El talent

Veiem jugar el millor jugador del món i ens pensem que el futbol és fàcil. Li veiem fer passades impossibles, el veiem controlant el tempo dels partits, el veiem marejant els rivals i desesperant les pissarres dels entrenadors rivals -per molt sirs que siguin- i ens omple d'orgull que sigui dels nostres perquè és un català de Terrassa que, a sobre, juga amb la samarreta dels nostres amors que podria estar tacada amb les lletres d'una firma d'apostes per Internet però té les lletres d'UNICEF. I és clar, ens cau la bava veient aquest equip liderat pel millor jugador del món que, a sobre, no porta tatuatges horteres a l'avantbraç, ni es tenyeix el cabell, ni busca excentricitats de nen mimat i no fa ostentació de la seva immensa fortuna ni del seu do.
I el Camp Nou cridarà altres noms i ell s'ho mirarà en segon terme, controlant-ho tot, observant-ho tot, calculant-ho tot, preveient-ho tot; perquè ell és el jugador total. I tots els seus companys saben que aquest (primer) triplet no hauria estat possible sense ell, i en Pep ho sap. En Xavi és l'artífex del futbol bonic, fàcil, net i que s'agrada, el futbol que enganxa i que, per fi, torna a fer creure a la gent en aquest esport.
I tots els altres també en saben molt.
I l'equip tècnic que ha format en Pep és excepcional.
I és clar, el que ha passat aquest any, amb tota aquesta conjuntura, dóna fruits.
Foto: "El talent". Font Sport via Google imatges