Alumnes de primària i museus militars
A la comunitat de Madrid 150 alumnes de primària visitaven una acadèmia militar on hi ha alguns militars afectats amb la globalitzadora grip nova, o A, o porcina, o H1N1. 
No parlaré de la grip perquè el que jo em pregunto és què han de fer uns escolars d'edat de primària en un edifici militar, no ho acabo d'entendre. A l'escola, cada sortida que fem té uns objectius que normalment no es poden aconseguir al propi centre i va bé vivenciar-los in situ, però, quins objectius pot tenir una sortida en un museu d'una acadèmia militar? sí, ja sé que n'hi ha que sortiran amb la tasca humanitària de l'exèrcit als Balcans i a no sé quants llocs més però estem parlant d'un museu militar que, òbviament mostra la història, i en un estat com l'espanyol aquesta història ha estat durant molts anys lligada al règim feixista del general Franco i els seus col·legues, una història, no ens enganyem, escrita pels guanyadors.
Bé, per sort, al nostre país les coses van canviant i el museu militar de Montjuic tanca la paradeta.
Foto: "Un militar li mostra a la ministra unes coses que fan por. Li diu: Con cuidado ministra". Font El Pais via Google
Entrades
7 comentaris:
Jo tampoc entenc res. Quan vaig escoltar la noticia tambè vaig pensar, què fan uns nens de primaria a una instancia militar?
salut
Gràcies a Déu, aquí som d'un altre món.
Avui també m'he esgarrifat quan un dels meus alumnes -un nano encantador de l'Equador- m'ha dit que, com que son pare és militar al seu país, ell també se n'hi vol anar i fer-se'n. Té setze anys i n'està molt convençut.
I que bé que el "museu" de Montjuïc hagi tancat la paradeta!!!
Abraçades a Tona,
Montse
David,
ja veus, vam pensar el mateix. Avui a les 8 a RAC1 també han fet comentaris sobre això. No és lògic barrejar escolars de primària i militars, almenys avui en dia.
Montse,
suposo que els militars diran que és una professió com una altra però jo no ho veig així, sap greu pel nano. D'altra banda que tanquin el museu de Montjuïc ha de ser motiu d'orgull.
Salut
Perdoneu però jo ho entenc perfectament. Això és marketing. El negoci aquest de la defensa necessita personal i com més petits comencin més possibilitats tenen que algú s'hi apunti.
Miquel,
sí, d'acord, però em segueixo preguntant quin interès té un museu militar per una colla d'alumnes de primària. Un nen va a un museu d'aquests i surt dient: "De mayor quiero ser soldado"?
Salut
Jordi,
Estic segur que sí, de la mateixa manera que voldrà ser metge si el portes a visitar un hospital. En qualsevol cas la responsabilitat de la visita és del mestre, però estic segur que entre els mestres també hi ha diversitat de punts de vista i, per tant, també se’n troben de favorables a l’exèrcit. Fixa’t si l‘exèrcit creu important el sector dels nens de cara a futures incorporacions que cada any munten un gran stand al Saló de la Infància de Barcelona.
Ai, Jordi, Jordi... Et sorprendria la de canalla que segur que els agradaria ser soldats... Tot i així, també entenc que la realitat a Catalunya és molt diferent que a la resta de la península i això ens pot donar una idea de perquè es va a veure un museu militar. També quan hi va el rei tothom corre a veure-ho... Són dos realitats diferents. A mi també em costa!
Publica un comentari a l'entrada