No ficció: Xooof

A l'hora d'educació física plovia i com que l'escola no tenia gimnàs en Jordi va recórrer al "pla B" que era fer una sessió d'expressió corporal a dins de l'aula. El Pla B d'aquell dia era visionar uns esquetxos del Tricicle i després imitar-los. Mentre en Jordi preparava el DVD va sentir un comentari:
- Quina merda, segur que no fa gens de riure.
Van asseure's a terra mateix i van començar els esquetxos de l'espectacle Xoooof, sí, aquell de l'illa deserta. Van passar cinc segons i la majoria dels alumnes ja s'estaven tronxant de riure. En Jordi va posar el Pause i va fer comentar alguns aspectes comprovant que l'atenció dels alumnes era total. Tot seguit va agafar un matalàs que seria l'illa i el va deixar a terra, van apartar taules i cadires i va demanar voluntaris. De seguida van aixecar el dit tots els alumnes i el que havia fet el comentari despectiu era dels que demanava amb més èmfasi el fet de sortir a imitar els nàufrags.
- Tu seràs l'últim.
Aquella sessió va funcionar molt bé i cada vegada que sortia algú a imitar el Tricicle hi ficava algun gest nou de collita pròpia, era interessant i ric. Al final van comentar el que havien après i sobretot van comprendre que el cos pot expressar, i molt.