dilluns

Invasió subtil i altres contes


Es veu que hi ha gent que s'apunta als càstings de qualsevol programa de tele-realitat només pel fet d'estar en contacte amb gent que potser seran famosos algun dia. Fan fotos amb els seus telèfons mòbils i fan ganyotes a les càmeres que els filmen a la fila a la recerca de freaks. Potser alguna dia seran famosos perquè una productora els impulsarà fins on els pugui exprémer però molt pocs seran capaços de mantenir-se, la resta acabaran a la portada d'Intervíu o fotent-se ralles als lavabos de qualsevol discoteca de moda amb un cartell al front que digui "soy famos@". Els programes de la tarda, en horari infantil, es poblen de famosets de pa sucat amb oli que venen exclusives i escàndols que poc poden interessar a algú que hagi llegit més de tres llibres en sa vida.
S'ha creat una espècie de macrocultura (per dir-ho d'alguna manera) que premia aquestes coses i que fa que cada vegada la cultura de veritat vagi més en decadència. A l'escola ho notem i cada vegada més, fa uns anys cap nen sabia el que era un càsting i ara juguen a fer càstings i "polígrafos" a l'hora del pati...

"Ens parla de cultura i és capaç d'agafar la seva filla per fer una foto amb un ex-futbolista"
Foto:JRoca

1 comentari:

Jordi ha dit...

Epa! Tens tota la raó!

M'ha fet gràcia el teu post, perquè últimament vaig a dinar a un bar entre les 2h i les 3h i m'he de tragar una merda de programa d'aquests. I la veritat és que cada dia penso amb el que tu comentes, i a més metre veig el programa recordo que quan jo era petit podia veure "Equipo A", "El coche fantástico", "Magiber" ... Quina diferència!

M'he permès la llibertat de replicar el teu post al meu blog.

Apa-li a apagar la tele i disfrutar de l'estiu!