dimecres

Endavant "La Bressola"

L'escola nord-catalana La Bressola és un exemple de lluita contra el sistema francès que nega l'existència de llengües que no siguin el francès en el seu territori.
L’usage du catalan répugne et est contraire à l’honneur de la nation française”. (L’ús del català repugna i és contrari a l’honor de la nació francesa). Amb aquesta paraules el rei Lluís XIV va prohibir la llengua catalana amb el seu edicte de l’any 1700 al territori que va anomenar la província estrangera del Rosselló.
Com sabem, a l'estat francès es parlen moltes llengües i gràcies a la política agressiva que impera en el país veí des de fa segles cada dia tenen menys parlants, estem parlant de llengües com el català, l'euskera, el cors, el bretó i l'occità entre d'altres. Entenent que les llengües sumen i no resten i que són patrimoni cultural de la humanitat m'he sumat al manifest i he signat sense pensar-ho dues vegades. Cada vegada que he visitat la Catalunya Nord he intentat buscar persones que parlin la meva llengua i cada vegada és més difícil. Espero que La Bressola faci possible en un futur proper una normalització de la llengua catalana en aquelles terres que tot i pertànyer actualment a França no deixen de ser catalanes.
Un 10 pels jugadors mediàtics del Barça que s'han mullat per aquesta causa, no és fàcil que els futbolistes multi-milionaris acomodats es mullin per causes sinceres de veritat.

2 comentaris:

Jaume ha dit...

Doncs sí, m'hi afegeixo, endavant "La Bressola". Sé com ningú el què és que la teva llengua materna, la primera que aprens quan els teus pares t'ensenyen a parlar, no sigui reconeguda en el territori en el que neixes, et cries, vius i mors. Tota una vida negant-te, la identitat, els drets... Generacions i generacions sotmeses a callar una llengua i parlar-ne un altra, a sentir-te rebaixat a ciutadà de segona per no parlar la llengua "oficial".

La tirania dels centralismes és descomunal, moltes vegades (en el tema de la llengua) la seva crueltat i arraconament d'alguns temes per interessos polítics, arriben al més gran dels absurds.

diariMEF ha dit...

Tens tota la raó del món Jaume. Hi ha zones com el Matarranya on passen coses semblants al que fa l'estat francès amb les llengües. És una llàstima que una llengua no es vegi com a una riquesa cultural que s'ha de mantenir.
La sensibilitat que té el govern català amb l'aranès és un exemple pel govern aragonès per a recapacitar amb el que està fent.
Salut!