La collita pròpia és la millor

M'imagino que pels mitjans de comunicació haureu sentit aquesta notícia basada en un estudi de la Fundació Jaume Bofill que diu que els nens més conflictius procedeixen de famílies d'alt nivell adquisitiu. Es veu que a Catalunya hi ha quatre tipus de famílies:
31% Famílies harmòniques
30,5% Famílies conservadores i introvertides
23,3% Famílies extrovertides i progressistes
15,2% Famílies conflictives
El mateix informe diu que les famílies progressistes fracassen en educació. És interessant veure com cada diari destaca una cosa o una altra de l'informe fins al punt d'arribar a confondre el lector; típic.
Jo el que veig és que, segons l'informe, els dos tipus de famílies més antagònics: conservadors i progressistes; són els més mal parats en l'educació dels fills. Aquest assumpte em fa pensar en fa tres anys quan vaig llegir dos llibres molt diferents sobre com encarar el son dels nadons: el que aconsellava un llibre l'altre ho desautoritzava fins al punt d'espantar el lector.
Un dia parlava d'aquests dos llibres amb una mare amiga amb una nena de la mateixa edat que la pubilla i em va preguntar:
- Quin mètode feu servir vosaltres per fer dormir la nena?
- Cap dels dos, agafem el que ens agrada més de cada un i hi afegim coses de la nostra pròpia collita.
Foto: "50 cebetes" de JRoca'09

El nou calendari escolar pel curs que ve

El canvi del calendari escolar era necessari des de feia molt temps i s'ha de reconèixer que el Departament d'Educació ha intentat aportar solucions al problema tot i que crec que algunes són molt discutibles. A mi no em desagrada aquest canvi però crec que erra en el fet de suprimir la jornada intensiva del juny i veig complicat preparar el curs amb només una setmana el setembre però com que m'he plantejat ser optimista i les mesures són pel curs 2010-11 crec que es poden anar solucionant algunes coses que ara mateix preocupen.
Confio que els ajuntaments, ampes, empreses de monitoratge i altres que hi estiguin implicades tinguin temps en aquest any i tres mesos que falta d'aportar propostes interessants per la setmana del febrer sense escola. Hi ha qui ha fet el crit al cel per la manca de monitors per tanta oferta i jo dic: que potser no hi ha temps en un any i tres mesos perquè gent jove (o no) amb ganes de formar-se i treballar es tregui el títol de monitor de lleure?
Aquesta vegada la mesura ha arribat amb temps suficient perquè aquests que protesten tant puguin aportar idees constructives a aquests canvis necessaris de calendari.
Foto: "Trenet" de JRoca'08

Maltractar i vexar la confiança

El més normal i lògic del món és que els pares confiïn amb els mestres d'entrada, és la forma més segura d'establir un ambient de treball propici i una bona relació família-escola tan necessària per l'educació dels fills. No cal ser psicòleg, sociòleg, omplidor d'informes o experto de Antena 3 per veure com les tendències estan canviant i que precisament aquesta manca de confiança és un dels problemes de l'educació actual; Gregorio Luri en parla al seu llibre "L'escola contra el món" i un servidor hi està totalment d'acord.
Llegeixo que un pare denuncia a un mestre d'escola pública d'Alacant per maltractar i vexar la seva filla de sisè per no haver fet els deures. Sembla ser que el mestre la va castigar a copiar cent vegades una frase i la va apartar momentàniament del grup-classe. Fa uns anys si la nena hagués arribat a casa dient que el mestre l'havia castigat, d'entrada hauria rebut un càstig i després hauria comprovat com els seus pares es posicionaven al costat del mestre. És bo que els pares escoltin els seus fills i els donin suport però sovint els alumnes, de vegades influenciats per sèries de tv de dubtosa credibilitat, tenen recursos per enganyar als pares i girar la versió dels fets amb xantatge emocional "del bo".
En els anys que porto treballant m'he trobat amb alumnes que m'han amenaçat d'inventar-se històries per portar-me problemes i en algun cas me n'han portat. També he sentit històries de primera mà, on mestres eren acusats de temes força greus i resultava que eren invencions d'alumnes, invencions que amb confiança amb el professorat tindrien tanta credibilitat com el senyor Zapatero parlant de l'Estatut.
Apunt relacionat:
La confiança i la desconfiança
Foto: "La millor cançó d'Antònia Font?" de JRoca'09

Les veus del Pamano a TV3

Em va agradar que la televisió pública del meu país produís la minisèrie "Les veus del Pamano" basada en la novel·la homònima de Jaume Cabré. És necessari que obres com aquesta siguin portades al cinema o a la televisió i gratificant que liderin l'audiència a Catalunya perquè narren fets que hauríem de conèixer. És important que se sàpiga què era el feixisme i què va suposar per moltíssima gent i per la nostra cultura. Des del punt de vista educatiu em quedo amb la figura del mestre de "Les veus del Panamo" que pica l'ullet als mestres de la República amb l'escena del riu que és esclafada per la interrupció del falangista; una metàfora excel·lent. També em quedo amb les converses entre l'alcalde i el mestre que feien referència a les depuracions de mestres que es van fer després de la guerra.
És preocupant que avui en dia hi hagi un percentatge de nens britànics que no sàpiguen qui va ser Hitler i em temo que també hi ha molts nens catalans que no saben qui va ser Franco ni què va fer. Tots sabem que hi ha un partit polític que minimitza "l'obra" del dictador feixista que va governar Espanya durant quasi quaranta anys i no cal anar gaire lluny per veure com aquest personatge és encara avui fill predilecte de molts pobles i ciutats. Us imagineu una ciutat alemana o austríaca on Hitler sigui avui en dia venerat? oi que no?
i us imagineu algun país del món anomenat democràtic que tingui un cap d'estat amb corona inclosa que va ser nomenat per un dictador feixista?

Si voleu obrir debat sobre aquests o altres aspectes de la minisèrie endavant amb els comentaris.
Foto: "Creu de ferro a la venda" de JRoca'09

Radio days

I com cada dilluns al vespre me'n vaig anar a ràdio Taradell a fer el meu programa setmanal. Abans de marxar la pubilla em va dir:
- On vas?
- A la ràdio.
- I per on entres a la ràdio?
- Per la porta.
- Hi ha una porta a la ràdio?
- Sí, és clar. Vaig marxar, com sempre amb pressa, i no vaig donar importància a la pregunta de la meva filla. Conduint vaig lligar caps: per ella la ràdio és l'aparell de ràdio que tenim a la cuina que quasi tot el dia està engegat, la nena no entenia com m'ho feia jo per entrar a dins d'un aparell de dos pams d'ample per un d'alt.
Foto: "VU" de JRoca'09

Sofa'n'chips

Llegeixo que l'obesitat infantil és una epidèmia a l'estat espanyol: es veu que són obesos el 7% dels nens espanyols d'entre 3 i 5 anys i el 10% en edat de primària. L'estudi diu que la canalla ja no juga al carrer i això fa que no cremin els greixos que consumeixen. No serà que avui en dia hi ha un excés d'oci sedentari que els que vam néixer durant els setanta i vam ser nens durant els vuitanta no teníem? jo recordo haver-me fotut Bollycaos, Panteras Rosas, Bonys i Donuts a cabassos i no he patit sobrepès doncs ho cremava tot, en escreix.
Avui, en teoria, mengen millor doncs per començar les escoles veten els esmorzars diguem-ne ultra-calòrics i els menús escolars estan revisats per dietistes, així doncs estic força d'acord amb les conclusions de manca d'activitat física dels nens actuals. Què hem de fer?
D'entrada derogar lleis educatives que redueixen les hores d'Educació Física a l'escola, un pas important perquè l'educació física segueixi educant en conductes saludables que han d'acompanyar els alumnes en la seva vida quotidiana futura. Perquè l'Educació Física no és només activitat física setmanal, és vida saludable futura.
Apunts relacionats:
En Ferran Adrià i la recepta equivocada
Educació Física vs oci amb activitat física
Europa vol més Educació Física a les escoles
Seminari d'EF
Objectius a mitges...
Alimentant el tòpic i la maria
Educació Física i/o Educació de la ciutadania
Foto: "Bici al parc" de JRoca'09

Sóc famós a parvulari

Treballar a parvulari és una experiència nova cada dia, no hi ha dues sessions iguals. Hi ha dies que comença tot bé i sense que te n'adonis tot es capgira sense que puguis controlar la situació; la distància entre la tranquil·litat i el caos és molt curta i cal estar al 150% per evitar que la sessió es descontroli de mala manera. Una de les diferències a nivell de personalitat amb els nens de primària és l'egocentrisme típic de l'edat que es manifesta constantment: tots ho volen tot i al moment, i és clar, les activitats requereixen molta mà esquerra per part dels educadors. Una altra cosa sorprenent i alhora magnífica és la vitalitat i entusiasme amb el que la canalla s'agafa les coses. L'altre dia vaig entrar a la classe de P5 i tots alhora cridaven: "En Jordi és famós! en Jordi és famós!". Se'm van tirar a sobre literalment cridant i mostrant-me el calendari de Taradell del 2009 dedicat a Ràdio Taradell amb la meva foto. Quan vaig aconseguir que paressin una mica se'm va acostar una nena de les que cridava més i em va dir:
- Ets famós?
- I tant! Ja m'has vist al calendari (irònic mode)
- Què vol dir famós?
Dr. Slump mode.
Foto: "Dibuixant el pare" de JRoca'09

La manca d'ètica d'algunes televisions

Això dels rècords Guiness és una cosa ben curiosa doncs descobreixes gent que faria qualsevol cosa per aparèixer en aquest conegut llibre. De rècords n'hi ha de tan curiosos com ser la persona amb les ungles més llargues, el que trenca més síndries amb el cap o el que és capaç de tenir més abelles cobrint-li la cara, ja veus. Es veu que a Telecinco fan un programa on hi va gent que somia en veure el seu nom al famós llibre i que per fer-ho va allà on un paio guiri amb una carpeta amb el logo de Guiness avalua si val o no. Val, fins aquí tot normal: espectacle garantit en cadena privada.
El problema és quan hi ha nens pel mig. Resulta que a Romania hi ha una família que té un nano que és entrenat de forma militar des dels dos anys amb peses i altres eines per convertir-se en el nen més fort del planeta. No falla: el nen agafa les peses de deu quilos a cada mà com qui agafa dos playmobils i s'entrena per tenir el cos d'en Scharzenegger a Conan, però amb cinc anys! I els de Telecinco, que devien baixar audiència, accepten convidar el marrec que comença a fer virgueries i guanya una medalla molt maca que diu que és el nen més fort del món. Com es pot permetre aquesta aberració? fins a quin punt és lícit i ètic que una televisió, per molt privada que sigui, permeti un espectacle amb un nen que molt possiblement patirà seqüeles físiques (i psíquiques) de per vida per culpa d'haver perdut la infància fent un entrenament inadequat pel seu cos?
I ja sabem que en el moment que s'estableix un rècord hi ha gent que comença a treballar per batre'l. Què és el que ve després? entrenament prenatal amb peses?
No hi ha cap organisme que controli les televisions privades? on és el límit?
Youtube: mireu a partir de 2:04 si teniu fetge.

Si-cul-mu-tri-si-taaaat

M'aixeco i faig sí amb el cap mentre dic "Si". Callen de cop. Dic "Cul" i em toco el cul. Riuen i m'imiten. Ara toca fer banyes amb els dits al cap; diem "Mu", ja va rodat. Aixequem tres dits i diem alhora "Tri". Tornem a fer i dir "Si" una altra vegada. I per finalitzar mans a davant de la cara i "Taaaaaat".
Ja estem a punt per una nova sessió de "si-cul-mu-tri-si-taaaaat"!
Foto: "Moviment" de JRoca'09

Pares que fugen d'estudi

Disney torna els diners dels DVD Baby Einstein comprats als EUA a partir del 2004 per publicitat enganyosa. Es veu que prometien que aquests DVD estimulaven l'aprenentatge dels nadons en diferents àmbits com el llenguatge, el càlcul o la música. Aquesta notícia, que pot passar desapercebuda per gran part de la ciutadania, crec que és molt important pel precedent que suposa: una poderosa multinacional reconeix que ha enganyat durant uns quants anys en un tema tan delicat com és l'educació dels petits de la casa. Es veu que un terç de les famílies nord-americanes amb nadons tenen a casa algun d'aquests DVD "miraculosos"; m'imagino que dins d'aquest terç hi haurà qui posarà els DVD als seus fills amb el sentit comú de no pretendre crear genis però, i el percentatge que realment s'ho creu? estic segur que molta gent "endolla" el nen davant la tele una estona cada dia pensant que tindrà un geni a casa de la mateixa manera que carrega el mòbil amb la certesa que funcionarà unes quantes hores. Trist.
A les escoles de vegades ens trobem amb famílies que es pensen que l'educació dels seus fills és una exclusivitat de l'escola i que si alguna cosa no funciona com hauria de funcionar la culpa és només de l'escola. Molt trist.

Flacs favors al Departament d'Educació

Parlar d'un tema que ha creat polèmica fa uns quants dies té el desavantatge de repetir coses que ja s'han dit als diaris, als blocs o a les tertúlies radiofòniques; si ho faig és sense intenció plagiadora. Com que no he estat molt al cas simplement opino que la proposta de canviar el nom de les vacances de Nadal i Setmana Santa és, ara mateix, inapropiada i poc coherent. El Consell Escolar de Catalunya, amb la seva literalment revolucionària proposta, ha fet un flac favor al Departament d'Educació que, una vegada més, s'ha vist enmig d'una tempesta mediàtica i social que poc ajuda a l'estabilitat que necessita un govern per a treballar bé. Per sort, aquesta vegada el Conseller economista ha estat a l'alçada i ha rebutjat la proposta però el tema li ha suposat més desgast; està clar que està al punt de mira de molta gent i s'ha de veure si serà capaç d'aguantar més xàfecs.
Sincerament espero que dimiteixi i deixi pas a un conseller o consellera que conegui millor el funcionament de les escoles i no es basi tant en raons econòmiques per fer funcionar aquest departament clau. Avui mateix he assistit a una jornada tècnica sobre Linkat3 amb una trentena més de coordinadors TAC en una aula inadequada per tanta gent; es veu que han reduït el número de jornades tècniques (i de seminaris TAC) per raons econòmiques, suposo que on n'hi caben vint també n'hi poden cabre trenta; però més estrets.
Foto: "4a part" de JRoca'09

Slideshare rules

Em fa una mica de vergonya reconèixer que encara no havia provat l'Slideshare tot i que conèixer-ne l'existència des de fa molt de temps. Ara fa uns dies estic descobrint aquesta forma de comunicació tan atractiva com fàcil d'utilitzar i crec que pel bloc de les Pinediques en farem un ús habitual; de moment ha anat fantàstic per anunciar el timetable de l'English Day.
La meva idea és crear guies d'ajuda per incentivar la participació al bloc, us deixo (en exclusiva) aquest tast:

Vull deixar comentaris al bloc

View more presentations from Ceip Les Pinediques.

Primer petit balanç de curs

Passat el primer mes amb alumnes em toca fer una mica de balanç i de moment les coses van prou bé. El fet de deixar de ser tutor després de deu cursos ha estat el que més m'ha xocat sobretot d'entrada ja que he estat una mica desubicat, sense tenir una classe i un grup específic d'alumnes però m'hi vaig acostumant. Amb el tema TIC els alumnes comencen a conèixer la meva forma de treballar: entrada a l'aula escoltant el què farem, seure i engegar els ordinadors, esperar instruccions sense tocar el teclat i deixar els ordinadors apagats correctament i les cadires ben col·locades quan toca sortir.
El tema psicomotricitat és una altra història, me n'he adonat que una hora a educació infantil és com dues hores a primària fent EF: la intensitat és molt més alta pel que fa a seguretat, control de l'espai i el material i forma d'expressar-me. Estic guanyant confiança i les sessions solen funcionar tot i que petits detalls desencadenen petits caos momentanis, m'he pres algunes sessions com a coneixement dels alumnes i ja comencen a veure com treballo, la majoria em fan força cas.
Una altra dificultat afegida és la memorització de noms, aquest any he ampliat els cursos i passo des de P3 a 4t de primària; tenint en compte que l'any passat només feia cicle mitjà és un canvi radical. En poc temps espero conèixer el nom dels 344 alumnes de l'escola, els de cicle superior són els que conec més ja que els vaig fer classe però la resta podria dir que els veia a les estones de vigilància de pati i poc més, els petitons gens ja que estan a un altre edifici a uns dos quilòmetres.
Del tema coordinador TAC n'aniré parlant en apunts posteriors.
Foto: "3a part" de JRoca'09

Francesc Ferrer i Guàrdia, ja fa 1 segle

El passat 13 d'octubre va fer un segle que va ser afusellat Francesc Ferrer i Guàrdia, el creador de l'Escola Moderna. TVC va emetre un interessantíssim reportatge, entre setmana, tard i al Canal 33 que podeu veure aquí gràcies a aquest gran encert que es diu Tv3 a la carta.
Ferrer i Guàrdia no va ser assassinat per ser un instigador de la Setmana Tràgica, va ser assassinat per intentar canviar el món a través de l'educació. Trenta anys després centenars de mestres i pedagogs van creuar la frontera amb França per no creuar-se amb els feixistes. Els que es van quedar van ser depurats implacablement; està clar que els poders fàctics han entès des de sempre el poder de l'educació.
Veient el reportatge vaig sorprendre'm en veure la ràpida propagació de les idees de l'Escola Moderna arreu d'Europa en una època sense tants mitjans com ara, em pregunto què hauria passat amb Internet i les eines 2.0, hauria reeixit?

Homenatge a Francesc Ferrer i Guàrdia
por FFiG

Nota: Vídeo extret del web www.ferrerguardia.org. Conté imatges del reportatge de TVC enllaçat més amunt.

Fer escola amb els blocs

Aquests dies he estat parlant amb un company mestre que forma part de l'equip directiu d'una escola; vam parlar de les TIC, els blocs, les pàgines web, etc... La seva escola té una pàgina web però no té bloc entre d'altres coses perquè ni s'ho havien plantejat. Un mestre actualitza el lloc web quan pot o quan té material suficient. Al meu amic li vaig parlar dels avantatges del bloc respecte al web tradicional: fàcil actualització, possibilitat de deixar comentaris i obrir debat, fàcil incorporació d'aplicacions de tot tipus, col·laboracions dels alumnes, etc... Li vaig parlar del meu projecte a mig termini amb el bloc de les Pinediques, li va agradar la idea i creu que, com a mínim, s'ho plantejaran. Definitivament, en el moment que una persona ven un producte amb confiança i sense demanar res a canvi vol dir que aquesta persona creu en el producte, i jo crec en els blocs educatius com a eina 2.0 que fa escola. Espero que els blocs creixin com bolets a cada centre perquè voldrà dir que la gent ha entès que tenen un potencial imparable.
Foto: "2º part" de JRoca'09

Criteris il·lògics en cursos telemàtics

Acabo de rebre un e-mail on em diuen que no em concedeixen el curs telemàtic al qual m'havia inscrit:
"En relació amb la vostra sol·licitud del curs telemàtic D111 Iniciació a la Linkat, us fem saber que la demanda d’aquest curs ha superat amb escreix l’oferta. Per tal d’atendre el màxim nombre possible de sol·licituds s’ha augmentat considerablement l’oferta de cursos. No obstant això, han quedat persones sense plaça, com és el vostre cas.

Per assignar les places s’han seguit els criteris que s’indiquen a la pàgina web on s’informa sobre els cursos.

http://www.xtec.cat/formacio/formaciotic/informacio.htm

Lamentem que no hagueu pogut tenir plaça en l’activitat que heu sol·licitat enguany i esperem poder-vos assignar una plaça el curs 2010-2011."

No em val, què voleu que us digui, tenia moltes ganes i necessitat de fer aquest curs i en els criteris no hi veig com a prioritat el fet de ser coordinador TIC, és il·lògic. Si els centres hem rebut ordinadors amb Linkat el més lògic seria que els coordinadors TIC dels centres tinguéssim prioritat per accedir a aquests cursos. L'e-mail diu que han augmentat considerablement l'oferta de cursos, m'agradaria veure les dades concretes però ja us dic que amb les TIC cal molta formació i no és normal que els que ens volem formar per després assessorar als companys (com és la nostra funció) no puguem fer els cursos que hem sol·licitat. M'he passat tot el setembre i part de l'octubre dient als companys que els explicaria com funcionen els nous pcs perquè faria un curs, no em vaig apuntar a cap altre curs per prioritzar aquest i l'any passat no en vaig fer cap de telemàtic; ja veig que hauré mirar manuals on sigui...

Foto: "Disaster" de JRoca'09

"El 2.0 no és una eina, és una filosofia"

Ahir em vaig sentir una mica com en Woody Allen: vaig rebre un reconeixement i no vaig anar a l'acte d'entrega del premi*1. I no amics, no toco el clarinet ni cap altre instrument musical, no vaig assistir a l'acte perquè estava de colònies a Canet de Mar amb els alumnes de cicle inicial*2.
He estat reflexionant sobre aquest reconeixement institucional per l'aplicació de les TIC a l'escola mitjançant blocs i altres eines 2.0 i estic segur que a cada escola som uns quants els que creiem en aquestes eines i el seu potencial. També és cert que sovint els coordinadors TIC vivim situacions d'incomprensió i fins i tot de certa displicència per part d'alguns companys de feina que fan que la nostra tasca sigui més complicada; la sensació és sovint la de picar ferro fred, una sensació que conec des de fa anys quan vaig començar la lluita per la dignificació de l'educació física escolar que sovint és considerada una maria. I és clar, rebre un reconeixement d'aquests és un incentiu per seguir treballant amb ganes, com també és un incentiu, igual o més gran, rebre el reconeixement diari dels propis alumnes que potser només amb una mirada mostren un respecte i un gratitud difícils de descriure.
Ahir a la nit, en l'excel·lent acte d'entrega del Premis Blocs Catalunya, vaig tenir l'oportunitat de conversar amb molta gent que creu en els blocs com per exemple la presidenta d'STIC.CAT Trina Milan que va fer un discurs que em va agradar molt sobre l'agitació social i cultural que signifiquen els blocs. També vaig parlar amb gent del Departament d'Educació en l'àrea de les TIC; va ser una llarga conversa interessantíssima i enriquidora, on vaig exposar els meus projectes futurs i vaig sentir una frase que em va agradar molt: "Les TIC a l'escola no són una opció, són una obligació".
I el discurs del Molt Honorable President Benach, sempre magnífic: "El 2.0 no és una eina, és una filosofia"*3. I sobretot vaig xalar de valent petant la xerrada cara a cara amb un munt d'amics, la majoria dels quals veig poc sovint i llegeixo molt, i que sempre ajuden amb els seus consells, recomanacions i ahir, felicitacions.
Gràcies a tots els que m'ajudeu dia a dia a millorar en la meva tasca.
Salut
*1 El premi és un mini-portàtil dual amb XP i Linkat que utilitzaré molt a l'escola quan acabin d'instal·lar el projecte Heura.
*2 Vaig batre el meu propi rècord de plegar sacs de dormir: 23!
*3 Li agafo la frase pel títol de l'apunt, en cito la procedència.
Foto: "Els guanyadors dels Premis Blocs Catalunya 2009". Font: premisblocs.cat
Notícia al 9nou.cat

Els milions de la LEC

Això de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) és un tema recorrent per gran part de la població i en alguns temes de debat sembla una mica com la Constitució en el sentit que tothom l'interpreta a la seva manera. La Generalitat, a través del portal gencat.cat, dedica un apartat on s'explica amb claredat aquesta llei que desenvoluparà al màxim les competències del nostre estatuet. Llegint els articles de la llei jo considero que és una bona llei en línies generals i que pot aportar molt a l'escola catalana d'aquest segle. Vull ser optimista, ja n'estic fart de tant pessimisme al gremi!
Això sí, dins de la llei hi ha el tema del finançament que em descol·loca una mica, o potser és el Conseller economista el que em deixa offside?; bé, tant de val, em costa d'entendre que les famílies catalanes hagin de pagar la meitat dels portàtils quan la LEC farda d'haver aconseguit el 6% del PIB en els propers vuit anys i 1500 milions d'Euros més que ara; 1000 en els propers quatre anys. Diria que això és una altra constatació de les presses a l'hora d'iniciar aquest pla dels portàtils a cinquè. M'hauria agradat sentir el Conseller economista dient-li al ZP que prorrogaria el pla fins a tenir les bases suficients per garantir-ne l'èxit, però ja hauria estat massa, oi?
Consulteu la LEC
Foto: "No hi ha base" de JRoca'09

Rebutgen els portàtils

Un IES del Bages no accepta la introducció dels portàtils considerant que és una mesura precipitada. Ramon Barlam, expert en l'aplicació de les noves tecnologies a l'escola i professor d'aquest centre, explica en una entrevista al Regió 7 la seva opinió sobre el tema.
Llegiu l'entrevista aquí, val la pena.

Nomenaments telemàtics: explica el teu cas