divendres

El poderós gos d'atura espanyol i els seus xaiets

Mirava la tv aquesta tarda fent zàpping i em trobo amb la llista de la gloriosa-furia-española-selección-nacional-de-futbol-del-Sabio-de-Hortaleza on una cadena escrivia el nom dels convocats per no sé quin partit i entre ells hi havia en Cesç , sí, amb ce trencada final! M’imagino els redactors:
- Oye, ¿el Ches ese como se escribe?
- Yo que sé, en catalán supongo, ponle una c de esas como la de Barça.
- ¿Al principio del nombre?
- No hombre no, no seas bruto, al final.
I per què passen aquestes coses? això és una anècdota més o menys divertida i insignificant però el problema és que des de molts llocs de l'estat espanyol o francès no ens coneixen ni saben res de nosaltres. I què provoca el desconeixement? provoca prejudicis, mals entesos, males intencions, tòpics, etc... I qui s'aprofita de tot això? de veritat cal una resposta?
Els polítics espanyols s'omplen la boca de paraules com pluralitat i cultura però, mani qui mani, mai cap govern ha apostat per la coneixença de veritat de les realitats nacionals i culturals de l'estat. És una idea forassenyada que a les escoles ensenyin mínimes nocions de les totes les llengües de l'estat? no cal que a Cuenca aprenguin a parlar català però tenir nocions de quina llengua es parla aquí i algunes normes ortogràfiques no trobo que faci mal a ningú, o sí? és clar, pot fer mal als que tenen por que la gent conegui com som i que entengui el que legítimament reclamem, això els fa por, els fa por que la gent sigui menys manejable pels seus mitjans afins que no paren de divulgar el seu missatge excloent contra la pluralitat de l'estat.
És forassenyat que la televisió pública (que paguem tots, bé, quasi tots) faci en horari de màxima audiència programes divulgatius sobre la pluralitat de l'estat? no s'atreveixen, els és més rendible manejar el ramat de xais lloant les merescudes vacances mallorquines de la família Real.

1 comentari:

Sylvestris ha dit...

Avui em trec el barret davant de tve2, a Cuadernos de paso han ensenyat l'evolució socioeconòmica als Pirineus lleidetans, el documental era molt reflexiu alhora que ensenyava molt de la nostra cultura i les tradicions dels nostres pirineus, tradicions que mica en mica es perden. Tot això des del punt de vista d'un viatjant que únicament vol aprendre i explorar, m'ha estat inevitable ficar-me a la pell del viatjant. Cultura rural catalana que a ben poca gent importa, incloent-hi molts catalans.
Diuen que tv3 és la nostra però jo crec que és la de la majoria, trobo a faltar programes com el que acabo de veure avui (tv3 en fa?), evidentment a la majoria dels catalans poc importa la vida "primitiva" dels pirineus de la mateixa manera que tele5 i antena3 saben que els espanyols volen sentir noticies del rei.