Punxes a la sorra in situ

Travessem la frontera dissabte al migdia. Hem quedat a la sorra d'Argelers just davant de l'hotel Du Lido on naixia el camp de refugiats. En aquell temps hi havia dunes i filats; avui hotels, apartaments, restaurants, bars, xiringuitos, casinos, botigues de souvenirs i quioscos de platja. La resta de l'equip de "Punxes a la sorra" acaba d'arribar i comencem a assajar i gravar escenes al mateix lloc on va passar tot 68 anys abans. La directora té programades algunes escenes i ens dóna ordres sobre el que hem de fer. Tirem desenes de fotos i gravem una estona de l'assaig, quedem satisfets, no em pensava que quedaria tant bé, tot i això no comptàvem amb el soroll de les onades, les actrius s'han hagut d'esforçar de valent.
Havent dinat visitem la Maternitat suïssa d'Elna, a tres quilòmetres d'Elna. Hi ha una exposició sobre els bombardejos de Madrid, les fotos són esfereïdores. Les tres nenes que portem dormen als cotxets, la més gran té dos anys i mig i la més petita 16 mesos. L'encarregat de la maternitat ens les vigila mentre la visitem, on estaran millor que al lloc on van néixer 597 infants? la maternitat ha canviat una mica de la darrera vegada, han tret l'horrible piscina i la gespa sintètica model súper-cutre que hi havia a l'entrada, sort.
Al vespre anem a Perpinyà, dormirem tots junts a l'alberg de joventut però abans anem a sopar. Pels carrers es respira la prèvia del França-Nova Zelanda de rugbi. Anem a parar a un restaurant amb un adhesiu que diu "També parlem català". Ens atén una americana que no parla català però ens dóna la carta en el nostre idioma, tot seguit ve la mestressa que ens parla català i ens tracta la mar de bé. La pubilla s'ha quedat esbalaïda amb un simpàtic gosset:
- Li agrada molt la mainada.- ens diu la mestressa.
Mentre sopem apareix un personatge més que peculiar amb calça curta, barret i guitarra que comença a cantar. Ningú li fa cas. Fa gràcia perquè canta en anglès i quan no sap la lletra va fent nana na na na nana, es veu bon paio i no deixa el somriure, acaba tocant Night and day i passa el barret. Val, ara ja sabem perquè el portava... En acabar el sopar la mestressa ens pregunta el motiu de la nostra visita i li parlem de la maternitat, ens sorprèn que sàpiga que és.
- És una història molt bonica que gairebé ningú coneix aquí...
- Nosaltres en farem una obra de teatre.
- Sí? fantàstic.
- A veure si venim a fer-la aquí..
Fotos: JRoca