Nova carta del Síndic de Greuges

Nou capítol de la lluita sense treva pel tema del gimnàs al Ceip Montmany. Avui he tornat de colònies i tornant a casa he rebut una nova carta del Síndic de Greuges. Aquesta vegada no ve signada per en Rafael Ribó sinó per en Jaume Funes que és adjunt del Síndic de Greuges per a la defensa dels drets dels infants i adolescents. M'ha agradat veure que el cas ha passat a ser un tema de defensa dels drets dels infants i adolescents, tenen raó, la discriminació principal no la fan a l'escola, ni als mestres, ni a les assignatures, la discriminació la fan als infants i amb això no s'hi juga!
Us afegeixo uns fragments destacables de la carta (ho copio literalment):
" El Departament d'Educació assenyala que el CEIP Montmany, com tots els centres d'estructura cíclica - aquells que tenen almenys oferta d'una unitat en parvulari i en cada cicle d'educació primària- disposa d'un espai polivalent, de 60 metres quadrats, que s'utilitza en funció de les necessitats. Com la resta de centres d'aquesta tipologia, no disposa doncs d'un espai específic per al desenvolupament de l'activitat d'educació física."
Impressionant, quin cinisme! com es pot permetre això? analitzem el que diu:
Ens estan dient que tots els centres cíclics (que poden tenir un centenar d'alumnes) no han de disposar d'un espai per EF perquè "no toca". És a dir, com que el centre és cíclic no cal cap espai, pots tenir 30 o 100 alumnes però no toca ( diu: "no disposa doncs"). En el cas concret del CEIP Montmany ens asseguren que tenim, com tots els centres iguals, "un espai polivalent de 60 metres quadrats que s'utilitza en funció de les necessitats". Em fa gràcia això de "en funció de les necessitats", les necessitats són de menjador escolar i en un menjador hi ha cadires i taules i per molt que les apartis, les pleguis o te les mengis hi ha poc espai.
La carta segueix dient que en l'exercici 2006 (qui no plora no mama) hi haurà un gimnàs al CEIP Montmany.
Oh, que bé! (ironia)
tindrem gimnàs i ja no tindrem porxo on hi ha ubicada la pista de bàsquet, no hauria sigut millor pensar-hi abans ja que l'escola es va acabar de construir l'estiu del 2004?
Hi ha algú que pensarà que no estic mai content perquè ara que ens han dit que ens fan el gimnàs encara no estic satisfet. Què us penseu? que s'ha guanyat la guerra contra la discriminació del centres petits? us penseu que l'Educació Física serà valorada a partir d'ara?
no ens enganyem companys/es, mares i pares i alumnes, hem guanyat aquesta batalla però aquesta guerra no ha acabat, acabarà quan tothom valori l'EF i quan des del Departament es deixi de discriminar amb lleis injustes pels pobles petits.
Companys/es, mares i pares, alumnes, ens apuntem a la lluita contra la discriminació?
S'accepten propostes.
Voleu proves de la discriminació?
http://www.xtec.net/~jroca222/vergonya.htm
Salut i pau.
Jordi Roca i Font

Es mereixen un monument

Aquests dies estan fent a TV3 diferents reportatges, dabats i documentals sobre el món de l'educació a Catalunya. M'agrada veure que tot i la mala fama que està adquirint aquesta professió encara hi ha tanta gent que fa la feina amb molta il·lusió i ganes.
En el meu camí en el món de l'educació m'he trobat de tot. Vaig començar fent classes particulars, vaig seguir entrenant a nens de futbol, em vaig ficar al món de l'esplai, vaig estar en contacte amb el voluntariat educatiu a immigrants, vaig fer classes extraescolars i finalment vaig tenir la sort d'entrar el Departament. En totes aquestes experiències m'he trobat de tot i sempre he tingut clar que a més d'ensenyar estava aprenent com a formador i ara tot i que fa uns quants anys que he començat, encara tinc la sensació que estic aprenent més que ensenyant. Amb això vull dir que sempre és bo creuar-se amb gent fantàstica que de manera desinteressada et dóna un cop de mà en el que faci falta.
Abans d'entrar a treballar a l'escola on estic ara de definitiu he voltat força per les comarques de Barcelona i en cada escola sempre hi he trobat alguna mà amiga que m'ha ajudat a integrar-me a l'escola. Però també hi ha el costat negatiu; m'he trobat amb persones cremades, amargades d'aquesta professió, persones a les quals se'ls nota la falta d'il·lusió i persones empoltronades en el seu silló immaculat. De les segones no en vull parlar perquè no s'ho mereixen però de les primeres, les que es mereixen un monument, en parlaré i en diré uns quants noms. Parlaré de les companyes Guillerminetes del Ceip Guillem de Montrodon de Vic que em van ajudar en en els meus inicis, parlaré de les tres mosqueteres del Ceip Joan XXIII de Balenyà i de tot el claustre en general i molt especialment de la Cati de qui vaig ser paral·lel i deixeble durant uns anys fabulosos. Moltes gràcies per ajudar-me, tan de bo tothom tingués la comprensió, la saviesa i la paciència per ensenyar a ser mestre a algú que acaba de començar.
Salut i pau

La mirada polièdrica del món dels mestres

Notícia interessant, no em penso perdre aquesta setmana temàtica a la nostra professió:
Del 23 al 29 de maig
TVC DEDICA UNA SETMANA A FER UNA MIRADA POLIÈDRICA AL MÓN DELS MESTRES
La cinquena edició de "La setmana de TV3" vol fer reflexionar sobre tot el que s'amaga darrere d'aquest col·lectiu. Set dies de programació especial amb debats, entrevistes i una docusèrie.

Pluja

Ja era hora que plogués una mica, aquesta primavera és de les més seques que es recorden. Ara, triar per triar m'agradaria més que plogués durant la nit i que durant les hores de classe no plogués, és molt complicat treballar sense gimnàs. És molt complicat i és indignant, no hi ha dret, n'estic molt fart (i sort que ha plogut poc durant l'any...).

El pallasso Jordi

Ahir estava fent danses amb els de P3 i P4 a l'aula d'informàtica (recordeu que no tenim gimnàs) i vaig començar a ballar amb els alumnes. Hi ha una dansa que has d'agenollar-te a terra i moure el cul, als nens els encanta, doncs resulta que estava jo movent el cul de genolls a terra quan van entrar a l'aula dues mestres i en aquell moment em va entrar aquell sentit del ridícul que feia uns minuts havia deixat enrera. Canvia molt fer la teva feina quan estàs davant d'algú adult i amb els més petits és molt més clar. Amb els més petits acostumo a transformar-me: jugar amb ells, tirar-me per terra, fer canvis de veu, fer ganyotes, empaitar-los, malabars i un munt de coses més per motivar la mainada però si hi ha algú a davant em reprimeixo una mica, potser només una mica però estic segur que ho noten.
Per mantenir l'atenció dels nouvinguts de P3 a principi de curs em vaig inventar que tenia una orella que tenia un mecanisme que em feia canviar la veu, cada vegada que em tocava l'orella la veu canviava i els menuts es feien un fart de riure, molts m'imitaven i era molt graciós. Resulta que un dia una nena de P3 estava amb la seva mare a les 5 i li va dir a la mare que jo canviava la veu quan em tocava l'orella, en aquell moment em va fer molta vergonya fer-ho però ho vaig acabar fent; evidentment la nena es va fer un fart de riure i a la mare li va resultar divertit, vés a saber què va pensar per dins...
Suposo que això de la vergonya també ho tenen altres mestres, he parlat moltes vegades amb companys/es d'això i de vegades m'han comentat que els incomode tenir un estudiant de pràctiques dins de l'aula. En aquest cas possiblement deu ser també la incomoditat de veure que algú està pendent de tot el que fas.
Al Joan XXIII de Balenyà (quina escola més fantàstica) vaig introduir l'expressió corporal i era ideal perquè tenen escenari. No va ser fàcil introduir en una colla de futboleros una cosa tan màgica com l'expressió corporal però va valdre la pena. Fèiem petites representacions que començaven amb una petita exhibició del Pallasso Jordi. Veure com riuen una colla de nens i nenes per una cosa que has fet és una satisfacció impressionant.
Admiro els Pallassos sense Fronteres que van a zones en guerra per fer riure a qui pitjor ho passa en els conflictes armats. És una de les ONG que més bé em cau, s'ho mereixen tot.

Canvis a la Xtec

Alguns ja sabeu que hi ha hagut uns canvis dins la Xtec i això dóna molta feina a la gent que fem de webmestres en alguna web. A partir d'ara deixa d'existir el domini xtec.es i passa a ser xtec.net per tant la pàgina "Educació Física, no gimnàstica!" passa a ser www.xtec.net/~jroca222. El meu e-mail passa de jroca222@pie.xtec.es a jroca222@xtec.net, ja ho sabeu. Quina feinada canviant coses! com que també sóc coordinador d'informàtica del meu centre em trobo que he hagut de canviar mil històries com els favorits dels navegadors i els programes de correu.
Si algú de vosaltres té una web i é enllaçada qualsevol web de la XTEC seria bo canviar-la per la denominació correcta. Gràcies.

Jordi, jugues?

Ara que s'acosta el final de curs no paro de pensar amb els de sisè de l'escola. La majoria han estat a l'escola des de ben petits i tenint en compte les característiques del centre anar a l'institut els serà com a mínim xocant. Pel que fa a molts aspectes han anat tard ja que acabem d'estrenar centre i ells ja marxen. A l'hora del pati sempre em demanen per fer un partidet de bàsquet amb ells, els apassiona el bàsquet i m'encanta veure com són capaços de deixar el futbol en estones d'esbarjo per jugar a ficar la piloteta dins de la cistella.
A l'escola antiga es pot dir que no hi havia ni pati, a l'hora del pati anaven a un petit parc del poble on hi havia una sola cistella de bàsquet clavada a la paret i una porteria de futbol pintada. Les condicions per fer esport eren nefastes, quan plovia no s'hi podia ni anar perquè quedava tot enpantanegat i quan estava massa sec relliscava força. A més, cada dos per tres penjaven la pilota o l'enviaven fora del parc.

Amb l'escola nova les coses han canviat però a poc a poc. Quan vam començar el curs no teníem ni porteries de futbol/handbol ni cistelles de bàsquet. L'escola va fer un esforç econòmic i va comprar dues porteries de futbol/handbol i l'AMPA dues cistelles de bàsquet a principis del 2005. Les cistelles de bàsquet graduables i les vaig graduar a una mida òptima, just per evitar que poguessin esmatxar els més grans. Més tard vaig fer penjar una cistella a la paret a menor alçada perquè els més petits comencin a descobrir el bàsquet.
Ara a l'hora del pati m'ho passo molt bé veient les seves evolucions. No paren d'intentar diferents llançaments i han assimilat les normes bàsiques a una velocitat que m'ha sorprès. Amb l'entrepà a la boca i amb la mà botant la pilota, això és increïble, no paren ni per esmorzar!
Estic orgullós com a MEF per haver-los ajudat a descobrir aquest esport tan bonic. Aquestes són aquelles coses que et fan sentir bé com a educador. Quan arribo a casa cansat de mil històries, dels ordinadors que no rutllen i d'un munt de coses més intento pensar en les coses més positives.
- Jordi, jugues?

Què passa amb les noves opos?

No entenc què costa fer des del Departament alguna nota clara i precisa sobre el nou sistema d'oposicions. Cada dia em trobo més gent al Fòrum MEF que té dubtes sobre les UP i altres coses. Si volen crear un nou sistema més just per aprovar les opos ho trobo perfecte el que em molesta és que hi hagi aquesta espècie de secretisme sobre com seran les oposicions. És que no entenen que molta gent ho passa molt malament per culpa de la incertesa d'unes oposicions?

Uff, com pica...

Ja la tenim aquí, ja ha arribat la calor.
- Joooordiiiii... tinc set..
- Joooordiiiiii.. estic cansat..
Realment en pocs mesos els MEF, els que no tenim gimnàs almenys, ens trobem en un contrast tan gran de passar de glaçar-se els dits de forma gairebé literal a cremar-se la cara i els braços pel contacte solar. Hi haurà qui pensarà que exagero però d'aquí a un mes seran pocs els MEF que no lluiran un bronzejat desigual del seu cos, cada any és el mateix. Avui a l'hora del pati comentava amb un altre company el calor asfixiant que fa a la nova escola, deu ser la ubicació que fa que a l'hivern faci un fred criminal i a l'estiu una calor insuportable... i acaba de començar. Ja ho deia Verdaguer:
"A la Plana de Vic, nou mesos d'hivern i tres d'infern"... però... El Figaró-Montmany no està a la Plana de Vic... potser són imaginacions meves.

Vídeo d'habilitats gimnàstiques

L'altre dia vaig anar al centre de recursos per buscar una mica d'informació sobre EF i vaig ensopegar amb un vídeo d'habilitats gimnàstiques que vaig agafar com a lloguer. Aquest vídeo ja ens l'havien ensenyat a la Facultat i us asseguro que la manera de veure'l ara o fa 10-12 anys és totalment diferent. Amb això vull dir que les coses en aquest món de l'EF les has de provar o intentar provar per creure-te-les i ara mateix no em crec la majoria de coses del vídeo ja que les considero irrealitzables per molts motius. No cal que digui que un d'aquests motius és el material, un altre és l'espai, un altre és que els alumnes no són gimnastes semi-professionals com en el vídeo, un altre que no me'n refio de les ajudes, un altre que estic sol fent EF, un altre que no me la vull jugar, un altre que crec que no val la pena, ... m'enteneu, no?

Tot és culpa nostra i tenim 3 mesos de vacances, quin "xollo"

Cada dia és més difícil ser mestre, no en tinc cap dubte. Quan jo anava a escola mai m'havia plantejat protestar les decisions dels meus mestres, mai m'havia queixat als pares quan em posaven massa deures o que els mestres em tenien "mania". Tampoc fa tant de temps d'això, jo tinc trenta anys recent complerts i crec que en molts aspectes entenc millor els alumnes que altres companys/es de professió per ser més proper en edat, però hi ha coses que per molt que ho intenti no m'entren. El tema és preocupant, ja des de ben petits es queixen per qualsevol cosa que no els està bé, es queixen, protesten, s'indignen i arriben a encarar-se per qualsevol tonteria, i no és qüestió de poble petit o ciutat gran, és un problema social i global. Què ho provoca? la tele? els pares poc preparats? els mestres poc preparats? estan massa mimats? tenen de tot? volen de tot? no els motivem? jo qué sé! fem el que podem i a diferència d'altres feines ens portem les preocupacions a casa. Però cap problema que sempre surten els tertul·lians intel·lectuals de les ràdios i les teles dient que és culpa dels mestres. És culpa nostra que hi hagi neo-nazis perquè no expliquem bé els valors, és culpa nostra que hi hagi embarassos adolescents perquè no els ho expliquem bé, és culpa nostra que hi hagi atur perquè no els ensenyem bé a espavilar-se, és culpa nostra que hi hagi accidents de trànsit perquè no els ensenyem educació viària, és culpa nostra que s'embrutin els carrers perquè no els hem ensenyat a utilitzar les papereres, és culpa nostra que es cremin els boscos perquè no els hem ensenyat a respectar el medi ambient, etc... etc.... etc... cada vegada més se sent la frase: "Això ho haurien d'ensenyar a les escoles" i la càrrega que hem de suportar es va fent i més i més gran. On són els recursos humans i materials que ens fan falta per estar a l'alçada de les circumstàncies?
Intel·lectuals tertul·lians, dediqueu-vos a reclamar més recursos per l'Educació d'aquest país i deixeu de fer el préssec.
Polítics, dediqueu-vos a donar-nos més recursos que com deia en Dylan els temps estan canviant i ........no estem preparats.

"Sicomoticitat"

Que divertit, només falta que en descobreixin una de nova i els donis una mica de llibertat i ja l'han feta grossa, no m'estranya que quan me'ls trobo pels passadissos el primer que em diuen és:
- Avui toca "sicomoticitat"?
S'ho passen de conya. L'altre dia el vestíbul semblava un caos però en realitat tot estava controlat. Mentre uns picaven pilotes amb bitlles utilitzant-les com a raquetes de tennis els altres feien tombarelles en pla inclinat amb un matalàs i una peça triangular. L'Anna, la conserge, va rebre un parell d'impactes de pilota i en van penjar un parell més. Sort que també sap de què va la cosa i s'ho agafa bé, també s'ho passa bé veient tota la canalla jugant pel vestíbul. Llàstima que quan hi ha una trucada ha de fer mans i mànigues per entendre alguna cosa a causa del soroll. Seria divertit muntar aquest xou al despatx dels que decideixen que a les escoles petites no hi ha d'haver gimnàs.

Actualitzant...

Ja feia dies que tenia nou material per actualitzar la web i mai trobava el moment. Avui he trobat un racó temporal i he afegit quatre coses a la pàgina, portava 2 setmanes sense cap novetat. Hi ha un nou article, alguns enllaços... anuncio per primera vegada aquest blog... ja veieu, és el que hi ha, si tingués més temps l'ampliaria més sovint però no pot ser. Ja he hagut de demanar espai suplementari dues o tres vegades

Dimarts

És un clàssic, acostuma a ser el pitjor dia de la setmana. No sé què passa amb els dimarts però a totes les escoles que he estat sempre l'he patit. Potser és la sensació actual de no estar bé i de veure que encara falta molt pel divendres a les 5.
Sort que a través de la web descobreixo que hi ha gent a qui agrada la meva feina. Rebo e-mails de companys/es MEF, el Fòrum MEF funciona força i sempre anima veure com cada dia neix alguna web dedicada a l'EF. Aquesta guerra contra la indiferència a la nostra assignatura l'hem de guanyar els MEF, ningú mourà un dit per nosaltres, d'això n'estic segur.
Vull fer menció especial a en Miquel Pascual i Díaz a qui no conec personalment (només per e-mail) però que és un MEF que acaba d'inaugurar una interessant web sobre educació en general i sobre EF en particular. www.xtec.es/~mpascu57
Feu-ne una ullada de tant en tant, encara s'ha d'actualitzar molt però pinta bé. Visiteu també la web de la seva escola que la fa ell mateix i té un interessant racó d'EF: www.xtec.es/ceip-patronat-pau-vila.
No sé què passa amb els MEF però molt sovint a més de tocar la nostra àrea també coordinem l'informàtica al nostre centre. En el meu cas també sóc tutor de tot el cicle mitjà, de feina n'hi ha per donar i per vendre.

Divendres 17:00

Hi ha setmanes i setmanes. Aquesta ha estat molt dura tot i tenir un dia menys per festa local, és curiós, dimarts vaig pensar que seria més curta però ha estat el contrari.
Les coses no sempre surten com tens previst, la sessió de psicomotricitat al vestíbul de l'escola no ha funcionat com voldria, ahir els nens no estaven inspirats tampoc, hi ha dies que funciona tot sense cap necessitat d'intervenir, tenen ganes de descobrir, de passar-s'ho bé, de jugar, d'interactuar, etc..

Suposo que el temps també marca i el dia gris i plujós no ajudava a ningú. Dimecres passat va ser genial, vam jugar a fora, feia sol, el dia alegre condicionava una sessió fantàstica.
Tinc la sensació que aquest tercer trimestre serà molt dur a molts nivells ja que coordinar el cicle mitjà i l'EF no és feina fàcil: eix, competències bàsiques, festa de la Primavera, Fi de curs, etc.. i sort que no m'ha tocat ser tribunal d'oposicions.
Amb el que m'ha passat aquesta setmana per oblidar no m'estranya gens que hi hagi tantes depressions en el nostre sector. D'una manera que no té qualificatius unes persones han qüestionat la meva professionalitat i això em dol molt, em dol molt perquè ni s'han dignat a cercar solucions parlant cara a cara.... això carrega. Em costa entendre algunes persones, no entenc què busquen, què hi guanyen amb aquestes actituds? Jo no sóc així, jo sóc més pràctic, si hi ha problemes en parlem i ja està...
M'emprenya pensar en el juliol quan encara falta tant, seré capaç d'aguantar? espero que sí.

Per què?

I per què no?
Algú m'ha preguntat per què he de fer un blog si ja tinc una pàgina web des de fa anys. Doncs molt fàcil, el blog permet unes quantes coses que la web no permet: rapidesa d'edició, edició des de qualsevol ordinador i la possibilitat de comentar les experiències d'una forma més directa, planera i propera a la resta de MEF que dia a dia s'enfronten a munt de coses. A més el blog permet que altres MEF enviin comentaris de forma fàcil i ràpida, amb la web les coses són més lentes.
Bé, ja ho sabeu, si voleu saber el dia a dia d'un MEF consulteu el Diari MEF, MEF a diari.
Benvinguts!
PD: He inclòs els 4 articles sobre el tema del gimnàs a la meva escola com a preludi dels escrits que començaré a partir d'ara.

Diari d'un mestre en una escola de nova construcció sense gimnàs IV

Avui a primera hora de la tarda tocava EF amb els de cicle inicial, per sort el temps comença a canviar i ja no fa el fred de fa uns dies, ja podem sortir a fora el pati sense problemes i així no hem de fer EF al vestíbul. Un arbre ben tort del vessant de la muntanya, sobrevivent del foc del 94, fa una espatllada ombra sobre la pista, la inclinació del sol a aquesta època de l’any fa que es donin aquestes situacions tan curioses. A l’hora d’iniciar la sessió he decidit improvisar un joc que no es pot fer sempre que vols, farem el joc de trepitjar ombres, a veure qui trepitja més ombres. Ha estat un èxit, la dotzena d’infants corrien desesperats amb dues missions: trepitjar les ombres dels altres i evitar que et trepitgin la pròpia.

- Jordi, ja he trepitjat l’ombra de tothom.

- Doncs ara m’hauràs de trepitjar la meva, a veure si pots! – començo a córrer i en tres segons ja en tinc cinc o sis al darrera. En breus segons m’han vençut i contraataco trepitjant ombres jo. Quina energia que tenen, quan els dic que canviem d’activitat encara en volen més. Ja hem escalfat i ara anem per la part principal. Fa vent força fred, tot i el solet encara cal abrigar-se bé, el gorro que em va cagar el tió fa un bon servei.

Continuem la sessió fins a les quatre menys cinc per anar a refrescar-nos una mica. Ara toquen els de cicle superior, canvi de xip. Tornem-hi que no ha estat res.

Diari d'un mestre en una escola de nova construcció sense gimnàs III

Hi ha cartes que fan més il·lusió de rebre que d’altres i avui n’he rebut una d’aquestes. A la carta l’escut de la Generalitat està a l’esquerra de la inscripció “Síndic de Greuges de Catalunya”. L’obro amb rapidesa i hi llegeixo que la meva queixa “ha estat admesa a tràmit i, sense que això prejutgi cap actuació irregular, he sol·licitat al Departament d’Educació un informe sobre la qüestió.” Més amunt el Síndic assegura haver estudiat el cas i cita el nom de l’escola i del problema: “manca d’una sala coberta”. Abans de l’atentament el Síndic es compromet a comunicar-me el resultat de les seves accions. Han passat més de tres mesos de la queixa enviada i ara sembla que la llavor plantada comença a donar fruits.

Crec que anem pel bon camí. Ho considero una petita victòria ,encara que potser simbòlica, però una petita victòria en una guerra contra la injustícia i la discriminació per pertinença a una comunitat petita. Seguiré informant.

D’altra banda també he rebut, aquesta vegada via e-mail, una felicitació de la consellera d’Educació. Caram! Saben el meu e-mail! Em pensava que sent Consellera d’Educació s’hauria dignat a contestar dos e-mails que li vaig enviar fa temps. Veig que per Nadal se’n recorda però durant el trimestre quan els mestres estem “a trinxeres” no se’n recorda, i de temps n’hi ha hagut. El primer e-mail signat “Discriminació per pertinença a una comunitat petita” el podeu llegir en aquesta web i va ser enviat el passat 28 de juny del 2004. El 22 de juliol del 2004, vaig tornar a enviar-li el mateix e-mail acompanyat d’un nou escrit que us reprodueixo a continuació:

Honorable consellera Marta Cid,

el passat 28 de juny li vaig enviar un e-mail mostrant la meva preocupació per un fet discriminatori que s'està a punt de produir en una escola del nostre país. Com que he no he rebut cap resposta he entès que el missatge no va ser rebut per part seva i per tant li torno a enviar. Li agraïria que algú del Departament d'Educació m'expliqués quina és la versió oficial sobre la discriminació per pertinença a una comunitat petita que demostro en el meu escrit. Com a mestre d'educació física m'he fet l'idea d'impartir l'educació física i la psicomotricitat pels passadissos i a l'entrada de la nova escola Montmany del Figaró, aquesta serà la manera d'intentar aconseguir fer classes en mínimes condicions els dies de pluja, fred o calor intensa. Cal dir que l'escola nova està situada en una zona obaga de la muntanya i això fa que sigui una zona força freda i humida. Crec que és una vergonya per l'educació de Catalunya que una escola pública de nova construcció no tingui un espai cobert suficientment gran per impartir educació física i psicomotricitat.

Esperant la seva resposta rebi una cordial salutació.

Jordi Roca i Font.

Mestre del CEIP Montmany.

jroca222@pie.xtec.es

Telèfon particular: 93 ........

Telèfon mòbil: 676.........

Bé, ja ho heu llegit, no crec que hi hagi res més a dir, bé, potser sí, una cosa més, l’única lluita que es perd és la que s’abandona.

Salut i pau.

Bones festes i feliç 2005.

Diari d'un mestre en una escola de nova construcció sense gimnàs II

Ja ha arribat el fred.

A l’hora del pati se m’han acostat dues nenes de cicle inicial corrent. Anaven tapades amb les seves bufandes, guants i anoracs. M’han preguntat:

- Jordi, estem a l’hivern?

- No, encara estem a la tardor, l’hivern comença just quan comencen les vacances de Nadal, encara falta un mes.

- Veus? Ja t’ho deia jo – li diu l’una a l’altra mentre marxen corrent per fer passar el fred. La que ha perdut “l’aposta” sembla que es justifiqui en la temperatura i el sil·logisme fred-hivern.

Que hagin fet aquesta pregunta no és casual.

L’escola està situada al vessant de la muntanya obac.

Aquest matí els termòmetres marcaven 2 graus a les 9 i amb el vent que corria la sensació era d’estar dins d’un congelador.

Després del pati els mateixos de cicle inicial tenen sessió d’EF amb un servidor. Els he cridat i he sigut incapaç d’obligar-los a treure’s els anoracs, gorros, guants i bufandes per fer la sessió. Si tinguéssim un gimnàs podrien anar amb màniga curta i tot ; els seus moviments serien menys artificials que els moviments forçats de la vestimenta d’hivern i les seves mans podrien agafar objectes amb més precisió ja que els guants poden ser calents però poc adequats també.

La sessió és ridícula, no funciona, ni em senten quan els parlo entre d’altres coses perquè la C-17 passa a tocar i el soroll de cotxes es manifesta, és impossible fer alguna cosa de profit, els de cicle inicial encara són molt petits per suportar aquest fred (l’escola és cíclica i hi ha nens que fa poc que han començat primer, míta’ls! fa uns mesos feien P5).

He decidit anar a dins però al menjador les taules ja estan parades pel torn de dinar, caldrà anar al vestíbul, tenim uns quants metres quadrats. Aquí és on un MEF ha de demostrar el que val, en la improvisació. Un matalàs tapa el passadís, quan algun mestre hagi de passar haurà d’apartar-lo però jo he de delimitar l’espai perquè vull fer un joc amb pilotes petites. Tanco les portes, ja tinc un espai delimitat.

Qui truca? A la porta d’entrada una persona ve a parlar amb direcció, ha de passar pel mig del vestíbul i veure l’espectacle que estem fent. No sé qui és, serà algú del Departament? Miro la seva cara de sorpresa i no de vergonya, si fos algú del Departament faria cara de vergonya, això suposo jo, penso massa, suposo massa.

- Vinga, aparteu-vos un moment si us plau, deixeu passar aquest senyor.

- Gràcies – em mira als ulls i després gira la mirada al terra ja que es disposa a caminar enmig d’un mar de pilotes blaves de pocs centímetres.

La sessió passa sense pena ni glòria, he mirat massa vegades el rellotge, mal senyal.

Els he hagut d'interrompre diverses vegades pel soroll que feien, són canalla, s’esveren i criden, l’educació física els encanta, llàstima que visquin en un poble petit d’un país del primer món on existeix la discriminació per pertinença a una comunitat petita.

Diari d'un mestre en una escola de nova construcció sense gimnàs I

El temps ha aguantat el primer mes i mig de curs, no he tingut problemes per fer educació física al pati. Amb la psicomotricitat ha costat una mica més, per sort la gent de menjador han netejat a corre-cuita el menjador i han apartat les taules i cadires per deixar un petit espai on moure’ns. Són petits i aquest espai entre taules i cadires que potser no sobrepassa els 16 metres quadrats encara dóna per córrer una mica, això sí, vigilant de no ensopegar amb el mobiliari. El terra és fred, dur i molt relliscós.

Als nens els encanta córrer un metre, tirar-se i relliscar sobre els malucs un altre metre, més no seria possible.

L’altre dia un dels més espavilats va veure que a l’armari hi guardo una pilota d’aquelles tan grosses, la volia. Els seus desitjos no van ser acomplerts, els fluorescents penjants del sostre ho van desaconsellar.

Pel que fa a l’educació física a primària amb l’arribada del mal temps la cosa es complica. D’entrada la programació prevista ha de ser alterada constantment per culpa del temps. He treballat en escoles amb pavelló, amb pista coberta, amb sala àmplia, amb sala d’actes però mai en un lloc amb tan poc espai per fer EF. Després de l’hora del pati la gent de menjador ha de preparar el dinar i adequar el menjador, dos dies a la setmana tinc EF després del pati, caldrà pactar. Si faig EF al vestíbul el soroll se sent a tota l’escola, l’última vegada tothom es va queixar. Si em toca fer EF amb cicle superior al menjador ja veurem com encabir 13 alumnes en un espai d’uns 12 metres quadrats, potser caldrà fer torns.

No crec que als senyors/es de Barcelona que fan les lleis i discriminen les escoles dels pobles petits sàpiguen i/o els interessin aquests problemes.

Tinc una idea: programaré mirant els mapes del temps, aquesta web m’ajudarà: www.meteocat.net. Estic segur que no sóc d’únic MEF que ha de programar en aquestes condicions. Programar amb els mapes del temps no solucionarà res, simplement serà ficar un pedaç, com sempre.

M’agradaria viure en un país on l’educació fos més valorada i on s’entengués la veritable importància que té en la societat.

Quina ràbia fa escoltar cada matí anant a treballar els tertul·lians de ràdio culpant a l’escola dels problemes de la societat. Que fàcil és parlar des de fora.

Us dic el de sempre, hem d’estar units i hem de seguir lluitant.

Salut i pau.

Jordi Roca i Font

Un de les raons de la falta de pressupost de les escoles de Catalunya.