En Messi i els deures d'Educació Física

Quan un alumne va fluix d'operacions matemàtiques se li demana que practiqui, si va fluix de les taules se li demana que se les estudiï a consciència i si llegeix malament doncs se li recomana llegir més sovint però, què passa quan un alumne mostra dificultats en Educació Física? em refereixo a temes de mala coordinació ull-mà per exemple. Tots els MEF ens hem trobat amb alumnes que per les raons que siguin són incapaços de llançar i rebre en condicions una pilota entre d'altres coses perquè les úniques oportunitats que tenen de fer-ho són només en les sessions d'EF a l'escola. Conscient que moltes vegades el sedentarisme de sofà i Play fa estralls en els nostres infants jo vaig optar fa un temps per donar deures d'EF; els ho plantejo així:
- A veure, algú d'aquí creu que en Messi ja va néixer com el millor del món?
- No.
- I sabeu per què ara juga tant bé a futbol? doncs perquè des de petit s'ha esforçat molt i ha entrenat moltíssim. Si en comptes d'entrenar s'hagués dedicat a menjar patates al sofà jugant a la Play vosaltres creieu que seria tan bo?
- No.
- Doncs el que us demano és que entreneu a casa perquè amb dues hores d'EF a l'escola no n'hi ha prou. Hi ha coses que s'han de practicar sovint i van molt bé per la coordinació.
- I què podem fer a casa?
- És molt fàcil, agafeu una pilota qualsevol que boti una mica, la tireu a la paret i l'agafeu abans que caigui a terra; feu-ho una estoneta cada dia i aneu comptant les vegades seguides que us surt i ja veureu com d'aquí a poc temps tots haureu superat el vostre rècord personal. Quan us surti molt bé compliqueu-ho picant de mans després de llançar-la i abans de rebre-la. Un dia ho posarem en comú.
- Si però els meus pares no em deixaran.
- Si no t'ho deixen fer els dius que són deures d'EF i si no s'ho creuen que vinguin a parlar amb mi.
Foto: "Comptant amb colors" de JRoca'09

Hores extres que trenquen equips

Fa poc temps es va establir reduir les hores lectives a les escoles i ara sembla ser que ens demanen augmentar voluntàriament 4 hores remunerades, o sigui, que ens donen la possibilitat de fer una espècie d'hores extra però en diran d'alguna altra manera. No cal dir que la gent que s'aculli a aquest pla (jo en compleixo els requisits però no m'interessa acollir-m'hi) s'emportarà molta feina a casa ja que preparar quatre hores més lògicament significa més feina. El que molta gent no sap és que dins de l'horari dels mestres es contempla que a casa fem unes hores diàries i m'imagino que és aquí on s'agafa l'Administració per justificar la mesura. Els sindicats ja s'han encarregat de mostrar els contres al pla, de pros diria que no n'han trobat i jo tampoc en veig ja que és una mesura molt complicada a nivell organitzatiu, em poso jo mateix d'exemple: sóc tutor de quart, coordinador TAC (TIC), especialista d'EF i imparteixo matemàtiques i llengua. Dins les hores no lectives m'he de reunir amb el cicle, amb pares, amb la paral·lela, amb la comissió d'informàtica, amb l'altre MEF, amb els mestres dels grups lectors, amb els mestres dels tallers de llengua, el Claustre, reunions de Seminari TAC en un altre centre cada tres setmanes, he d'estar disponible una hora per substitucions ... ho veieu que si jo agafo quatre hores lectives més no podré fer aquestes coordinacions amb altres mestres que són essencials per la meva tasca professional? i si agafo la grip i m'han de substituir? qui vingui estarà disposat a fer 4 hores de més? gent, això és una xarxa de persones amb objectius comuns i ningú "va per lliure", per molt voluntari que sigui aquesta mesura pot afectar a part del col·lectiu i en conseqüència anar en contra de qualitat educativa.
Si voleu saber-ne més mireu aquest vídeo dels Matins de TV3.

Converses reals amb amics ex-virtuals

Deu fer ben bé uns quinze anys vaig veure una pel·lícula* al cinema que anava de l'aïllament que podia portar el telèfon en una societat pre-Internet. L'argument anava d'un grup de gent amb una vida més aviat solitària però enganxats al telèfon (no mòbil encara) que parlaven hores i hores però mai es veien les cares. Un dia van organitzar una festa i ningú s'hi va presentar: està clar que el telèfon els donava una seguretat que no tenien en una conversa cara a cara.Des de la introducció del dospuntzerisme a les nostres vides s'ha parlat molt de l'isolament que poden portar unes noves tecnologies que poden ser addictives en el sentit de lligar-nos a casa davant d'una pantalla en contacte amb "amics" virtuals. Sembla una paradoxa però l'excés de comunicació pot portar (rarament diria jo) a una incomunicació real. Jo el que crec és que si una persona és prou responsable per no caure en l'addició d'Internet i té "el cap moblat", les eines que ofereix Internet poden ser perfectament útils per conèixer gent, fer amics de veritat i un munt de coses més. Es tracta doncs de ser conscients de les possibilitats de la xarxa i òbviament de les múltiples trampes que també teixeixen paral·lelament amb les xarxes amigues.
Ahir vaig assistir a la cinquena Ateneuesfera a l'històric edifici de l'Ateneu Barcelonès convidat per en David Rodríguez del bloc Vida quotidiana i va ser una experiència fantàstica. Sense conèixer a ningú personalment vaig sortir amb la sensació d'haver fet amics i d'haver conversat amb gent molt diversa però amb l'interès comú dels blocs i la tertúlia, ja sigui virtual o real.
* Sóc incapaç de recordar el títol, ho sento.
Foto: "Compte!" de JRoca'08

La sisena hora augmenta la contaminació

Aquests dies la polèmica està a la velocitat variable de l'àrea metropolitana per reduir la contaminació, val, no en parlaré. Tampoc parlaré de la reducció de les bosses de plàstic dels supermercats més que res perquè quan vaig a un aeroport i veig la màquina aquella que embolcalla amb plàstic les maletes em poso a fer càlculs i no em surten els números.
Avui parlaré d'un argument que els anti-sisena hora es van passar pel alt en les seves protestes: la contaminació. Òbviament m'explicaré:
la sisena hora ha comportat, entre d'altres coses, que els horaris dels mestres variïn força. Abans d'aquesta mesura tots començàvem i acabàvem més o menys a la mateixa hora i era relativament fàcil compartir vehicle amb altres mestres de la mateixa població; avui amb la sisena hora els horaris són molt més personalitzats i costa molt més compartir cotxe per la qual cosa han augmentat els desplaçaments amb cotxe sense acompanyants i no cal dir que això comporta contaminar més; vés a saber si la quantitat que teòricament ens estalviarem amb la velocitat variable.
A veure, aquest post no pot ser pres gaire seriosament, simplement vull fer una petita reflexió sobre el tema de l'ecologisme i aquella dita que diu: desvestir un sant per vestir-ne un altre.
Foto: "Vestint les tres bessones" de JRoca'09

Mestres emprenyats, frustrats, amb mal de cap i sense Cerebrino

Un dels errors de molts mestres és entendre l'autoritat com a quelcom dolent i menyspreable que hem d'allunyar de l'escola. A la facultat ens inflen el cap amb desenes de pedagogies innovadores i modernes amb metodologies que a l'hora de la veritat són difícilment aplicables a l'escola si no hi ha unes condicions idònies, però, algú ens explica com ser capaços de detectar aquestes condicions? no, oi? i per què? doncs perquè aquestes condicions són més que variables i una de les tasques que tenim els educadors és esbrinar quan toca una metodologia o quan en toca una altra; i aquí hi intervé una qualitat que crec que és fonamental en els mestres que és la improvisació, una altra paraula mal vista, però, no és positiu variar el transcurs d'una sessió d'EF quan veiem que ha aparegut un element potencialment perillós com una pista molla? el mestre que no sap improvisar no té recursos, així de clar. Pot programar molt bé i dominar els llibres que vulguis però si no hi ha un pla B i/o un pla C es pot escapar un element tan important com la seguretat, i amb això no s'hi juga.

Tornant a l'autoritat un error comú és començar amb un grup que no coneixes donant massa llibertat als alumnes, sona fatal això que he dit, oi? sona a mestre de l'antiga escola, sona a autoritat i és clar, l'autoritat avui és mal vista: hem passat de la rígida escola franquista a l'escola on tot s'hi val amb pocs anys, i lògicament se'ns està escapant de les mans. I la llibertat? la llibertat per sí mateixa és una paraula idíl·lica , una d'aquelles que queda perfecte a les pancartes però que l'hora de la veritat és mal entesa i mal aplicada: no és lògic deixar fer el que vulguin a un grup d'alumnes que no coneixes; el més normal és que abusin d'aquesta llibertat i acabin fent-te entendre en cinc minuts que l'autoritat és necessària a l'escola. I acabaràs emprenyat, frustrat i amb mal de cap*.
Aquest post dóna per molt però no tant com el llibre "L'escola contra el món" d'en Gregorio Luri, una obra imprescindible pels mestres que volen progressar adequadament.
* Han deixat de fabricar el Cerebrino Mandri, un aliat dels mestres durant dècades.
Foto: "Eficaz e inofensivo". Font: Internet via Google (em sap greu ser tan poc ecologista)

Supervivint a la tele

Un dia fent la ronda de vigilància del pati vaig detectar un problema amb unes nenes d'uns sis anys: una plorava i les altres dues la renyaven. M'hi vaig acostar i els vaig preguntar què passava, va contestar una de les que renyaven:
- Aquesta, que vol fer foc i jo li dic que no.
- Foc? com? que tens un encenedor o llumins?
- No.
- Doncs com penses fer foc?
No deia res, em mirava mig de reüll amb la mirada a terra. L'altra va contestar:
- Fa foc amb pedres.
- Vols fer foc amb pedres?
Ara va contestar:
- Si frego dues pedres faig foc.
- Veus? - em diu l'altra.
- I qui t'ha dit que fregant dues pedres es pot fer foc?
- Ho vaig veure a la tele.*
- Mira, aquelles de la tele són unes pedres especials que aquí al pati no hi són, aneu a jugar a una altra cosa que només falten cinc minuts per tocar el timbre, vinga, aprofiteu el temps.
Van marxar corrent juntes i rient.
* M'imagino que en algun reality del tipus Supervivientes que lògicament no ha de veure una nena de sis anys.
Foto: "Platja de Merseyside" de JRoca'08

El Tourmalet del gener

El ninot de neu amb ulls de magrana i nas de pastanaga* està a les últimes i avui hem guardat el tió al garatge dins d'una bossa de plàstic, tot torna a la normalitat: ja no hi ha neu, ni pessebres, ni arbres de Nadal i l'ordinador té unes quantes megues de més en fotografies. La pubilla té unes katiuscas vermelles de pluja que es posa a tothora.
*De joguina, de la cuineta.
Foto: "Un somriure fonedís" d'Elisenda'09

Dia 8 a menys 8

Tornar a agafar el xip després d'unes llargues vacances no és fàcil i menys si arribant a l'escola el termòmetre del cotxe marca -8 graus i mires el voltant i tot és nevat. A aquestes temperatures el que ve més de gust és estar-se a casa amb l'escalfor del foc i de la família, però, què hi farem; ens fem grans i tenim unes responsabilitats que per molta neu i fred que hi hagi s'han de complir. Suposo que fer-se gran és en cert punt deixar de veure la neu com a una diversió i començar a veure-la com a un problema, no?
Foto: "Menys vuit rodoneta ce" de JRoca'09

Els pobles canvien i les tradicions perduren

El 9 Nou de dilluns publicava una notícia sobre els canvis que està experimentant Tona degut a l'augment de població de la present dècada. Diu el diari que s'ha fet un estudi que demostra que els tonencs de tota la vida estem preocupats, entre d'altres coses, perquè els nous tonencs s'integrin a la vida sòcio-cultural que històricament ha regit Tona. Jo no he participat a l'estudi però m'incloc en els que veu amb certa preocupació un augment de població tan gran en tant poc temps; hem passat de mantenir-nos entre 5.000 i 6.000 habitants entre el 1.980 i el 2.000 i ara passem dels 8.000 actuals gràcies a l'arribada de gent de l'àrea metropolitana de Barcelona. Té certa lògica analitzant l'evolució de la totxana dels últims anys: pel que et donaven d'un piset a Barcelona, a Tona tenies una casa unifamiliar amb garatge i jardinet. I a veure, no cal ser gaire analista ni experto d'Antena 3 per saber que això que passa a Tona també passa i ha passat a desenes de pobles petits dels voltants de les àrees metropolitanes del país.
Ahir van passar els Reis d'Orient a Tona i em va agradar veure com molts nous tonencs estan agafant una de les nostres tradicions més maques que és rebre la comitiva reial amb atxes de barballó, cada dia es veuen més atxes. Ahir la pubilla ja va agafar l'atxa tota sola durant uns segons i quan vam arribar a casa tenia els cabells impregnats de l'olor de l'espígol, deia que feia olor de rei negre.
Dijous preguntaré als nens de Taradell si també mantenen aquesta tradició tan maca, si no tinc mal entès Tona i Taradell són els dos únics d'Osona que cremen atxes de barballó*.
Foto: "La nostra tonenca cremant l'atxa amb els guants que va cagar el tió" de JRoca'09
* Li hem de dir a en Màrius Serra que a Tona del barballó en diem "vermelló", no sé si també a Taradell, ho he de preguntar...

Els Reis d'Orient a l'agost!

Com que s'acosten Reis he pensat de penjar al bloc aquests vídeos sobre l'espectacle que va fer La Guarderia Teatre com a fi de festa Major d'estiu de Tona (agost 2008) . Es tractava d'un espectacle de carrer amb pantalla gegant de vídeo a la plaça i amb una història que anava sobre els Reis d'Orient i el Súper-Heroi, un personatge recorrent de la Guarderia Teatre.
En aquesta ocasió la meva participació va ser com a guionista i actor, ara, dubto que em reconegueu...
Un enviat dels Reis d'Orient mostra aquest Comunicat a la plaça Major:

La regidora de cultura no accepta les condicions i el símbol de Tona és dinamitat:

Finalment el Súper-Heroi reneix després de dos anys:

La lluita entre els Reis i el Súper-Heroi és espectacular:

Finalment va guanyar el Súper-Heroi que en realitat és un anti-heroi, la normalitat va tornar a Tona i els Reis arriben quan toca i no abans. El ball de confeti va acabar amb la Festa Major 2008.
Hem de reconèixer que l'acollida de la gent va ser més aviat fluixa, jo diria que ens vam passar de frikis, què hi farem, en aquests casos crec que l'important és ser fidel als principis de la companyia.

Joguines netes

Arrel d'un post sobre joguines brutes que vaig fer fa un mes i mig vaig comprometre a fer una llista de joguines adients per aquests dies de Reis i després de buscar molt he vist que és impossible oferir una llista gaire llarga sense entrar en publicitat i que a sobre sigui per a moltes edats, d'aquesta manera confio en el sentit comú dels lectors del bloc per no caure en a les garres de les joguines brutes i ser capaços de regalar joguines amb intencions més netes. Els meus consells es basaran en les següents vessants:
Material de "papereria": per pintar, fer fang, plastilina, manualitats diverses, etc...
Material esportiu: visiteu alguna botiga d'esports i/o web amb catàleg de jocs esportius i accessoris per a tot tipus d'esports, hi trobareu material que possiblement desconeixíeu i que val la pena com molts jocs alternatius. Consell: Una Indiaca: per menys de 10 € un joc que millora la coordinació i permet joc col·lectiu amb tota la família.
Jocs de taula: aquí hi entren els tradicionals de tota la vida com el parxís, dòmino, escacs i un munt per a descobrir. Consell: Dames xineses: un joc d'estratègia senzill per jugar amb família i/o amics.
Per llegir: Hi ha un munt de llibres per a totes les edats, fer una ullada a la biblioteca municipal també ens dóna idees.
Instruments musicals: sobretot de percussió ajuden a millorar el ritme. Exemple: maraques.
Jocs de creació "de pel·lícules": són joguines que permeten als infants crear-se les seves pròpies històries; ho són els ninots, nines, cuinetes, disfresses, etc...
Els jocs d'ordinador: Hi ha moltes pàgines web amb jocs online educatius ben interessants. El programa JClic permet jugar online mentre aprenem, no em cansaré d'aconsellar-lo.
Els de jocs de consoles són un tema que no domino gens però pel que he vist a l'escola cal anar amb compte per l'alt component addictiu que tenen. Hi ha molts jocs amb alt contingut violent.
Bé, si hi voleu afegir coses, donar consells o el que sigui ja sabeu que els comentaris en aquest bloc són permesos i l'enriqueixen.
Salut
Foto: "Una indiaca". Font: Viquipèdia

Contra la crisi: cultura i canalla!

El 2008 ha estat l'any de les converses fluïdes a l'ascensor, no es recorda un any amb tantes notícies importants a tots els nivells, hi ha hagut una mica de tot: climatologia extrema en forma de sequera, pluges abundants al maig, una catalana d'origen magrebí guanya el Ramon Llull, posen un negre a la Casa Blanca, Jocs Olímpics amb rècords històrics, l'Hohaveuvist Team, la deriva de Catalunya Ràdio, la crisi global i les bombolles, el petroli puja i baixa, les mentides i humiliacions del govern central (no és cap novetat), el conflicte palestí (no és cap novetat), volen jutjar el periodista que va tirar les sabates a en Bush (jo també el jutjaria, per fallar), ETA fent de les seves (cap novetat), partit de costellada de la selecció nacional (cap novetat), l'educació en boca de tothom (cap novetat) i bé, què voleu que us digui que no sapigueu, val, sí, aquest bloc està al segon lloc del rànquing de blocs d'Osona de Cercabloc, això sí que és una novetat. Jo he acabat molt content l'any perquè en el que va de novembre a ara set amics i amigues poden dir la frase "Ja us ho trobareu" quan vegin una parella embarassada amb coneixement de causa; contra la crisi: cultura, i canalla.
Apa, bon any 2009!
no entenc la gent que desitja una bona entrada d'any.. i la resta de l'any què? jo us desitjo un bon any sencer!
Foto: "Pintant el nou any" de JRoca'08

ablocgcedari Joan Brossa 30_12_2008

De totes les obres de Joan Brossa que conec, la que més m'ha fascinat per la combinació de senzillesa i contundència és aquesta: Burocràcia (1967)

Tres trajectòries en vídeo

La història de Trajectòries va començar l'any 2006 a partir de tres relats curts que vaig escriure i van ser representats als Racons LlunArts per la Guarderia Teatre. D'aquelles representacions en va sortir l'obra "Trajectòries: el cop de cap" i part del monòleg "La vaca jardinera" que va ser semi-finalista al concurs 2008 de Caixa de Manlleu-el 9TV.
Aquests dies el company Xevi està penjant els vídeos de la Guarderia Teatre i si voleu podeu gaudir de les tres trajectòries: podal, escapular i progenitora; tres històries al voltant de la concepció.



La trajectòria va ser ascendent. Setembre 2006

Nadal qr

El tronc indultat

Una de les etapes més divertides de les criatures és la del "per què". Al seu interès per tot el que els envolta a nivell visual i tàctil ara se'ls suma la necessitat de tenir explicacions amb l'ajuda d'un llenguatge cada vegada més entenedor; constantment estan demanant el que en Monzó (i la Terribas ) en dirien "El perquè de tot plegat" i és un no-parar: de riure i de donar explicacions.
Avui cagarem el tió i no hi ha cap panxut trepador al balcó de casa: per què? doncs perquè no hi pinta res.
El llenguatge de la pubilla encara no és prou extens tot i que cada dia ens sorprèn amb algunes paraules noves. Sovint, la seva expressió supleix el que el seu vocabulari i lèxic encara no poden fer:
- Per què alimentem un tronc?
Bones festes a tothom!
Foto: "Sèries" de JRoca'08

Val, tot correcte

A sota l'escala els d'inicial han muntat un pessebre i sempre que baixo hi enganxo algun marrec remenant algun xai, algun ànec o el caganer; només els més agosarats o els més grans s'atreveixen a remenar la cova i els Reis d'Orient. N'hi ha que es miren el pessebre i no toquen res, els seus ulls atents semblen buscar algun moviment en les figures de plàstic o potser un senyal, miren uns segons i se'n van resignats. Amb el tió que presideix l'entrada de l'escola passa el mateix, es paren a mirar-lo, comproven la quantitat de mandarina que s'ha menjat de la darrera vegada que hi han passat i continuen; al front hi porten escrit: "Val, tot correcte".
Foto: "Magranes de 6,25" de JRoca'08

Per la salut: Som-hi, però sense passar-se...

Fa uns dies que en prime time apareix un anunci contra el tabac a TV3, això és una novetat, feia anys que no feien una campanya contra aquesta porqueria que consumeix més d'un 29% de la població de manera directa i afecta al 71% restant gràcies a que aquesta estúpida fetalalleifetalatrampa que és la llei anti-tabac en realitat no protegeix els no fumadors com ho hauria de fer.
Anant a l'anunci, que en línies generals crec que és força encertat, voldria comentar una cosa:
en tot l'anunci només hi surt un nen i en cap cas consumeix el que prenen les persones adultes. Quan la mare es pren les gotes d'arsènic jo crec que el més normal és que n'hi donés unes quantes al seu fill ja que en realitat és el que li està fent amb el seu fum; però m'imagino que per les pressions de qui sigui no s'han atrevit a mostrar unes imatges tan dures.
Si es fa una campanya contra el tabac haurien de mostrar els màxims perjudicats i aquests són els que no poden escollir, els que s'empassen dia sí i dia també el que hi ha al seu entorn. L'anunci no toca la fibra, es veuen persones adultes que conscientment consumeixen substàncies verinoses però a l'anunci hi falten nens, així de clar.
El govern espanyol fa uns anys va fer una campanya des del meu punt de vista molt millor enfocada:

Campanya "El fum és fatal"
Un altre anunci amb nens

Sí a la immersió!

L'escriptora Isabel-Clara Simó escriu de forma contundent al diari AVUI sobre un dels nostres tresors més preuats i més atacats: la immersió lingüística.
Aprendre una llengua no és atacar la llengua materna com algunes persones ens (els) volen fer creure; les llengües sumen, no resten.
Sí a la immersió. AVUI Paper Diàleg
El Consell d'Europa aposta per una immersió total en català. 3cat24.cat

El Clàssic

Un immens mapa de les comarques de Catalunya cobreix part d'una paret de quart. Un grup de nens hi busquen alguna cosa, se'l miren de ben a prop i discuteixen.
- Jordi, on és Argentina?
- Argentina? aquest mapa és de Catalunya, com a molt hi trobareu Argentona.
- Volem saber on és Argentina perquè és on va néixer en Messi.
Amb el globus terraqüi es soluciona l'enigma.
Es respira el Clàssic...
Foto: "En Pep l'agafa però ella està més pendent de la piscina que es veu a darrera" de JRoca'07