dilluns

El risc pot ser un fet educable

L'altre dia un nen va caure de les espatlleres durant una sessió d'Educació Física, es va enganxar els pantalons que li anaven massa llargs entre les barres i les sabatilles, va perdre l'equilibri i les mans li van relliscar, tot alhora, resultat: caiguda amb conseqüència de llavi partit i una forta contusió al canell, l'ensurt va ser considerable. Sempre que algun alumne es fa mal sota la meva responsabilitat em quedo amb la sensació de si ho hauria pogut evitar o almenys minimitzar, l'anàlisi dels fets m'ha d'ajudar per properes ocasions tot i que de vegades s'ajunten tantes variables diferents que és impossible de preveure un accident. Un company em deia que els MEF som mestres diferents perquè convivim amb el risc molt més que els altres mestres, cert però això ens ha de servir per fer-ne un fet educable. Convivim amb els alumnes en situacions fora de l'aula i això fa que de vegades es donin petits accidents i una de les nostres funcions és fer responsables els alumnes sobre unes mesures de seguretat idònies i lògiques que van des de l'anàlisi del terreny (el terra és moll? hi ha grava que rellisca?) , les condicions climatològiques (plou?, fa molt vent?), la seva roba (porto les vambes descordades?), del material a emprar i del seu ús correcte (pilotes dures, cordes, piques, etc...), la seva manera de comportar-se, etc...
Un dels objectius de l'Educació Física és assolir un bon coneixement del cos per així ser capaços de fer-ne un bon ús, si algú no es coneix el cos rarament serà capaç de coordinar bons llançaments, ni d'expressar sensacions, ni de córrer amb eficiència, ... el mateix passa amb l'entorn proper pel que fa a la seguretat, cal analitzar-ho tot bé per evitar accidents.
Foto:JRoca

7 comentaris:

Anònim ha dit...

dIGUES QUE SI!!AHIR MATEIX JUGÀVEM AL BLANC I NEGRE AMB ELS NINS DE 5è I DOS NINS ES TOPAREN I ELS HI VA SORTIR UN NYANYO D´AQUESTS QUE FAN HISTÒRIA!!!COSES QUE PODEN PASSAR...PERÒ QUE QUAN ET PASSEN A TU...UFFFFF. A MÉS A MÉS, HI HA PARES QUE NO SABEN NI TAN SOLS QUI SOM, I QUAN M´ACOSTO PER EXPLICAR-LOS EL QUE HA PASSAT...T´HO AGREIXEN...PERÒ SEGUEIXEN SENSE SABER D´ON SURT JO...COSES QUE PASSEN...

Chestnut ha dit...

Em sento identificat amb la queixa, anònim...xD
a mi i amb els que estic ens solen prendre per pixapins que van a buscar bolets o fruits, el més sorprenent va ser un dia quan un individu es va voler assegurar de que no voliem prendre foc al bosc, es pensava que erem allà per fer foc!...
El que es pot fer és enxufal-si el rollo sense que s'en adonin, llavors ja sabran qui sou.

una més ha dit...

Totalment d'acord.

Hem d'intentar preveure al màxim qualsevol element que pugui provocar un accident. Com molt bé dius, el risc pot ser un fet educable.

Ara bé, si això és així, no podem carregar-nos tota la responsabilitat sobre nosaltres mateixos, és a dir si hem d'educar a la canalla en aspectes com aquest, és necessari que les famílies s'impliquin al mateix nivell.

Què m'en dius dels pares que en porten al teu fill "vestit de carrer" el dia que toca educació física? I els que l'envien d'excursió a la muntanya amb un calçat no adequat? O roba poc preparada per l'activitat?

Si és un fet educable cal integrar totes les parts implicades en aquesta educació per tal que els nanos puguin ser responsables d'ells mateixos (en la mesura que els correspongui).

I un altre apunt: si vosaltres us trobeu en determinades situacions com les que tu comentes o la que s'escriu al primer comentari del post... imagina't què ens passa als monitors, que per molt seriosament que et prenguis la teva feina, sempre seràs "menys" que un mestre.

Salut!

JRoca ha dit...

Anònim,
és ben cert que hi ha pares que no saben ni qui som i de vegades en podem trobar d'incomprensius pel que fa a accidents, et donen la culpa. Per sort n'he trobat pocs d'aquests, normalment veuen que són coses casuals que poden passar.
Chesnut,
molt sovint ens hem de fer explicar, és fer pedagogia.
Una més,
sé de què parles quan dius això dels monitors perquè abans de ser mestre havia fet moltes extra-escolars, et sents maltractat en molts aspectes. Del que dius d'implicar la família 100% d'acord.
Salut

Montserrat ha dit...

Com a mestra i responable de l'escola intento evitar al màxim els riscos. La nostra feina ja és prou complicada com per tenir que suportar més responsabilitats.
Una pregunta: jo creia que no es podien utilitzar espatlleres amb nens de Primària,????

JRoca ha dit...

Montserrat,
això que dius de les espatlleres em sorprèn molt, no he sentit mai que no es poguessin utilitzar. L'ús que en faig jo molt sovint no és relacionat amb "gimnàstica sueca" sinó amb jocs de coordinació, equilibri, etc.. sempre intento fer activitats amb poc risc però de vegades poden passar coses.
Algú ha sentit alguna cosa sobre aquest tema de les espatlleres? m'agradaria tenir més informació. Gràcies

Vic ha dit...

Jo no som partidària d'eliminar els riscos totalment, sí de preveure o avisar. Els nin@s no poden viure dins un espai irreal.