El tutor

Com a tutor, amb el meu grup sempre intento mantenir una relació de confiança amb l'alumnat, m'interessa que confiïn amb mi perquè així sempre sabré què els passa, crec el tutor ha de saber-ho tot dels seus alumnes: gustos, on viuen, quants germans tenen, com estudien, quins programes de TV miren, nom dels pares, què els agrada més, si tenen animals, on van de vacances, etc.. d'aquesta manera puc entendre el seu comportament i la seva manera de ser. Parlo sovint amb els pares i els informo del que crec que els interessa, de vegades queden parats en les reunions de com els arribo a conèixer. Sóc conscient que en alguns casos els alumnes necessiten parlar amb mi i explicar-me les seves coses, molt sovint són coses que per mi no són gran cosa però que per ells són importants, possiblement a casa no els fan cas o potser no tenen temps pels nens, o potser els veig més hores jo que els seus propis pares, per això de vegades se'ls escapa un "Papa" i es posen a riure. De vegades veus que el que volen és que els abraci o que els faci pessigolles, volen estar al meu costat i criden l'atenció perquè hi vagi cada dos per tres, és normal. De vegades però, també n'hi ha que no juguen net. S'inventen coses que després expliquen a casa per fer-me quedar malament i alhora justificar-se d'algun càstig, d'alguna nota a l'agenda,.. Ja sabeu, aquell "em té mania", aquell "no em fa cas", aquell "ens crida", ... sort que d'aquest segon tipus n'hi ha menys i de seguida els tinc clissats.
Bonnie Prince Billy: At break of day