This record should be played loud
Porto força dies intentant ordenar els meus cds. Quan m'hi poso re-descobreixo un disc que fa temps que no escolto i no hi ha manera de continuar. Ja sé que em direu que puc continuar ordenant els cds amb música de fons però el problema és que després d'un en trobo un altre i no paro. Suposo que si em pregunten quin és el meu TOP TEN de discos contestaria una cosa diferent avui que abans d'ahir o la setmana que ve, vés a saber. Ara m'he re-enganxat al Let it bleed dels Stones, feia anys que no l'escoltava.
Va, com que aniré uns dies de vacances amb la colla us deixaré deures sobre alguns discos clàssics que cal tenir i escoltar, encara que sigui cada cinc anys.
Led Zeppelin: II
Tom Waits: The heart of saturday night (1974)
The doors: LA woman (1971)
Bob Dylan: Blonde on blonde (1966)
Nick Drake: Pink Moon (1972)
The Rolling Stones: Aftermath (1966)
Lou Reed: Transformer (1972)
The who: Who's next (1971)
The Beatles: white album (1968)
Pink Floyd: Wish you were here (1975)
Jimi Hendrix: Electric ladyland (1968)
Van Morrison: Moondance (1970)
Sisa: Galeta galàctica (1976)
Black Sabbath: Master and reality (1971)
Fleetwood Mac: The Pious bird og good omen (1969)
David Bowie: Ziggy Stardust... (1972)
Ten Years After: Cricklewood Green (1970)
Pau Riba: Dioptria I(1970)
Neil Young: Tonight's the night (1975)
AC DC: High voltage (1976)
The Velvet underground and Nico (1967)
Creedance Clearwater Revival: Bayou Country (1969)
Leonard Cohen: Songs from a room (1969)
Deep Purple: Made in Japan (1972)
Uriah Heep: Demons and wizards (1972)
Veureu que només he posat discos d'entre el 1966 i el 1976, és la meva dècada predilecta. A gaudir-ne, a tot volum!
Entrades
4 comentaris:
Uoh! Aquí hi ha autèntiques joies! És que començaria a comentar i seria un no parar, tot i que no els tinc tots ni de bon tros! Ja fas bé, de tornar-los a escoltar, ja!
Salut!
Subscric la llista al 100%. Hi afegiria alguna cosa dels Faces i de la primera època del Rod Steward (Every Picture Tells a Story), l'Sticky Fingers dels Stones (1971)... però n'hi ha tants!
La selecció que has fet és ben bona.
Un 10 per a The Heart of Saturday Night del Waits.
Musa,
si no els tens tots no sé què esperes, vinga, plaer per les orelles.
Miq,
dels Faces conec poquíssim i amb el Rod tinc un problema, és que no em cau bé, ja sé que va tenir una època molt bona però em costa molt. Ara mirant la llista hi trobo a faltar Cream, tela, sabia que me'n oblidaria algun dels grans...
El Heart of the saturday night és un dels meus preferits, és autèntic al 100%.
Salut
Uah! Quina meravella de llista! Afegiria Dark Side of the Moon i alguna cosa de Jethro Tull (Thick as a brick), i el Deja Vu de CSN&Y .
Tens raó de calificar-la com la millor decada de la música.
Publica un comentari a l'entrada