diumenge

El pollastre que observa i somriu


Avui (ahir dissabte) he anat al Museu Nacional d'Història a veure l'exposició "Quan plovien bombes". He quedat força impressionat veient com els feixistes ens van bombardejar amb els seus avions i vaixells, he estat una bona estona llegint noms i més noms de morts a la paret. M'he fixat amb una dona gran que venia acompanyada del seu fill d'uns cinquanta anys, veient un dels vídeos se li han negat els ulls i ha hagut de girar-los per mirar a un altre costat. En un vídeo dels que es mostraven es veia com en un IES hi anava una altra dona gran per explicar als adolescents actuals el que ella va viure amb els bombardejos, m'he quedat amb unes quantes coses que diu: ha dit que per anar a l'institut a parlar del tema no ha hagut de preparar-se res perquè ho porta a dins des de petita, va amb ella. Una alumna ha preguntat si a l'escola feien simulacres i ella ha dit que al principi algun però que després ja no eren simulacres sinó realitat. Una altra alumna li ha preguntat si l'escola d'aquella època estava polititzada i ella ha dit que cada alumne tenia un exemplar de l'Estatut per aprendre el que era la democràcia i que tenien clar que els que bombardejaven no la volien.
Sortint del Museu, passejant vora el mar comprovem com en un edifici de l'exèrcit hi ha un escut de l'Espanya guanyadora amb l'àguila inclosa, sí, l'any 2007 a Barcelona pots anar a veure una exposició sobre bombes sobre població civil i sortint veure com voleja l'àguila dels guanyadors davant dels teus morros, suposo que la deixen allà perquè ens quedi clar qui són els vencedors i qui són els vençuts.

1 comentari:

Jaume ha dit...

Ja coneixia l'existència d'aquesta exposició, tinc la intenció d'anar-la a visitar abans que la treguin Perquè segur que val la pena, no? A veure si hi sóc a temps...

Salut.