Oh Europa!
La canalla del barri no para de tirar petards a tota hora: un totxo destrossat, una ampolla d'aigua esmicolada o una paperera rebentada són les conseqüències dels seus fets. Compren els petards amb els diners de la setmanada a una barraqueta que han instal·lat en un descampat del poble, en pocs segons es fonen els diners de les xuxes i després s'ajunten amb altres companys esperant una mica més de soroll. Ells, aliens a la nova normativa europea que prohibeix la compra i la utilització de petards a menors de 12 anys es preparen per la festa de Sant Joan. Aquesta norma suposo que aixeca polseguera als nostres veïns del País Valencià on hi ha un gran tradició pirotècnica. 
Estic segur que tots els lectors del bloc n'han fet alguna amb petards, forma part de la festa de Sant Joan que és la més emblemàtica de les terres de llengua catalana.
De marrecs amb la colla sortíem amb la bossa plena de petards a donar un volt pel poble i a veure qui la feia més grossa. Tornàvem curts d'efectius i l'endemà era obligatori tornar a fer un volt però aquesta vegada a la recerca de petards sense explotar.
Suposo que des de la Unió Europea coneixen poc la tradició de determinades zones. No m'imagino nens suecs o finlandesos fent el que fèiem nosaltres de petits però tampoc m'imagino nens catalans o valencians sense tirar petards per Sant Joan. Endavant amb la revetlla, amb seny, però amb petards!
Entrades
4 comentaris:
Odio els petards.
A mi actualment no em fan gaire gràcia però de jovenet n'havia tirat molts. Crec que és divertit per nanos d'edats de cicle superior i ESO tirar petards.
La darrera vegada que vaig comprar petards era la dècada passada, ho dic seriosament.
Petards...
Crec que en gairebé dos anys llegint-te és la primera vegada que t'he de dir que no estic d'acord amb tu, i ja em sap greu.
El diumenge estàvem en una taula d'un bar de la plaça, la canalla tirant petards, tothom ja cansat del soroll. Cada vegada els petards esclataven més a prop, un gairebé sota la nostra taula. I el pare no era molt lluny... Dues reaccions a la taula, una, la que jo haguès adoptat: "Si us plau, podeu anar a tirar petards una mica més lluny de la taula", l'altra, gairebé a la vegada, d'un company un tant "impulsiu": "Podries fotre't els petards pel c....", al menys vam riure una mica.
La segona. Avui a l'escola. Uns alumnes de l'ESO s'han dedicat a tirar petards a l'hora del pati dels nostres alumnes, des de fora del pati i a sobre d'ells mentre estaven jugant. Resultat: una nena amb un petit hematoma en un braç, Polícia Local i tot l'enrenou...
Mai m'han acabat de fer gràcia..., i que consti que jo també n'he tirat...
Salut
Jaume,
després d'escriure això sabia que era fàcil que se'm malinterpretés. Penso que nanos de cicle superior i ESO tenen edat per tirar petards, almenys petards no molt potents. Això sí, quan hi ha petards pel mig sempre hi ha algun "malrollo" i aquí és on han d'intervenir els pares per controlar que els petards es tirin en condicions de seguretat i en llocs on no molestin a altres persones. Evidentment de pares n'hi ha de molts tipus i malauradament en molts casos n'hi ha d'irresponsables.
En el meu escrit parlava de la tradició pirotècnica del País Valencià, allà la pólvora es viu amb una passió especial, segur que aquesta llei porta enrenou.
Salut
Publica un comentari a l'entrada