Regla de tres

Tornem-hi: el director de la Fira de Frankfurt critica que a la fira no hi hagi escriptors catalans en llengua castellana tenint en compte la diversitat catalana.
Senyor Boos per la mateixa regla de tres per què no critica l'absència dels escriptors nord-catalans que escriuen en francès? ho dic perquè a la Fira hi van escriptors nord-catalans que escriuen en català.
Senyor Boos per la mateixa regla de tres per què no critica l'absència dels escriptors de l'Alguer que escriuen en sard o italià? ho dic perquè a la Fira hi van escriptors de l'Alguer que escriuen en català.
Senyor Boos per la mateixa regla de tres per què no critica l'absència dels escriptors valencians que escriuen en castellà? ho dic perquè a la Fira hi van escriptors valencians que escriuen en català/valencià.
Senyor Boos per la mateixa regla de tres per què no critica l'absència dels escriptors balears que escriuen en castellà? ho dic perquè a la Fira hi van escriptors de les Balears que escriuen en català.
Tanta ambigüitat porta a polèmiques de pa sucat amb oli, no creieu? Que fàcil hauria estat que la Fira hagués convidat a la llengua catalana, i punt.
Per cert, si seguiu l'enllaç a llengua catalana a Viquipèdia diu que és parlada per gairebé 9 milions i mig de persones, ja ens agradaria!
Foto: JRoca

Souvenirs i reivindicacions

A Perpinyà les botigues de souvenirs venen l'adhesiu del burro català, figuretes de catalanets amb faixa i barretina, senyeres de totes mides i espardenyes de set vetes amb les quatre barres que omplen la ciutat de cap a peus. En una àrea de servei a tocar la frontera pel costat diguem-ne sud-català els souvenirs estrella eren toros, figuretes de sevillanes i barrets de cordovès. A Catalunya Nord la catalanitat és exòtica i simpàtica (i comercial), la resta de francesos no la veuen amb mals ulls. A l'Estat Espanyol la catalanitat és mal vista i no és simpàtica, sempre dic que la culpa és el desconeixement que tenen de nosaltres.
Al restaurant on vam sopar li vam preguntar a la mestressa on havia après català i ens va dir que li va ensenyar el seu tiet a Puigcerdà, després va afegir:
- A Catalunya l'idioma és per reivindicar, aquí no hi ha reivindicació. Aquí el català ja s'ha perdut.
No vam quedar-nos a parlar del tema, ja era tard, portàvem tres nenes i teníem son. Parlem català per a reivindicar? parlar una llengua pot ser un acte reivindicatiu? jo em pensava que era un acte comunicatiu totalment funcional o potser es converteix en reivindicatiu quan la llengua en qüestió rep atacs per totes bandes?
Fotos: JRoca

Punxes a la sorra in situ

Travessem la frontera dissabte al migdia. Hem quedat a la sorra d'Argelers just davant de l'hotel Du Lido on naixia el camp de refugiats. En aquell temps hi havia dunes i filats; avui hotels, apartaments, restaurants, bars, xiringuitos, casinos, botigues de souvenirs i quioscos de platja. La resta de l'equip de "Punxes a la sorra" acaba d'arribar i comencem a assajar i gravar escenes al mateix lloc on va passar tot 68 anys abans. La directora té programades algunes escenes i ens dóna ordres sobre el que hem de fer. Tirem desenes de fotos i gravem una estona de l'assaig, quedem satisfets, no em pensava que quedaria tant bé, tot i això no comptàvem amb el soroll de les onades, les actrius s'han hagut d'esforçar de valent.
Havent dinat visitem la Maternitat suïssa d'Elna, a tres quilòmetres d'Elna. Hi ha una exposició sobre els bombardejos de Madrid, les fotos són esfereïdores. Les tres nenes que portem dormen als cotxets, la més gran té dos anys i mig i la més petita 16 mesos. L'encarregat de la maternitat ens les vigila mentre la visitem, on estaran millor que al lloc on van néixer 597 infants? la maternitat ha canviat una mica de la darrera vegada, han tret l'horrible piscina i la gespa sintètica model súper-cutre que hi havia a l'entrada, sort.
Al vespre anem a Perpinyà, dormirem tots junts a l'alberg de joventut però abans anem a sopar. Pels carrers es respira la prèvia del França-Nova Zelanda de rugbi. Anem a parar a un restaurant amb un adhesiu que diu "També parlem català". Ens atén una americana que no parla català però ens dóna la carta en el nostre idioma, tot seguit ve la mestressa que ens parla català i ens tracta la mar de bé. La pubilla s'ha quedat esbalaïda amb un simpàtic gosset:
- Li agrada molt la mainada.- ens diu la mestressa.
Mentre sopem apareix un personatge més que peculiar amb calça curta, barret i guitarra que comença a cantar. Ningú li fa cas. Fa gràcia perquè canta en anglès i quan no sap la lletra va fent nana na na na nana, es veu bon paio i no deixa el somriure, acaba tocant Night and day i passa el barret. Val, ara ja sabem perquè el portava... En acabar el sopar la mestressa ens pregunta el motiu de la nostra visita i li parlem de la maternitat, ens sorprèn que sàpiga que és.
- És una història molt bonica que gairebé ningú coneix aquí...
- Nosaltres en farem una obra de teatre.
- Sí? fantàstic.
- A veure si venim a fer-la aquí..
Fotos: JRoca

Brain storming

Ahir va caure un xàfec dels de debò i avui al matí n'hem vist les conseqüències. Ens estàvem esperant per entrar a les nou quan una colla de nens estaven sota un arbre al pati, resulta que un altre sense voler s'ha recolzat a l'arbre i han caigut milers de gotes sobre els nens que ben emprenyats han renegat ben xops. El nen que s'havia recolzat a l'arbre ha marxat sense adonar-se que els renecs anaven cap a ell, devia anar ben adormit. Un tros més enllà un espavilat ha vist l'escena i no ha trigat ni dos segons a repetir-la amb uns altres nens que estaven sota un arbre, el nano ha corregut cap a la fila amb un somriure a la boca i la lliçó gravitatòria apresa de primera mà.
Foto:JRoca

Orientació sobre plànol humà

Avui he fet una actualització a "Educació Física, no gimnàstica!" i de pas una col·laboració a tres pàgines webs d'EF que m'agraden i que admiro per la gran tasca que porten a terme, em refereixo a ÀreaMEF, Compartiendo EF i Maixua.com.
El dia 15 anem a una excursió on farem una espècie de cursa d'orientació en un bosc i ara estic treballant l'orientació a l'escola durant l'hora d'EF amb els de cicle mitjà. He introduït la brúixola i hem fet diversos jocs i exercicis, jo també acostumo a treballar la lateralitat i la percepció espacial al mateix temps ja que per mi van força unides a l'orientació.
Si voleu descarregar-vos el joc que he enviat ho podeu fer aquí: són 3 fitxers en arxiu WINRAR amb 8 fitxes per plastificar, instruccions i model pel MEF. És un joc que a mi m'ha funcionat molt i a la pàgina web ja hi vaig penjar una versió més rudimentària fa més de sis anys. El joc es diu "Orientació sobre plànol humà", sempre m'ha agradat inventar jocs a partir de coses com plànols, taulers de jocs, etc..
Avui repassava la pàgina web i després d'aquesta actualització si tinc temps en faré d'altres ja que hi ha molts arxius que fa anys que no reviso i els cal una rentada de cara.

A l'aire lliure

Com cada any a casa en Jordi celebren una barbacoa amb els amics al jardí. L’any passat en Jordi va estar treballant de valent per assegurar-se que tots els seus amics tinguessin la carn a punt, uns la volien més feta i altres gairebé crua. Quan els amics tenien la panxa plena es va disposar a menjar ell. Quan començava a degustar la fabulosa xistorra DO de Navarra va notar fum de tabac i va parar un moment, a dos metres tres dels que havien acabat van començar a fumar amb entusiasme, en Jordi els va dir que ell encara no havia acabat de menjar, ells van contestar que estaven a l’aire lliure i per tant no molestaven a ningú. Aquell dia en Jordi es va mossegar la llengua, va preferir no dir el que pensava i va seguir menjant carn a l’estil fumat.

Aquest any en Jordi ha comprat la mateixa xistorra DO de Navarra, les mateixes botifarres DO Plana de Vic i la resta de menjar de la millor carnisseria del poble. Ha tornat a passar el mateix: en Jordi ha servit a tothom de la millor manera i després ha menjat ell, en el moment de menjar, les mateixes persones, amb el mateix entusiasme, han començat a fumar. Als pocs segons de començar les cigarretes i just abans que els seus pulmons enfosqueixin encara més un d’ells ha parat:

- Què és aquesta pudor?

- És veritat, què és? – diu l’altre.

En Jordi intervé amb la boca plena, ja sap que no és d’educació parlar amb la boca plena però el moment s’ho val.

- Us molesta? És que acabo de tirar una bomba fètida que vaig comprar als xinos que estan al costat de la carnisseria, em venia de pas.

- Però per què collons tires una bomba fètida? Carda una pudor horrible!

- És un vici nou que he agafat, no crec que us molesti perquè estem a l’aire lliure.

El rei legitimador

Es veu que hi ha gent que crema fotos de la Família Real i que això és un delicte contra "la unidad de España". Ens han venut des de fa anys que la monarquia espanyola és la més moderna, la més demòcrata, la més campechana, la que acumula menys escàndols i la més propera al poble, als súbdits per ser exactes. El que ens han venut és una cosa i la realitat és una altra ja que aquesta gent estan on estan gràcies a un dictador feixista. Gràcies al Youtube podem veure imatges de l'actual rei jurant lleialtat a Franco i legitimant el cop militar del 18 de juliol del 1936, sí, ho heu llegit bé, el rei d'Espanya va legitimar l'aixecament feixista, comproveu-ho al següent vídeo a partir de: 1m 45s.

Per tant que no ens vingui amb lliçons de democràcia un personatge que va dir això i que després no ha demanat perdó.
I també hi ha un altre argument contra aquesta gent que és l'insult a la cultura catalana amb les seves recordades paraules de: "nunca fué la nuestra una lengua de imposición. A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano". Nunca? collons, quan vaig néixer i els meus pares em van anar a inscriure els van dir que de Jordi res de res, Jorge por decreto, Jorge por imposición.
No entenc com el Parlament de Catalunya no va fer una llei declarant persona non grata a aquest personatge que se'n fot de nosaltres negant l'intent de genocidi lingüístic.
No està bé cremar fotos? val, fem-ho més subtil. Hauríem d'aprendre doncs dels xativins i col·locar les fotos dels monarques cap per avall en senyal de protesta.
Foto. Google

Qui ho havia de dir

Torno de la ràdio content. Avui he fet el tercer programa de l'onzena temporada, ja porto uns quants anys a l'emissora municipal de Taradell, diria que sóc dels més veterans. Avui he compartit l'hora amb l'Oriol que fa el programa anterior, hem estat parlant de bona música mentre jo anava posant alta qualitat sonora que feia la delícia dels pocs (però fidels) oients del meu programa. He punxat els grans de sempre: Led Zeppelin, Doors, Hendrix, Deep Purple, el mestre Dylan, els Pink Floyd, els Black Sabbath, els Beatles,... avui m'he plantejat no punxar res posterior a la meva data de naixement, no me n'he sortit per pocs mesos ja que per acabar he posat "El comptador d'estrelles" d'en Sisa que es troba a "La galeta galàctica". Ara escolto el Band of gypsys a un volum tan baix que em podrien denunciar però la pubilla dorm aquí al costat, si sent en Hendrix és capaç d'aixecar-se per moure la seva melena de tres centímetres.
D'aquí a pocs minuts el bloc arribarà a les 20.000 visites, qui ho havia de dir.
Foto:JRoca

Uns apunts sobre la Fira de Frankfurt

Avui parlaré alt per alt de la Fira de Frankfurt que s'ha atrevit a convidar per primera vegada a una nació sense estat. A la Fira hi aniran escriptors d'arreu dels territoris de parla catalana però només hi ha hagut polèmica amb els escriptors que escriuen en castellà i viuen a Catalunya. La polèmica, com és habitual, ha vingut més des de Madrid que des de Catalunya mateix on la majoria d'escriptors catalans en llengua castellana han declinat la invitació d'anar a la ciutat alemanya entenent que allà no hi pinten res i que ells ja tenen un mercat prou gran on vendre.
Em pregunto si els mitjans de París s'han queixat que escriptors nord-catalans que escriuen en francès no van a la Fira; em pregunto si els mitjans de Roma s'han queixat que escriptors de l'Alguer que escriuen en italià no van a la Fira; ho dic perquè en teoria tenen el mateix dret d'anar a la Fira els nord-catalans que escriuen en francès, els alguerencs que escriuen en italià (o sard) que els catalans que escriuen en castellà, no?

És ben bé que som una nació ben estranya, una nació massa fàcil de ser atacada per la gent que ens vol mal.

La lateralitat creuada és un problema greu?

Com a moderador del FòrumMEF rebo via e-mail un missatge cada vegada que algú escriu al fòrum, d'aquesta manera m'assabento de com van els fils de debat i intento eliminar ràpid els missatges inadequats com els de publicitat. Avui he rebut un missatge d'una mare preocupada que devia buscar informació sobre la lateralitat creuada i va anar a parar al FòrumMEF. Us copio el missatge perquè val la pena que almenys els MEF el llegim amb atenció:
Hola, em dic Dolors i he quedat sorpresa d' aquests mestres que intenten averiguar i es preocupen de que va el tema de lateralitat i que es pregunten si ho han de comunicar als pares. La meva resposta és si i a més sense cap dubte, millor prevenir. Us explico, tinc un fill amb diagnostic de lateralitat que ningú no va detectar i ara crec que a l' escola ho podien haver fet. Un dia el meu fill es va presentar a casa fent un tic (pampalluges amb els ulls) que cada dia ho feia més, ens va deixar intranquils i el varem portar a l' optometrista, aquest entre altres coses va diagnositicar aquesta lateralitat i la varem començar a tractar, durant sis mesos, el nen va deixar de fer pampallugues i tenia els ulls estimulats al 100% però segueix creuat, recordeu que la lateralitat porta afegit al pacient, baixa autoestima, stres, depresió i això ho pateix el pacient i els del voltant, a partir d' aquest panorama el varem porta a realitzar el mètode tomatis per desbloquejar el nen i tractar-ho a través de l' oida. No ha servit de res. En aquest moments i per falta de coneixament del tema i que tothom s' atraveix a tractar-ho psicòlegs, logopedes, optometristes, neuròlegs,.... sense dominar-ho ens quedem a mitges, ningú acaba de tr! obar el focus i anem perduts, perdem temps i diners i ara ja estem amb la desesperació. El meu fill de 10 anys i francament ara està patint molt a l' escola. Per cert una nota a tenir en compte es que solen ser nens que van molt bé amb matemàtiques.El meu fill és un crak amb mates però lent amb lectura (61pm) i una lletra i ortografia nefasta.Tot el que poguen averiguar, especialistes,,etc per a nosaltres serà una gran ajuda si ens ho comuniqueu. Som de Vic.però sobretoto Srs. comuniqueu allò que creieu que no va a l' hora, jo ho hagués agraït, és un problema més greu del que la majoria de gent pensa i a nosaltres l' escola no ens ha ajudat gents i el meu fill ja està enfonsat i no és cap solució canviar d' escola o el potencial intelectual i és només que està adormit. Una abraçada Aquí teniu el conjunt de missatges sobre aquest tema al FòrumMEF.

Estrena 13 de desembre del 2007

“PUNXES A LA SORRA”

Sinopsis:

“Punxes a la sorra” és la història de dues dones embarassades que s’exilien a França a l'hivern del 1939 degut a l’avanç de les tropes feixistes. Parla de la mort, de la misèria d'una guerra, de l'esperit de lluita, de la generositat, i parla, també, de la llum d'una maternitat que arriba massa tard per una però esdevé la vida per a l'altra.

FITXA ARTÍSTICA:

Interpretació: Marta Esmarats

Marta Pons

Aina De Cos-Estrada

Dramatúrgia: Jordi Roca i Font

Direcció: Montse Rodríguez

Estrena: 13 de desembre del 2007, Institut del Teatre de Vic

Fotos de la maternitat que vaig tirar in situ.

Bloc "La llum d'Elna" amb 2 vídeos explicatius.

Crònica del viatge al lloc dels fets (abril'07).

Las madres de Elna, una pel·lícula de Manuel Huerga

Gatejador no hi ha camí, es fa camí gatejant

Una vegada un amic que és llicenciat en EF, MEF i pare em va parlar de la importància del gatejar, em deia que si una criatura no gateja abans de caminar és més que possible que faci faltes d'ortografia en un futur. Jo amb la meva formació MEF no havia sentit teories sobre la importància de gatejar ni res per l'estil. Uns quants anys després quan vaig ser pare i la meva filla no gatejava als deu mesos em van venir al cap aquelles paraules, va ser el moment de llegir diferents teories sobre aquest tema i arribar a la conclusió que no calia angoixar-se, té sentit que una criatura sana faci faltes perquè no ha gatejat? A veure, per lògica podem dir que primer es gateja i després es camina però, què passa si es salta el pas i es camina directament? realment és tan greu?
Conec gent ben normal que no ha gatejat mai, diferents fills d'amics no han gatejat i no són especialment descoordinats ni fan moltes faltes.
Amb tot això vull dir: no em fem un gra massa amb les teories? no seria millor educar com creiem els pares passant dels llibres?
I amb el dormir passa igual: partidaris d'en Corbella i partidaris d'en González, cadascú amb les seves teories. Nosaltres hem fet ben bé el que hem cregut de més sentit comú, ens hem informat i després ens hem fet un mix del que més ens ha interessat.
Per què parlo d'això avui?
Caminar de quatre grapes prevé el fracàs escolar.
Lateralidad.com (Avís: una web que pot espantar)
Converses al parc:
- Encara no camina?
- Encara no li han sortit les dents?
- Encara no parla?
- Encara no l'has apuntat a música?
Foto:JRoca

Hi ha de tot a la vinya del senyor

Passejant un diumenge assolellat de Mercè per la Ciutadella ofereix un munt d'imatges del dia. Hem vist centenars de famílies amb nens i centenars de comportaments diferents, hi ha de tot, ja ho diuen, a la vinya del senyor hi ha de tot. Hem vist gent més que agradable passant el dia amb família i/o amics, gent respectuosa a les cues, gent que utilitza les papereres i gent que fa tot el contrari. Hem vist gent fumant a sobre els seus fills i els dels altres fent un taller de reciclatge ple de participants, hem vist crits, nens consentits, nens maleducats, nens empaitant coloms amb pals i nens enfilats a arbres joves i no tant joves. De tot.
En aglomeracions humanes és bo observar comportaments i treure conclusions sobre el que hem de fer i el que no hem de fer per educar els nostres fills. Cadascú té la seva escala de valors i les seves normes i és bo que les famílies estiguin unides (almenys pel que fa a valors) per consensuar una forma d'actuar en l'educació, juguem a la mateixa lliga.
Doncs avui hem vist una cosa que trigarem a oblidar. Com podeu veure a les fotos uns nens han pujat a dalt d'un arbre altíssim amb el consentiment exprés del seu pare. S'ha format expectació davant d'un fet denunciable que és veure un pare animant als seus fills a pujar a l'arbre, a dalt de tot. El nen devia tenir uns vuit anys i la nena no passava dels sis i anava vestida amb vestidet i xancletes. Una vegada a dalt han deixat les mans lliures i han fet gestos a la gent que mirava. Si haguessin perdut l'equilibri haurien anat rebotant nuca i colzes, genolls i tòrax, braços i cames contra les branques fins a caure a terra, no em vull imaginar les conseqüències.
No, no m'ho compareu amb els castellers perquè no té res a veure.
Per cert, el Laberint ha estat tot un èxit de participació.

A jugar toca!

Demà diumenge al matí ens arribarem al Parc de la Ciutadella a jugar, sí, a jugar amb desenes de jocs a l'aire lliure que ompliran part del parc. Uns bons amics presenten a la ciutat comtal la seva genial creació "El laberint" que ja es va presentar en societat a la Fira Joc-Joc de Tona del 2006, demà veurem una versió renovada que ja comença a funcionar allà on aterra. El laberint és una construcció metàl·lica amb una entrada i una sortida on l'enginy dels participants obre les portes per "passar pantalla" i arribar al final, voleu saber-ne més? passeu demà i ho comprovareu!
Salut
Foto: www.itinerania.com

Crònica d'una xerrada

Les expectatives creades per la xerrada d'en Carles Capdevila eren altes i no em va defraudar gens ni mica. La primera part de la xerrada es va basar en gran part en el llibre "Criatura i companyia" que va ser un gran èxit i que jo vaig llegir poc després de ser pare. Amb aquesta entrada es va ficar el públic a la butxaca amb acudits antològics que van fer pixar de riure a més d'un i de dos. En el meu cas em va fer molt de riure el que fa referència a l'escola bressol ja que ara fa poc que hi portem la pubilla i les històries que explicava eren ben viscudes. A la part final en Carles es va vestir de pedagog-psicòleg-pare de debò per explicar-nos les seves teories sobre els cinc sentits per educar les criatures: ridícul, deure, moral, de l'humor i sobretot molt sentit comú. Ens va explicar casos reals tenyits amb bon humor i molta ironia i alhora ens va fer pensar sobre el fet educatiu avui en dia, sí, ens va fer pensar molt i això és complicat de fer mantenint un ritme prou alt de rialles calculades amb un tempo magistral. Per acabar només us dic que si en Capdevila fa una xerrada d'aquestes prop de casa vostra no dubteu ni un moment en anar-hi perquè val la pena de veritat.
Foto: JRoca

Post 400: Patinada estival

Avui publico una carta d'un estudiant de MEF de la UB que es diu Aleix Roig Mateu i és de Vilassar de Mar. Aquesta carta va ser publicada al Punt Diari i com que l'autor és lector d'aquest bloc i me la va enviar donant-me permís per publicar-la, aquí la teniu.
Gràcies Aleix i molta sort!

PATINADA ESTIVAL

D´aquí tres dies començaré la meva formació de Magisteri d´Educació Física. Il.lusió, ganes de començar, i molt d´interès pels estudis són potser les sensacions que tinc aquests dies previs a l´inici de curs.

Actualment la meva vida gira al voltant de l´esport. Treballo d´entrenador d´un equip d´escaladors, també de guia de muntanya, passo el temps lliure escalant, entrenant,... compartint amb els amics aquesta gran manera de viure: l´esport.

Veient les noticies que s´han produit aquest inici d´estiu en referència a la reducció d´hores d´educació física, em venen alguns pensaments que podria resumir en aquests punts:

-Realment el Govern s´ha plantejat seriosament el que significa fer retrocedir l´Educació Física? Com a part indispensable del desenvolupament integral de la persona, l´educació física HA DE SER un pilar fonamental per al creixement de qualsevol infant. Molt especialment en la societat en que vivim: dominada per el sedentarisme, l´estrés, el domini de greus contravalors (egoïsme, desil.lusió, materialisme,...)... tots aquests punts eixos de treball en la nostra àrea.

-Està demostrat que per que els infants puguin rendir bé en totes les àrees, cal que les hores dedicades a l´educació física tinguin un pès important. Una manera d´agafar forces per fer front a altres àrees molt més formals en la forma i context.

-És incongruent declarar que la prioritat del Govern espanyol és lluitar contra la obesitat infantil i a continuació reduir les eines per fer-hi front.

Cal reflexionar-hi. Doncs estem comprometent la vida de les nostres nenes i nens. Que d´aquí us anys guiaran el camí de la nostra societat.

Esperem que el sentit comú s´imposi, i tot quedi en una "patinada estival"


Aleix Roig Mateu
Vilassar de Mar
Estudiant de MEF a la UB

Educar amb bon humor

Demà riurem una estona amb la presentació del curs 2007-08 que ens farà en Carles Capdevila a la sala cultural Can Costa i Font de Taradell. En Cadpe ens farà una xerrada amb la seva ironia habitual que ja ha fet escola:
"A partir de l'experiència pròpia en l'educació dels seus tres fills, l'autor analitza en clau irònica les obsessions dels pares en el procés educador, la relació pares-mestres i fa una crida a la necessitat de posar-hi els cinc sentits, en l'educació: sentit comú, sentit moral, sentit de la responsabilitat, sentit del ridícul i -sobretot- sentit de l'humor."
Quines ganes en tinc!

La lluita també a la ràdio!

Tinc bones notícies per l'educació física i la lluita que estem portant a terme per evitar la reducció d'hores. Des de Ràdio Barcelona-Cadena SER s'han posat en contacte amb mi i amb altres MEF perquè estan preparant un reportatge sobre aquest tema. Sembla ser que volen donar ressò a la campanya que estem duent a terme a nivell estatal i em van dir que necessitaven opinions de diferents MEF. Em van dir que ja tenen opinions de metges que estan a favor nostre ja que aconsellen que els nens facin més activitat física entre d'altres coses per evitar la tendència a l'obesitat que ja s'està notant. Pel que a mi respecta vaig oferir-me a ajudar en el que faci falta i alhora vaig donar direccions d'altres webmestres que poguessin aportar coses. M'alegra que una ràdio tan important parli d'aquest tema perquè així aquesta lluita serà coneguda per molta més gent que entendrà que ens hi juguem molt.

Nick Drake: One of these things first

No és el mateix

A l'escola començo la setmana amb el MEF-objectiu marcat d'aconseguir que els alumnes diguin educació física en comptes de gimnàstica. La setmana passada els ho vaig explicar bé als de cicle mitjà:
- Oi que per dir mates no dieu pas sumes? o divisions?
- No.
- Doncs per dir educació física no heu de dir gimnàstica. La gimnàstica és un esport i alhora forma part de l'educació física però l'educació física és molt més que la gimnàstica com les mates són molt més que les sumes o les divisions. El nom correcte de l'assignatura és educació física, digueu-ho als pares, als parents, als mestres, corregiu-los quan diguin gimnàstica i expliqueu-los la raó.
Feia molts anys que no feia educació física amb grups nombrosos i de moment crec que me'n surto bé. En grups grans és important mantenir unes pautes de treball, un to, una manera d'explicar i un protocol de sessió que els alumnes han de conèixer. Saben que no fem res "perquè sí", que tot té un objectiu i els animo a preguntar-lo. Al principi, amb alumnes nous, també és important "quadrar-se" en determinats moments quan els nanos volen posar-te a prova, és quan l'experiència juga a favor teu, cal conèixer el moment en el qual un alumne que no coneixes aprofita aquest fet per intentar ridiculitzar-te davant dels altres, passar-se la ratlla o simplement perdre't el respecte de forma quasi definitiva si no actues rotundament. El fet d'haver estat entrenador de nens durant molts anys, monitor d'extra escolars i d'esplai m'ha ajudat a conèixer millor les reaccions dels alumnes.
Us deixo un vídeo que he trobat per la xarxa en el qual un MEF experimenta noves activitats amb els seus alumnes i ho vol compartir amb tothom. Gràcies company!

L'Estatut a "educación de la ciudadania"

Aquesta si que és bona: El govern inclou l'estudi de l'Estatut a educació per a la ciutadania
Tenim un govern que vol deixar clar als nostres alumnes qui som i com som els catalans.
Avui em convertiré, per aquest post, en professor de tercer d'ESO d'una escola catalana impartint la part de l'Estatuet als alumnes de 3er d'ESO.
- Hola estimats alumnes, avui us parlaré de l'Estatut de Catalunya. És molt fàcil d'entendre: vau veure el concurs de gossos d'atura de Castellar de N'Hug per la tele? val, doncs mireu, els xaiets som els catalans, el gos és el president de la Generalitat, l'amo del gos el president del govern, el concurs està organitzat pel govern i el públic són els espanyols.
- I l'estatut?
- Bona pregunta, l'Estatut són les instruccions: Jau = seure i abaixar el cap; Volta la feixa = donar el volt als xaiets mentre te'n fots d'ells; Esquerra-dreta = aneu on jo digui; Endavant = espantar els xaiets amb l'article 8 de la Constitució.
- I el Parlament de Catalunya què és?
- El tancat on els xaiets es pensen que decideixen per ells mateixos els prats on hi ha més herba fresca.
- S'ho pensen només? no hi van a l'herba fresca?
- No hi van perquè no hi ha camins fets, els xaiets es perden.
- I per cert, què en fan de la llana dels xaiets?
- Se la reparteix el públic.