Invasió subtil i altres contes

Es veu que hi ha gent que s'apunta als càstings de qualsevol programa de tele-realitat només pel fet d'estar en contacte amb gent que potser seran famosos algun dia. Fan fotos amb els seus telèfons mòbils i fan ganyotes a les càmeres que els filmen a la fila a la recerca de freaks. Potser alguna dia seran famosos perquè una productora els impulsarà fins on els pugui exprémer però molt pocs seran capaços de mantenir-se, la resta acabaran a la portada d'Intervíu o fotent-se ralles als lavabos de qualsevol discoteca de moda amb un cartell al front que digui "soy famos@". Els programes de la tarda, en horari infantil, es poblen de famosets de pa sucat amb oli que venen exclusives i escàndols que poc poden interessar a algú que hagi llegit més de tres llibres en sa vida.
S'ha creat una espècie de macrocultura (per dir-ho d'alguna manera) que premia aquestes coses i que fa que cada vegada la cultura de veritat vagi més en decadència. A l'escola ho notem i cada vegada més, fa uns anys cap nen sabia el que era un càsting i ara juguen a fer càstings i "polígrafos" a l'hora del pati...

"Ens parla de cultura i és capaç d'agafar la seva filla per fer una foto amb un ex-futbolista"
Foto:JRoca