Sembla ser que no plourà...

Ja falta menys per l'estrena als Racons LlunArts de les porcions de Trajectòries. Si les previsions fa uns dies eren nefastes ara sembla que són molt millors, acabo de mirar el Meteocat i en principi no s'esperen pluges per diumenge.
Avui a la tarda, com cada dia d'aquesta setmana, hem estat perfilant coses sobre els racons. Si ahir estava convençut d'una idea d'escenografia pel tercer espai avui encara ho estic més encara que l'idea sigui totalment diferent, en Fortià hi ha ficat cullerada i això sempre és senyal de qualitat. L'assaig ha estat perfecte. Tinc moltes ganes de veure al mig del bosc això que hem assajat al local.
Pel primer espai, el que tots diuen que és el millor text, hi ha hagut canvis. Per raons de salut l'Anna no ho podrà fer i s'hi ha incorporat l'Inès. Com que fa força anys que no actua és una bona notícia que hi torni i segur que se'n sortirà, espero que l'actuació l'animi a continuar pujant als escenaris.
I una altra cosa. Avui en Xevi ha penjat nous continguts a la web. Es tracta dels videos que vam fer per l'espectacle del segrest del confetti de Festa Major de Tona. Vam riure molt fent-los i encara que me'ls miri deu vegades em segeuixen fent riure.
Per cert, si veniu a veure els espectacles dels Racons LlunArts i us interessa veure els nostres heu de triar el recorregut de la Tria, el més allunyat de l'església de l'Ajuda. El preu és de 6 Euros i inclou 7 Racons més l'espectacle GGP de Vol Ras, si l'agafeu anticipada són només 4 Euros.

El bosc llunArt i el llop en pijama

Dissabte vam fer una representació especial de l'espectacle El LLOP. Vam actuar tots amb el pijama posat i no sé si va ser això o una altra cosa però va ser una vetllada divertidíssima pel públic i per nosaltres mateixos. Consulteu les fotos dels personatges i de part de l'acció al web de la Guarderia Teatre.

D'altra banda els Racons LlunArts ja estan encarrilats. Dissabte al matí vam comprovar in situ les localitzacions enmig del bosc i pot quedar molt bé. Fer un espectacle en un bosc és una cosa quasi màgica i més quan en un recorregut es pot gaudir de tants espectacles diferents. Ara falta assajar força per transmetre el que volem i segur que agradarà al públic. Pels que no hi heu anat mai us dic que els Racons LlunArts és una espècie de pessebre vivent enmig de la natura sense connotacions religioses i amb representacions artístiques diverses: teatre, dansa, clown, circ,... cada representació té una durada d'uns deu minuts. La Guarderia Teatre presentem una adaptació en tres espais d'un proper espectacle que possiblement titularé"Trajectòries".
Racons LlunArts: 10/9/06 entre les 21h a les 24h a Balenyà (Hostalets) Vegeu mapa al web.

Setembre

Yellow Ledbetter

Sóc insolidari, què hi puc fer?

Catalunya supera en un 17'5% la renda mitjana europea. Evidentment Madrid, Navarra i Euskadi superen a Catalunya.
El 17% dels catalans (1.200.000 persones) està en risc de pobresa per la qual cosa no s'ha de ser gaire llest per entendre que hi ha milers de catalans que ho passen fatal per arribar a final de mes i molts necessiten ajuda.
Easyjet escull Madrid entre d'altres coses perquè té millors infraestructures.
Aquest 2006 el govern central invertirà en trens a la Catalunya Central, ei, moltes gràcies, com us podrem pagar aquest esforç econòmic?
S'ha acabat el pressupost per les ajudes per canviar electrodomèstics a classe A de menys consum.
La Constitució Espanyola diu que "l’ensenyament bàsic és obligatori i gratuït", es pot parlar d'ensenyament gratuït si els llibres no són gratuïts? superem en un 17'5% la renda mitjana europea i no hi ha pressupost, oi?
Llegeixo: "ningú sap del cert on han anat a parar els immigrants subsaharians que van ser abandonats a Barcelona amb un entrepà, una ampolla d'aigua i un plànol de la capital catalana".
Cap problema, ja tenim nou Estatuet!

Comptant magranes

Compto 63 magranes.
Passem a la talla 3 dels bolquers.
En Larry David m'acompanya amb el cafè.
Segueixo sense entendre el programa de les caixes, és estúpid.
L'Albert Pla ens ofereix ajuda al bressol.
Cadaqués és molt bonic, té encant.

Bones intencions per uns utòpics objectius

Llegeixo que el govern català pretén invertir 48 milions d'Euros per cablejar centres i fer arribar l'ADSL a totes les aules de 2000 escoles. Caram, com ens els gastem! com es nota el nou Estatuet! Diuen que haurem d'ensenyar AMB les noves tecnologies. Com a coordinador d'informàtica del meu centre i parlant amb altres coordinadors de vàries escoles deixeu-me que dubti de l'eficàcia del projecte Heura. No estem preparats per ensenyar amb les noves tecnologies entre d'altres coses perquè hi ha un gran número de mestres que passen olímpicament de les TIC, és així de clar i qui no s'ho cregui que visiti uns quants centres. En la majoria de centres la pàgina web de l'escola és pràcticament feta en la seva totalitat pel coordinador i és clar, quan se'n cansa com és el meu cas, la pàgina del centre resta desactualitzada durant mesos. Normalment hi col·labora poca gent i al final és picar ferro fred perquè s'acumula la feina de la tutoria amb la de coordinació i no es pot fer tot sense ajuda i amb la sensació de treballar per res. Per sort hi ha excepcions i trobem escoles molt implicades amb les TIC però, quin percentatge sobre el total representen aquestes escoles modèliques? L'arrel del problema és més estructural i econòmic que res més. Si el 80% de la població disposés d'Internet a casa la cosa estaria més normalitzada, però és clar, amb 40 Euros mensuals que és el que acostuma a costar doncs jo crec que les famílies tenen altres prioritats, vivim en un país on Internet és caríssim, jo diria que un luxe i no hauria de ser així. Bé, si parlem de les injustícies també podem dir que la gloriosa Constitució parla de dret a la vivenda digne i ja sabem que a la pràctica és una broma de mal gust.
Resumint: molt bones intencions però dependrà molt de la voluntat dels coordinadors i la seva força per convèncer i per implicar al Claustre en la mesura del possible.

Una mica de nostàlgia de cursos passats

Avui he visitat amb uns amics que tenen canalla una fira d'atraccions d'un poble on vaig treballar tres cursos a l'escola pública. Quan hi anava sabia perfectament que hi trobaria ex-alumnes i així ha sigut. També sabia que trobaria molt xumba-xumba insoportable i tampoc m'he equivocat, la pregunta és:
- Cal?
M'ha fet molta il·lusió trobar-ne uns quants que feia molt de temps que no veia. M'han dit que aquest setembre començarien ESO a l'institut del poble veí i estaven una mica espantats. Els he presentat la meva filla i han estat sincerament amables. Mai he connectat tant amb uns alumnes com amb aquell grup del que vaig ser tutor a tercer. Tothom em va tractar molt bé, em van valorar molt la feina i els pares van ser molt cordials i agradables, alguns també s'han acostat a parlar una estona i m'han felicitat per la paternitat, segueixen demanant-me quan tornaré a l'escola i segueixo dient que no ho sé però que m'encantaria.
Ja he parlat d'aquestes sensacions en altres posts, són coses que no es paguen amb diners i que et fan sentir molt bé.

Els Racons LlunArts

Cada dia estic més il·lusionat per l'espectacle Trajectòries que es farà el dia 10 dins dels actes de l'Aplec de Balenyà. He entrat al web de l'Aplec i hi he trobat això tan interessant sobre els Racons LlunArts, quan ho he acabat de llegir encara m'han vingut més ganes de veure representat el que he escrit:
RACONS LLUNARTS

Filosofia

Aquest acte té com a punt de partida la senzillesa en el format que fa que hi hagi una implicació amb els escenaris naturals i arquitectònics on es duen a terme aquests espectacles.

La nit, la il·luminació minimalista i l’alt nivell dels actors fa d’aquesta nit una de les més especials de l’Aplec. S’ha buscat, doncs, la complicitat entre l’actor i el públic amb diferents actuacions d’uns 10 minuts de duració aproximadament.

La màgia d’aquest acte sorgeix gràcies a la combinació de tres factors: emplaçament, talent i nit que han captivat al visitant.

Què és?

Els Racons Llunarts és una de les perles que conté el programa de l’Aplec.

Consisteix en un acte organitzat partint de les arts escèniques més tradicionals i populars: teatre de text, titelles, dansa, ombres xineses, lectura poètica, clown, mim, circ... fent-ne una interpretació moderna seguint les tendències més avantguardistes.

Treballant conjuntament amb actors de la comarca vinculats a l’institut del teatre, es va crear un acte que per la seva singularitat, senzillesa, estètica actual i integració amb l’entorn ,va sorprendre a tothom, inclosos els actors i organitzadors.

D'altra banda la pàgina web del grup cada dia està més actualitzada. Properament hi haurà fotos i videos de l'acte de la Festa Major. El 9 Nou d'Osona ens ha deixat molt bé en la seva crònica, comencem a tenir una mica de nom i amb un espectacle multitudinari com el de la Festa Major vam arribar a molta gent. Els Racons LlunArts, si no plou, també són molt concorreguts, poden ser un altre trampolí pel grup.

Un parell de consideracions sobre la donació de sang

Una marca comercial catalana que comença per Dan i acaba amb one adjuntava en la carta que vaig rebre del Banc de Sang un producte comercial que es veu que et treu el colesterol. Resulta que té uns esterols vegetals que van molt bé per reduir aquest esterol animal que preocupa tant a la població dels països desenvolupats. Llegeixo:
Prengui un D....... després dels àpats principals (dinar o sopar) i veurà com en 3 setmanes els seus nivells de colesterol hauran disminuït.
Analitzem: llegint això qualsevol persona preocupada pel seu colesterol es prendia 2 unitats al dia del producte, no? però hi ha una "o" entre dinar i sopar, per tant, entenem que només se n'hauria de prendre una unitat: o per dinar o per sopar.
Seguim llegint, ara la lletra petita:
Cal evitar un consum superior a 3gr/dia d'esterols vegetals. Cada unitat conté 1,6 gr. d'esterols vegetals.
Sumem:
1,6+1,6= 3,2 grams
Multipliquem:
1,6x2=3,2 grams
Conclusió: Si ens prenem dues unitats farem una imprudència ja que com a màxim en podem prendre 3 grams per dia. Per què no ho posa més clar? Per què aquesta confusió? Hi veieu una confusió intencionada per vendre més? Ho deixo a l'aire.
Un altre: Quan acabes de treure't sang et donen un val per prendre gratis una hamburguesa a una coneguda multinacional nord-americana que comença per Mac i acaba amb Donalds. Així sí que reduirem el colesterol...

Dijous 10 d'agost del 2006

Ens lleva la petita. Avui no ens han despertat els veïns amb la seva incívica costum d'engegar la tele a tota hòstia a quarts de vuit.
El niu ha estat saquejat i n'han mort els inquilins.
Descobreixo un bloc que em fascina.
Navego. Flickrejo una estona, he posat Macarelleta al search.
Passejant pel carrer veig una mare que corda les sabates del seu fill mentre sosté una cigarreta amb els llavis, el nen queda asfixiat pel fum per sort no de forma literal. - És igual, estem a l'aire lliure.
Vaig a donar sang al CAP, hi ha molta gent, me n'alegro. Amb en Josep comentem l'espectacle de festa major de la Guarderia. M'han regalat una samarreta talla M que posa: Amb una vegada no n'hi ha prou. Es veu que la campanya anava per mi, és la segona vegada que dono sang. Avui ha anat molt millor, hi tornaré més endavant.
Torno a casa i engego la caixa tonta, mai millor dit l'adjectiu. Una gent molt estranya obre unes caixes que sembla ser que contenen diners. Miro el programa uns minuts i no esbrino de què va. Canvio de canal i busco els canals osonencs per si fan l'espectacle de la Festa Major. La tempesta de dimarts va moure l'antena i hi ha canals que no es veuen bé, els dos osonencs han rebut, quina mala sort.
La petitona no vol dormir. La passejo pel barri per si hi ha sort. Un home treu a passejar el gos i de pas fa la cigarreta, quan el gos caga ell es gira, de reüll veu quan acaba, tira la cigarreta a terra i crida el gos, missió acomplerta. Espero que la seva filla trepitgi la merda que ha deixat el seu gos i li embruti la casa de dalt a baix.
Miro un episodi de la tercera temporada de Curb your entusiasm que m'ha deixat en DVD el meu germà. Em tronxo de riure i de pas practico anglès.
Repasso els guions per l'espectacle del dia 10 de setembre a l'Ajuda de Balenyà. Canvio alguna coseta. Crec que pot quedar molt bé. Ahir vaig parlar-ne amb l'Ernest i em va dir que li agradava l'idea, si he de confiar en algú aquest és l'Ernest. Dimarts en plena eufòria del ball de confetti em va dir que li agradaria fer un paper, no hi ha cosa que em faci més il·lusió si parlem de teatre.
Pujo a escriure una mica.
Entro a blogger.com
Foto:JRoca

La Guarderia Teatre desplega el seu bon humor a la plaça i a TV3

Ahir va ser un gran dia per la Guarderia Teatre ja que vam fer un acte de Festa Major que va tenir molt d'èxit amb una plaça plena de gom a gom. Vam començar amb problemes tècnics amb els micròfons inhalàmbrics però el missatge de l'espectacle va quedar clar i vam fer riure a la gent que omplia la plaça Major de Tona.
D'altra banda vam sortir per TV3 en el programa estival "La nit en directe" i això sempre és bo per donar-nos a conèixer.
Jo personalment estava molt nerviós per actuar perquè mai havia actuat davant de tanta gent i a més a casa. El meu paper havia de ser a priori molt petit però els problemes amb els micros van fer que estigués més estona de la prevista a dalt de l'escenari. Jo estava molt capficat per l'acollida del guió ja que el vaig fer jo tot i que l'idea principal no era meva sinó del grup en conjunt. Pel que vaig anar parlant amb la gent després de l'acte la cosa va agradar molt en tractar-se d'un espectacle molt trencador i original. Per la Guarderia ha estat una experiència boníssima en tractar-se d'un espectacle de carrer amb molta gent implicada per part nostra i amb molt de públic. Breument penjarem fotos i si podem videos de l'acte a la nostra pàgina web que estem a punt de renovar.
Quan en tingui jo penjaré alguna foto en aquest missatge mateix.

Unes quantes coses estivals amb possible importància relativa des del teu punt de vista però que a mi m'interessen força

Ara feia dies que no escrivia perquè una companyia que comença per T i acaba per fónica m'estava fent la punyeta amb un nou servei d'ADSL. Després de trucar-hi cada dia algunes vegades un operari molt simpàtic del 1004 em va dir literalment:
- Las cosas de palacio van despacio.

Bé, ja és Festa Major al millor poble d'Osona i la Guarderia Teatre muntem un innovador i trencador espectacle de 10 minuts a mitja part del ball de confetti. No us el perdeu perquè riureu de valent. Sembla ser que el programa de TV3 "En directe" retransmetrà l'acte pels volts de les dotze de la nit de dimarts, a veure com queda.

Altre tema: Els racons LlunArts. Els companys del grup han acceptat els meus guions per l'espectacle que es farà el dia 10 de setembre a l'Ajuda (Balenyà, Osona). Tinc moltes ganes de veure interpretat una cosa que he escrit i que m'ha portat moltes hores. L'espectacle el vaig titular Trajectòries i està compost de 3 monòlegs teatralitzats amb dos personatges cadascún. Em faria molta il·lusió que vinguéssiu.

Altre tema: Ja hem acabat el programa de ràdio "La Guarderia", ha estat un èxit. Tot el grup s'hi ha bolcat molt i ens ho hem passat molt bé fent-lo. Esperem que hi hagi continuïtat. De cara a la temporada tardor-hivern no perquè vull mantenir el meu programa musical però hi ha d'haver una segona part.

Altre tema: En breus dies es renovarà el web de la Guarderia Teatre. Volem afegir-hi retalls de premsa, fotos, vídeos, etc... a veure com quedarà. Se n'encarrega en Xevi i en aquest aspecte me'n refio força.

La crueltat de la guerra des dels ulls dels infants

A l'imatge es veuen unes nenes israelianes enviant uns missatges als destinataris libanesos dels míssils.

Una dona riu al fons.

Fixeu-vos com escriu a la punta del projectil que possiblement matarà infants a uns quants quilòmetres més al nord.

Com es pot permetre això?

A sota veiem les conseqüències dels míssils sobre els "danys colaterals".

L'hora del conte

Aquest dissabte estava passejant la pubilla de la casa pel poble quan em vaig trobar l'amic Xevi que em va dir que a les 22h feien l'hora del conte. L'hora del conte és una interessant iniciativa d'un grup de gent de Tona que explica contes en un lloc maquíssim com és l'amfiteatre del parc de les Feixetes. En aquesta trobada s'hi pot apuntar qui vulgui i baixar a l'escenari a explicar algun conte o història interessant. Fa uns anys havia tingut cert èxit però ha anat quedant apartat i dissabte hi van anar menys de 30 mortals (de morts potser més perquè es fa on era l'antic cementiri de Tona). En altres edicions havia pensat de baixar i explicar alguna cosa però la vergonya era més forta que jo, parlar en públic em fa força por, amb nens no em suposa cap problema però amb adults acostumo a tenir vergonya i és per això que no faig teatre com a actor.
Doncs bé, aquest dissabte vaig decidir baixar i explicar una història i el més curiós del cas és que m'hi vaig trobar bé i crec que va anar bastant bé, almenys per les felicitacions que vaig rebre. Em vaig treure aquella espina i això sempre és positiu. Vaig explicar, a la meva manera, una història del llibre de Paul Auster que vaig comentar al bloc anteriorment. Ja em van dir que per properes edicions m'havia de preparar alguna altra cosa, no ho sé, potser sí que hi tornaré. Ara estic escrivint uns guions per una obra de la Guarderia Teatre i sempre em volen animar a pujar a l'escenari, amb el Llop ho he fet moltes vegades però una obra normal amb un guió definit és molt diferent del Llop, no crec que ho faci.

Cau es sol de s'horabaixa

Alegria
Cau es sol de s'horabaixa dins s'horitzó,
damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s'horabaixa vermell i calent,
me sala i m'arengada sa pell.
Es penyassegat
i una pluja suau de pols estelar.
Cau es sol de s'horabaixa i plàcidament
sa gent se dutxa i ompl es carrers.
Cau es sol de s'horabaixa dins es meu cor,
tothom m'estima i jo estim tothom.
Falla sa corrent
ses fireres no vendran cacavets.
Alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s'acaben, i es fars il.luminen
ses góndoles entre ses cases.
Alegria, ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins sa meva vida... alegria.
Es municipals, és evident,
fan aparcar bé a sa gent.
Antònia Font: Alegria (2002)

Projectes i més projectes

A la Guarderia Teatre no parem.
Aquest diumenge 16 fem el Llop a Centelles, el proper dia 30 el fem a Balenyà (Hostalets).
A la ràdio seguim amb el programa que de moment està funcionant força bé.
Per Festa Major de Tona estem preparant una actuació enmig del ball de confetti de l'últim dia, seria una espècie de contra-pregó d'uns deu minuts de durada, jo de vosaltres no m'ho perdria.
Pels volts de la Diada estem preparant els Racons lunars que es faran dins el marc de l'Aplec de l'Ajuda a Balenyà-Hostalets. Estic fent uns guions que en principi haurien de ser una nova obra de teatre però els farem servir per veure l'acollida de públic a la nova proposta, en tinc moltes ganes.
A la foto podem veure la darrera actuació del molt aconsellable joc-espectacle EL LLOP de la Guarderia Teatre.

Una nit vaig somiar que mon pare era Déu (una follia sobre Paul Auster)

Aquest dissabte, des de la Guarderia Teatre, vam organitzar una obra de teatre titulada "Una nit vaig somiar que mon pare era Déu (una follia sobre Paul Auster)" dirigida i interpretada pel mallorquí Salvador Oliva. Com és mal costum en aquest tipus d'espectacles a Tona, al teatre hi van assistir poques persones, menys de 20. És una llàstima que la gent tingui aquest poc hàbit cultural que et fa quedar a casa en comptes d'assistir al teatre per veure propostes com les d'en Salvador Oliva . Va ser una obra genial en tots els aspectes i massa gent s'ho va perdre. En Salvador ens va regalar carisma a dojo i professionalitat per transmetre el que Paul Auster va plasmar en el llibre "True tales of American life" que precisament he començat a llegir avui en anglès. Em sembla que el títol en català és el mateix que en l'obra de teatre.
Us poso el text del tríptic:

Tot comença quan Paul Auster va demanar als americans que li contessin
històries viscudes per ells mateixos per després contar-les en un
programa de ràdio. En va rebre prop de quatre mil de les qual en trià
cent setanta-nou per convertir-les en literatura. Aquestes històries són
les que conta el llibre Vaig creure que el meu pare era Déu.
Com que sóm un entusiasta de les històries de Paul Auster i perquè
aquest llibre em va fascinar, un any després de llegir-lo, una nit, jo,
vaig somiar que mon pare era Déu.
Una coincidència o una revelació?
No, un deute.
Parlar de racisme, d'amor, de mort, d'amistat, de religió, de guerra, de
por, de sort..., amb exigència i naturalitat era la meva obligació.
Les vivències són convertides en literatura i la literatura en teatre.
Les nostres històries són les millors perque són les que hem viscut.
Paul Auster és un escriptor intel.ligent, capaç d'enganxar el lector amb
un argument senzill, que fa de mirall dels comportaments humans i fa
pensar molt, també juga amb l'atzar, les casualitats i en això m'hi
sento molt identificat. Hi ha gent que pensa que els pren el pèl, però a
mi m'encanta que jugui amb mi i em faci còmplice de la seva escriptura.
La lectura de la seva obra em deixa un regust fantàstic.

Aquest espectacle està dedicat a Joan Carles Bellviure per
ensenyar-me tantes coses, i com no, als meus pares: Salvador i Maria.
Ja ho veieu, si teniu oportunitat de veure aquest espectacle no ho dubteu ni un segon, us en penedireu.

Recomanacions de cara a l'estiu

Acabo d'actualitzar les recomanacions culturals que cada trimestre poso al bloc (a la part dreta, a baix).
Bé, aquesta vegada he optat per un llibre fascinant que he acabat de llegir fa poc: Els pilars de la terra de Ken Follet. Sí, ja ho sé, ha esdevingut un llibre mediàtic i tot el que vulguis però val la pena llegir les quasi 1300 pàgines per endinsar-se a una època cruel magistralment explicada.
De disc he optat per un dels meus clàssics de sempre, em refereixo al Vs de Pearl Jam. Per mi és el seu millor disc ja que transmet força l'escoltis com l'escoltis. A més té grans temes com aquell Rearviewmirror (jo l'hagués titulat adrenalina aquesta), aquell Go, Animal a més d'un Daughter. Sempre l'aconsello a amics i normalment no es decepcionen.
Per la cançó he escollit una preciosa peça d'aquell paio que té veu de Bourbon, en Tom Waits. És del Small Change que possiblement és el disc que més he escoltat d'ell (i en tinc més d'una dotzena). De cançó en podria haver escollit ben bé 8 o 9 però avui m'ha vingut bé aquesta. Aquest home destila blues, rock, jazz i molt whisky barat al costat del piano.
De pel·lícula aquesta vegada n'he escollida d'un dels meus directors preferits autor de diverses obres d'art, el gran Julio Medem. En podria haver triat una altra però Vacas té una ambició admirable per ser una opera primma. M'agrada com està filmada, el guió, els actors, la música, el tema, tot. No m'estranya que l'hagi vist almenys cinc vegades.



De lloc he escollit Formentera perquè és una illa captivadora, hi he de tornar però com que no puc almenys us l'aconsello a vosaltres.


Salut, pau i República.

No penso descansar

Fa molt de temps que estava esperant l'estiu per tenir temps d'iniciar una colla de projectes que tinc en ment durant l'any. Ara no tinc l'excusa del temps, he de pencar de valent i portar-los tots a terme.
Tinc en projecte una obra de teatre, un nou programa de ràdio, uns espectacles de teatre amb el grup, escriure nous monòlegs, aprendre a tirar millors fotos, llegir molt i sobretot ser bon pare.
D'entrada aniré pel programa de ràdio ja que comença demà mateix.
Abans hauré de desconnectar del cole però hi passaré un dia d'aquests per entregar quatre coses que em falten i arreglar una mica la classe, no he tingut temps de fer-ho tot.
Bé, suposo que des del bloc seguiré escrivint quatre cosetes durant l'estiu.
Salut i bon estiu.