El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya rebutja separar els alumnes segons la llengua que parlen. El somni de la gent que vol carregar-se la immersió lingüística omplint-se la boca de paraules com tolerància i llibertat de moment haurà d'esperar; però no defalliran, els seus objectius finals ja els coneixem des de fa segles.
Entre camps d'ametllers florits, oliveres i un sol de febrer que es posa la mar de bé passegem tranquil·lament per la Terra Alta. Fa setanta anys l'avi Peret també hi era però la tranquil·litat devia ser l'última sensació que devia tenir des de la trinxera.
A la cota 705 no hi ha ningú, bufa un vent fortíssim i hi fa força fred. Baixem del cotxe i llegim els panells informatius. Des de les baranes la vista és privilegiada: no és d'estranyar que fos de les cotes clau de la batalla més sagnant de la Guerra Civil.
La recuperació de la memòria històrica aixeca polseguera. Els guanyadors, com sempre, han reescrit la història al seu gust i conveniència; després repeteixen la nova història les vegades que faci falta fins que aquesta esdevingui una nova veritat. El Tribunal Constitucional diu que la senyera no és un símbol nacional, ens volen fer creure que es basen en la Constitució Espanyola però en realitat es basen en les lleis del Consejo de Castilla (1715): "No se deben elegir medios flacos y menos eficaces, sino los más robustos y seguros, borrándoles de la memoria a los Cathalanes todo aquello que pueda conformarse con sus antiguas abolidas constituciones, ussáticos, fueros y costumbres." En diuen derecho de conquista.
Foto: "La cota 705" de JRoca'09
Ja es coneixen alguns detalls més sobre les polèmiques hores extres que el Departament d'Educació pretén aplicar el proper mes de setembre; resulta que en comptes d'hores extres han trobat un eufemisme més bonic, en diuen "major dedicació lectiva voluntària". El període mínim per acollir-se serà de dos cursos i el sou es veurà incrementat en uns 280 € a primària. Segons un sindicat, cada sis mestres que s'acullin a aquestes hores extres (siguem clars!) hi haurà un interí menys al centre, no cal dir que amb aquests números és fàcil entendre el "sentit" de la mesura, si tingués èxit hi hauria molts interins que es quedarien sense feina. Amb tot, hi ha un tema que ja apuntava en un anterior post que és el trencament dels equips dins dels centres, estic segur que tot aquest tema pot portar molta mala maror dins dels claustres de mestres, i més en temps de crisi.
Post relacionat: Hores extres que trenquen equips
Foto: "Plis, plaç" de JRoca'09
L'altre dia a la meva pubilla li va agafar per cantar les cançons que canta sempre però amb una lletra canviada expressament ...i es tronxava de riure! tant que era incapaç de continuar cantant. El nivell era tipus: "El gegant del pi ara balla i es tira un pet", jo reia amb ella, ja veus, el flipat dels diàlegs d'Annie Hall o Frasier rient d'una marreca de dos anys i mig dient "pet" sense preocupar-se per la rima. Com que sóc d'aquells que analitzen molt les coses o diuen en el seu bloc que analitzen molt les coses, vaig pensar molt (o força) en el "caca, culo, pedo, pis" com a recurs. A quina edat comença? a quina edat deixa de fer gràcia per passar a la categoria de vergonya aliena? un paio disfressat de dona dient tonteries a TV3 en hora de màxima audiència entraria en el "caca, culo, pedo, pis"?
A mitja classe de llengua un alumne em pregunta si l'ornitorinc existeix o és un animal inventat, es veu que a Canal Disney en surt un i el troba molt curiós. Jo li he dit que existeix i que realment és un animal ben estrany ja que és mamífer i ovípar. Després la conversa ha anat evolucionant cap a l'evolució de les espècies (ja veus!), suposo que el fet que darrerament es parli tant de Darwin ha fet que la conversa anés cap a aquestes branques. Després la cosa s'ha anat descontrolant:
- Jordi, un lleó pot evolucionar a una formiga?
Els Pokémon han fet molt de mal.
Un dels pocs que callava ha fet LA pregunta:
- I en Messi, d'on ha sortit?
Veient la bona acollida que està tenint l'stacking-gots us penjo tres vídeos de la segona sessió amb aquest esport*.
Amb parelles: interessant treball de lateralitat i cooperació:
Un altre de sis amb una bona tècnica:
* La sessió no està dedicada exclusivament a l'stacking, faig estacions i en una hi ha els gots, d'aquesta manera tots poden practicar uns minuts sense esperar-se excessivament; ja sabeu allò que penso del temps efectiu de sessió o d'activitat.
I aprofitant el post d'EF us comunico que el magnífic portal "Compartiendo EF" ha canviat d'adreça: més informació aquí.
Aquesta setmana he començat a introduir un esport força desconegut a les sessions d'EF que es diu Sport Stacking o Cup Stacking. Feia mesos (molts!) que em rondava pel cap fer aquest esport alternatiu que millora la coordinació i finalment m'hi he atrevit després de comprar-ne el material idoni. Per començar hem fet una adaptació de l'esport amb sis gots en comptes de dotze*; més endavant veurem si ens atrevim amb les normes oficials. Els esports alternatius tenen un avantatge molt gran respecte els grans esports i és que en teoria tots els alumnes parteixen de zero ja que desconeixen com s'hi juga. Molts companys MEF fan futbol a l'escola i des del meu punt de vista és un error ja que normalment hi ha moltíssima diferència de nivell entre els alumnes ja que acostuma a haver-hi nens que el practiquen federats fora del centre, les sessions no poden funcionar.
Vegem un espectacular vídeo de Cup Stacking:
I ara, un vídeo que vaig gravar a la meva escola en una adaptació (amb una mà) en les primeres sessions amb quart de primària:
De moment no he trobat referències d'aquest esport a Catalunya, diria que a Les Pinediques som pioners però no ho puc assegurar. Properament penjaré més vídeos en els quals explicaré la tècnica d'entrenament amb dues mans.
* Vaig comprar només dos jocs de dotze gots i vaig pensar que començar amb sis gots permetia practicar a quatre alumnes alhora.
Nota: Per no fer publicitat no us diré el catàleg d'on vaig comprar el material, només us diré que és un habitual a les escoles i els gots reben el nom de "Quick cups".
L'honorable Conseller Maragall i jo estem d'acord, molt d'acord en un tema: el finançament és una tortura psicològica inacceptable. Bé, ell diu que "té aspectes de tortura psicològica" i jo afegeixo que té molts aspectes de presa de pèl, té molts aspectes de submissió humiliant, té molts aspectes d'enganyifa perfectament orquestrada i també té molt de cornuts i pagar el beure; això últim va molt amb nosaltres els catalans.
Notícia a La Vanguardia.
Foto:"Caiguda a diferent nivell" de JRoca'09
Fa uns dies ens va arribar una carta del Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, tractava d'una nova edició del programa "Vacances en família" que permet la possibilitat d'anar de cap de setmana, pont o Setmana Santa a algun alberg del país a un bon preu. A veure si aquest any tenim sort i ens toca, va per sorteig i l'any passat ens vam quedar amb les ganes.
Llegint la carta, analitzo aquest paràgraf: "En la dinàmica de les noves estructures familiars, el temps compartit i l'ús del temps en família són aspectes molt importants per tal que les vostres filles i fills creixin amb els valors i l'afecte que els faran persones".
Persona:1 1 f. [LC] Individu de l’espècie humana. Hi ha lloc per a vint persones. És una persona de bé. Ho he sabut per una persona amiga. El pare és una digníssima persona. És una persona intractable. Llavors intervingué en la disputa una tercera persona.
Veient que el verb "fer" està en futur vol dir que ara mateix les nostres filles i fills no són individus de l'espècie humana?
Un altre paràgraf em fa pensar: "Volem agrair-vos la tasca de cura i l'educació dels vostres infants que sovint exigeixen temps i sacrifici". Val, fem el que bonament podem.
Primmirat/ada adj. [LC] Que mira prim, que és molt delicat en el tracte.
Foto: "Quasi un metre" de JRoca'08
Als de l'excel·lent programa "Quèquicom" del Canal 33 se'ls ha de felicitar d'entrada per fer les coses ben fetes demostrant que la televisió pot ser una caixa no-tonta i d'altra banda per la campanya de màrqueting que han fet darrerament. 
I és ben senzill (i barat!): han enviat e-mails a totes les escoles del país anunciant un programa especial sobre els polls que es podia veure primer per Internet i després a la tv; ho haveu vist? un programa de tv que surt primer a la xarxa! A la meva escola, i suposo que a moltíssimes altres, hem entregat als alumnes un paper amb una recomanació per veure el programa, m'imagino que un percentatge alt de gent l'haurà seguit i si hi sumem la gent que l'ha vist per Internet o el veurà jo diria que l'objectiu haurà estat més que acomplert: d'una banda hauran tingut força audiència i d'altra banda, i més important, hauran fet el que una televisió pública se suposa que ha de fer que és informar bé a la població que la paga amb els seus impostos.
Estaré pendent els propers dies dels índex d'audiència d'una cadena com el 33 que normalment es mou amb shares baixos; no és d'estranyar ja que fuig de realitys i altres clonacions de tele-deixalles.
Aconsello fer una ullada pel TV3 a la carta i els programes emesos del Quèquicom, una delícia de programa.
Foto: TV3.cat
Llegeixo que l'Estat Espanyol està a la cua de la UE en innovació perquè el sistema educatiu no potencia la creativitat, ho diu en Joan Majó que és un enginyer industrial que va ser durant un any ministre d'Indústria, val. Es basa en un informe que segons diu pot ser "difícilment discutit", val.
Al final de l'article al Periódico diu: "Finalment, l'acceptació que la creativitat no és una cosa pròpia sobretot d'artistes o altres agents culturals, sinó que la creativitat en totes les àrees de la vida social i econòmica és la clau del benestar futur. Estimular- la és un deure i reprimir-la suposaria un greu error."
Val, gràcies, a partir d'ara deixaré de reprimir la creativitat dels meus alumnes.
El vídeo no té res a veure (o sí) amb el contingut del post però l'he posat perquè m'encanta; és de Big train de la BBC. Apa.
Al llarg de l'escolaritat de qualsevol persona hi ha algunes frases pronunciades per mestres que es repeteixen i fan ràbia. Quan vaig començar a exercir la professió em pensava que mai les diria però en el dia a dia he acabat utilitzant aquestes frases-recurs, ho reconec:
Exemple A:
Un alumne ha fet una malifeta; el que sigui, deixo punts i hi poseu el que vulgueu: ..........................
- Es pot saber per què has fet això?
- És que m'ho ha dit en ..............
- Has de fer tot el que et digui ell? si et diu que et tiris per la finestra també ho faràs?
Exemple B:
A mitja classe el mestre està d'esquena escrivint a la pissarra i sent un nen que riu en to burleta.
- Per què rius?
- No, res.
- Com que res? per què no ens ho expliques i riurem tots?
En sabeu més? comentaris 2.0 online
A classe de llengua me'n vaig per les branques, ho reconec. La passió que sento per la meva llengua fa que molt sovint per explicar un tema com per exemple la vocal neutra o la síl·laba tònica m'hi estigui molta estona intentant empastifar als meus alumnes d'aquesta passió per aquesta parla i totes les seves boniques variants.
Un dia tocava parlar dels sons vocàlics de la "o" i els vaig explicar que un servidor té una predilecció especial per la "o" tancada de les comarques gironines, m'encanta com sona; els en posava un munt d'exemples. Un mes després en una sortida a la Fageda d'en Jordà, a la Garrotxa, una monitora va començar a parlar i de sobte va deixar anar una meravellosa o tancada; i després una altra, i una altra. Una alumna eficient em va buscar amb la mirada i em va fer una rialla. Què més puc demanar?
Quan un alumne va fluix d'operacions matemàtiques se li demana que practiqui, si va fluix de les taules se li demana que se les estudiï a consciència i si llegeix malament doncs se li recomana llegir més sovint però, què passa quan un alumne mostra dificultats en Educació Física? em refereixo a temes de mala coordinació ull-mà per exemple. Tots els MEF ens hem trobat amb alumnes que per les raons que siguin són incapaços de llançar i rebre en condicions una pilota entre d'altres coses perquè les úniques oportunitats que tenen de fer-ho són només en les sessions d'EF a l'escola. Conscient que moltes vegades el sedentarisme de sofà i Play fa estralls en els nostres infants jo vaig optar fa un temps per donar deures d'EF; els ho plantejo així:
- A veure, algú d'aquí creu que en Messi ja va néixer com el millor del món?
- No.
- I sabeu per què ara juga tant bé a futbol? doncs perquè des de petit s'ha esforçat molt i ha entrenat moltíssim. Si en comptes d'entrenar s'hagués dedicat a menjar patates al sofà jugant a la Play vosaltres creieu que seria tan bo?
- No.
- Doncs el que us demano és que entreneu a casa perquè amb dues hores d'EF a l'escola no n'hi ha prou. Hi ha coses que s'han de practicar sovint i van molt bé per la coordinació.
- I què podem fer a casa?
- És molt fàcil, agafeu una pilota qualsevol que boti una mica, la tireu a la paret i l'agafeu abans que caigui a terra; feu-ho una estoneta cada dia i aneu comptant les vegades seguides que us surt i ja veureu com d'aquí a poc temps tots haureu superat el vostre rècord personal. Quan us surti molt bé compliqueu-ho picant de mans després de llançar-la i abans de rebre-la. Un dia ho posarem en comú.
- Si però els meus pares no em deixaran.
- Si no t'ho deixen fer els dius que són deures d'EF i si no s'ho creuen que vinguin a parlar amb mi.
Foto: "Comptant amb colors" de JRoca'09
Fa poc temps es va establir reduir les hores lectives a les escoles i ara sembla ser que ens demanen augmentar voluntàriament 4 hores remunerades, o sigui, que ens donen la possibilitat de fer una espècie d'hores extra però en diran d'alguna altra manera. No cal dir que la gent que s'aculli a aquest pla (jo en compleixo els requisits però no m'interessa acollir-m'hi) s'emportarà molta feina a casa ja que preparar quatre hores més lògicament significa més feina. El que molta gent no sap és que dins de l'horari dels mestres es contempla que a casa fem unes hores diàries i m'imagino que és aquí on s'agafa l'Administració per justificar la mesura. Els sindicats ja s'han encarregat de mostrar els contres al pla, de pros diria que no n'han trobat i jo tampoc en veig ja que és una mesura molt complicada a nivell organitzatiu, em poso jo mateix d'exemple: sóc tutor de quart, coordinador TAC (TIC), especialista d'EF i imparteixo matemàtiques i llengua. Dins les hores no lectives m'he de reunir amb el cicle, amb pares, amb la paral·lela, amb la comissió d'informàtica, amb l'altre MEF, amb els mestres dels grups lectors, amb els mestres dels tallers de llengua, el Claustre, reunions de Seminari TAC en un altre centre cada tres setmanes, he d'estar disponible una hora per substitucions ... ho veieu que si jo agafo quatre hores lectives més no podré fer aquestes coordinacions amb altres mestres que són essencials per la meva tasca professional? i si agafo la grip i m'han de substituir? qui vingui estarà disposat a fer 4 hores de més? gent, això és una xarxa de persones amb objectius comuns i ningú "va per lliure", per molt voluntari que sigui aquesta mesura pot afectar a part del col·lectiu i en conseqüència anar en contra de qualitat educativa.
Si voleu saber-ne més mireu aquest vídeo dels Matins de TV3.
Deu fer ben bé uns quinze anys vaig veure una pel·lícula* al cinema que anava de l'aïllament que podia portar el telèfon en una societat pre-Internet. L'argument anava d'un grup de gent amb una vida més aviat solitària però enganxats al telèfon (no mòbil encara) que parlaven hores i hores però mai es veien les cares. Un dia van organitzar una festa i ningú s'hi va presentar: està clar que el telèfon els donava una seguretat que no tenien en una conversa cara a cara.
Des de la introducció del dospuntzerisme a les nostres vides s'ha parlat molt de l'isolament que poden portar unes noves tecnologies que poden ser addictives en el sentit de lligar-nos a casa davant d'una pantalla en contacte amb "amics" virtuals. Sembla una paradoxa però l'excés de comunicació pot portar (rarament diria jo) a una incomunicació real. Jo el que crec és que si una persona és prou responsable per no caure en l'addició d'Internet i té "el cap moblat", les eines que ofereix Internet poden ser perfectament útils per conèixer gent, fer amics de veritat i un munt de coses més. Es tracta doncs de ser conscients de les possibilitats de la xarxa i òbviament de les múltiples trampes que també teixeixen paral·lelament amb les xarxes amigues.
Ahir vaig assistir a la cinquena Ateneuesfera a l'històric edifici de l'Ateneu Barcelonès convidat per en David Rodríguez del bloc Vida quotidiana i va ser una experiència fantàstica. Sense conèixer a ningú personalment vaig sortir amb la sensació d'haver fet amics i d'haver conversat amb gent molt diversa però amb l'interès comú dels blocs i la tertúlia, ja sigui virtual o real.
* Sóc incapaç de recordar el títol, ho sento.
Foto: "Compte!" de JRoca'08
Aquests dies la polèmica està a la velocitat variable de l'àrea metropolitana per reduir la contaminació, val, no en parlaré. Tampoc parlaré de la reducció de les bosses de plàstic dels supermercats més que res perquè quan vaig a un aeroport i veig la màquina aquella que embolcalla amb plàstic les maletes em poso a fer càlculs i no em surten els números.
Avui parlaré d'un argument que els anti-sisena hora es van passar pel alt en les seves protestes: la contaminació. Òbviament m'explicaré:
la sisena hora ha comportat, entre d'altres coses, que els horaris dels mestres variïn força. Abans d'aquesta mesura tots començàvem i acabàvem més o menys a la mateixa hora i era relativament fàcil compartir vehicle amb altres mestres de la mateixa població; avui amb la sisena hora els horaris són molt més personalitzats i costa molt més compartir cotxe per la qual cosa han augmentat els desplaçaments amb cotxe sense acompanyants i no cal dir que això comporta contaminar més; vés a saber si la quantitat que teòricament ens estalviarem amb la velocitat variable.
A veure, aquest post no pot ser pres gaire seriosament, simplement vull fer una petita reflexió sobre el tema de l'ecologisme i aquella dita que diu: desvestir un sant per vestir-ne un altre.
Foto: "Vestint les tres bessones" de JRoca'09
Un dels errors de molts mestres és entendre l'autoritat com a quelcom dolent i menyspreable que hem d'allunyar de l'escola. A la facultat ens inflen el cap amb desenes de pedagogies innovadores i modernes amb metodologies que a l'hora de la veritat són difícilment aplicables a l'escola si no hi ha unes condicions idònies, però, algú ens explica com ser capaços de detectar aquestes condicions? no, oi? i per què?
doncs perquè aquestes condicions són més que variables i una de les tasques que tenim els educadors és esbrinar quan toca una metodologia o quan en toca una altra; i aquí hi intervé una qualitat que crec que és fonamental en els mestres que és la improvisació, una altra paraula mal vista, però, no és positiu variar el transcurs d'una sessió d'EF quan veiem que ha aparegut un element potencialment perillós com una pista molla? el mestre que no sap improvisar no té recursos, així de clar. Pot programar molt bé i dominar els llibres que vulguis però si no hi ha un pla B i/o un pla C es pot escapar un element tan important com la seguretat, i amb això no s'hi juga.
Tornant a l'autoritat un error comú és començar amb un grup que no coneixes donant massa llibertat als alumnes, sona fatal això que he dit, oi? sona a mestre de l'antiga escola, sona a autoritat i és clar, l'autoritat avui és mal vista: hem passat de la rígida escola franquista a l'escola on tot s'hi val amb pocs anys, i lògicament se'ns està escapant de les mans. I la llibertat? la llibertat per sí mateixa és una paraula idíl·lica , una d'aquelles que queda perfecte a les pancartes però que l'hora de la veritat és mal entesa i mal aplicada: no és lògic deixar fer el que vulguin a un grup d'alumnes que no coneixes; el més normal és que abusin d'aquesta llibertat i acabin fent-te entendre en cinc minuts que l'autoritat és necessària a l'escola. I acabaràs emprenyat, frustrat i amb mal de cap*.
Aquest post dóna per molt però no tant com el llibre "L'escola contra el món" d'en Gregorio Luri, una obra imprescindible pels mestres que volen progressar adequadament.
* Han deixat de fabricar el Cerebrino Mandri, un aliat dels mestres durant dècades.
Foto: "Eficaz e inofensivo". Font: Internet via Google (em sap greu ser tan poc ecologista)
Un dia fent la ronda de vigilància del pati vaig detectar un problema amb unes nenes d'uns sis anys: una plorava i les altres dues la renyaven. M'hi vaig acostar i els vaig preguntar què passava, va contestar una de les que renyaven:
- Aquesta, que vol fer foc i jo li dic que no.
- Foc? com? que tens un encenedor o llumins?
- No.
- Doncs com penses fer foc?
No deia res, em mirava mig de reüll amb la mirada a terra. L'altra va contestar:
- Fa foc amb pedres.
- Vols fer foc amb pedres?
Ara va contestar:
- Si frego dues pedres faig foc.
- Veus? - em diu l'altra.
- I qui t'ha dit que fregant dues pedres es pot fer foc?
- Ho vaig veure a la tele.*
- Mira, aquelles de la tele són unes pedres especials que aquí al pati no hi són, aneu a jugar a una altra cosa que només falten cinc minuts per tocar el timbre, vinga, aprofiteu el temps.
Van marxar corrent juntes i rient.
* M'imagino que en algun reality del tipus Supervivientes que lògicament no ha de veure una nena de sis anys.
Foto: "Platja de Merseyside" de JRoca'08
El ninot de neu amb ulls de magrana i nas de pastanaga* està a les últimes i avui hem guardat el tió al garatge dins d'una bossa de plàstic, tot torna a la normalitat: ja no hi ha neu, ni pessebres, ni arbres de Nadal i l'ordinador té unes quantes megues de més en fotografies. La pubilla té unes katiuscas vermelles de pluja que es posa a tothora.
*De joguina, de la cuineta.
Foto: "Un somriure fonedís" d'Elisenda'09
Entrades
Comentaris
