó del Castell però no es veu per la boira de la Plana de Vic; la tercera i la segona són iguals però en aquest cas es veu la fletxa.
Fotos: JRoca

Granets de sorra

Avui hi havia reunió de pares d'alumnes i he conegut per primera vegada els pares dels alumnes que tutoritzo. Hem anat a la classe i els he proposat que es col·loquessin al lloc que ocupen els seus fills per així conèixer-nos. M'he presentat i els he explicat les coses més importants del funcionament de l'aula, després han fet preguntes i hem estat una bona estona comentant aspectes de l'educació dels alumnes, m'ha agradat i m'hi he trobat bé. En un moment de les converses els he preguntat si els seus fills els havien comentat alguna cosa sobre la denominació Educació Física en comptes de gimnàstica, gairebé tots han dit que sí i han estat expectants perquè els donés una explicació ja que potser no acabaven d'entendre les explicacions dels seus fills. Els he explicat les diferències entre els dos termes i em sembla que ha quedat clar, de pas els he explicat la importància d'aquesta assignatura pel desenvolupament global dels nens i nenes.
Aquesta batalla per la dignificació de l'educació física s'ha de guanyar a base de petits gestos com aquest que sumats a altres gestos sempre sumen en positiu. Espero que la resta de MEF des de les seves escoles hi fiquin el seu granet de sorra, si no ho fem nosaltres dubto que altra gent ho faci per nosaltres.
Avui també us vull parlar d'un lloc web que innova molt en temes d'Educació Física i Internet, es tracta de Compartiendo Educación Física que ha inaugurat una secció Podcast, enhorabona i endavant!
Foto JRoca