dilluns

Souvenirs i reivindicacions



A Perpinyà les botigues de souvenirs venen l'adhesiu del burro català, figuretes de catalanets amb faixa i barretina, senyeres de totes mides i espardenyes de set vetes amb les quatre barres que omplen la ciutat de cap a peus. En una àrea de servei a tocar la frontera pel costat diguem-ne sud-català els souvenirs estrella eren toros, figuretes de sevillanes i barrets de cordovès. A Catalunya Nord la catalanitat és exòtica i simpàtica (i comercial), la resta de francesos no la veuen amb mals ulls. A l'Estat Espanyol la catalanitat és mal vista i no és simpàtica, sempre dic que la culpa és el desconeixement que tenen de nosaltres.
Al restaurant on vam sopar li vam preguntar a la mestressa on havia après català i ens va dir que li va ensenyar el seu tiet a Puigcerdà, després va afegir:
- A Catalunya l'idioma és per reivindicar, aquí no hi ha reivindicació. Aquí el català ja s'ha perdut.
No vam quedar-nos a parlar del tema, ja era tard, portàvem tres nenes i teníem son. Parlem català per a reivindicar? parlar una llengua pot ser un acte reivindicatiu? jo em pensava que era un acte comunicatiu totalment funcional o potser es converteix en reivindicatiu quan la llengua en qüestió rep atacs per totes bandes?
Fotos: JRoca

Cap comentari: