L'Afers Exteriors

Acabo de veure el darrer capítol de l'Afers Exteriors a TV3 i em trec el barret davant d'un programa i d'un estil de fer televisió que m'encanta. A en Miquel l'he seguit des de sempre i s'ha de dir que s'ha envoltat de gent boníssima per fer projectes innovadors que interessen i que alhora eleven la qualitat en una televisió pública. Està molt de moda desprestigiar tot el que surt de casa nostra, els catalans ho hem fet sempre i em temo que ho seguirem fent, suposo que va amb nosaltres, és allò tan comentat i tòpic del "ningú és profeta a casa seva". Criticar sempre és més fàcil que buscar sentit a les coses. He llegit i sentit coses molt lletges d'aquest programa però em quedo amb el que he après i el que he gaudit. M'ha agradat veure compatriotes nostres escampats pel món que han posat el seu granet de sorra al país que els ha acollit sense oblidar les seves arrels.
Fa poc vaig llegir "Veus de l'exili" de Josep Mª Figueres basat en el programa de Catalunya Ràdio del mateix nom. Aquest llibre recull els testimonis de la diàspora catalana acabada i perduda la Guerra Civil. I qui se'n recorda d'ells? Feia trenta anys que s'havia mort en Franco i ningú els havia dit res fins que van aparèixer els del programa de ràdio a entrevistar-los a Mèxic o a on fos. Aquell programa i ara el llibre els ret homenatge de la mateixa forma que l'Afers Exteriors ret homenatge, a la seva manera, a tots aquests catalans que hi ha pel mapamundi treballant, estudiant, simplement vivint o intentant fer aquest món més just.
Que es pateja el món amb els nostres impostos? no siguem ridículs.