Prohibit prohibir val per un grup de Facebook però no per un Govern

Per fi sembla que el Parlament ens ha donat una alegria i amb valentia ha votat la prohibició de les corridas de toros que suposin la mort de l'animal. Com és habitual tota la Brunete mediàtica ha acusat a la societat catalana de feixistes en amunt per voler acabar democràticament amb el que és una tortura animal des de fa segles. Des del Parlament els grups en contra de les corridas han reconegut sense complexos la també tradició catalana del macabre espectacle i han recalcat que es demana la prohibició perquè avui en dia no té sentit matar un animal d'aquesta manera.
Els Ciudadanos i Pperos que quan es parla de nació surten amb que hi ha coses més importants com la crisi, aquests dies s'han posat samarretes de protesta i han agafat la bandera de llibertat emulant l'èpica hollywoodenca de Braveheart, penós. Però el més penós no han estat aquests -que de fet fan el seu paper- el més penós i lamentable ha estat escoltar el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya dient: "Jo he votat en contra de la prohibició perquè crec en la llibertat". Aquest home que fa uns dies ens feia posar la pell de gallina amb la defensa aferrissada de l'Estatuet després de la retallada del TC avui dóna joc a la Brunete mediàtica parlant de llibertat. Senyor Montilla, que potser els que han votat per la prohibició no creuen en la llibertat? la llibertat d'un Parlament democràtic a escollir les seves lleis? Vergonya President, avui m'ha fet sentir vergonya. S'ha posat a la mateixa alçada que els desaprensius que insultaven els diputats a la sortida del Parlament dient-los "fascistas" i "nazis", ells també parlaven de llibertat. Em pensava que el bon actor era en Sergi Mas i m'adono que no, que el millor actor és el Molt Honorable.
I l'Honorable Conseller Nadal? avui s'ha deixat les grenyes i s'ha tapat la cara amb el mocador per fer pintades a les parets contra el sistema, fixeu-vos què ha escrit al Twitter:Senyor Conseller, aquest és el nivell que el país necessita? prohibit prohibir diu? Si ara me'n vaig al mig del bosc d'un parc Natural a fer una barbacoa perquè tota la vida s'ha fet m'ho prohibirà o no? no tinc llibertat per fer una barbacoa al mig d'un bosc? i per caçar espècies protegides? tampoc puc? que potser no pago impostos? m'està oprimint la meva llibertat, no?
Aquest és el nivell dels nostres polítics? prohibit prohibir? per un fòrum d'Internet em val, per un Conseller del govern del meu país no.
El més greu del cas és que hi ha hagut moltes hores d'interessants debats al Parlament entre pro-taurins i anti-taurins, unes hores que haurien d'haver servit per trobar arguments molt més sòlids que el simple "Prohibit prohibir".

Entrevista al 9 Nou

Avui 23 de juliol l'edició d'Osona i el Ripollès del 9 Nou surt una entrevista que em van fer fa dues setmanes sobre el bloc de l'escola i la tasca de coordinació d'informàtica. La veritat és que estava una mica preocupat sobre com podia quedar l'entrevista ja que vam estar conversant amb el periodista durant més de mitja hora i òbviament calia fer un resum; si alguna cosa no us ha quedat prou clara i ho voleu comentar us contestaré encantat.
Enllaç relacionat: Entrevista al 9TV

Quan el 10% val més que el 90%

La sentència del Tribunal Constitucional fa por. El fallo, mai millor dit, és un atemptat contra la immersió lingüística i alhora és el somni daurat de tota la gent que desitja la desaparició de la llengua catalana.

Us heu parat a pensar què passaria si la llengua vehicular a les escoles catalanes deixés de ser el català? des del 1983 aquesta llei ha permès que moltíssima població que no té com a llengua materna el català hagi après el català i s'hagi convertit -com a mínim- en bilingüe. Molts d'aquests catalans, de tants i tants orígens diversos, han adoptat la llengua catalana sense perdre les seves arrels ni la seva llengua materna i això és i ha de ser sempre un bon símptoma de normalitat. Amb el català han progressat culturalment, socialment i en molts casos han fet que els seus fills siguin catalanoparlants; i sense cap pressió, simplement perquè han vist que aquesta terra d'acollida i d'oportunitats que es diu Catalunya els ha tractat i els tracta bé, molt bé.

I el Tribunal Constitucional, jugant amb l'ambigüitat de la Constitució que parla de nacionalidades (article 2) però també de "indisoluble unidad de la Nación Española", sap el que significa derecho de conquista i això vol dir fer el que els roti amb les nacionalidades que han passat a formar part -a base de garrotades- de la seva grande y libre. Federalisme? no veieu que us estan aixecant la camisa? El poble català perd la veu perquè els seus polítics no estan a l'alçada i perd el vot perquè el TC ha demostrat que poc importa si s'ha votat un referèndum o no. Sense veu ni vot però amb cames per sortir al carrer amb l'orgull que ens queda i que no podran retallar mai.

La sentència és clara: no us volem deixar ser com sou, no ens agrada el vostre seny, no ens agrada que vulgueu ser, ens foteu ràbia, joder, manda huevos, pa cojones los míos. La conseqüència és acabar amb la llengua catalana perquè saben que és un eix vertebrador del que és ser català, després tot serà molt més fàcil. Qualsevol imbècil cremabanderes sap perfectament que el primer pas per acabar amb la convivència lingüística del país és atacar la immersió lingüística, el que m'estranya és que hagin marejat tant la perdiu i que hagin estat quatre anys per dir-nos que el seu 10% del Parlament val molt més que el 90%.

Manifestació històrica ...i amb "morbo"

Avui a mig programa d'El món a RAC1 ha aparegut en antena el Conseller Maragall per parlar de la manifestació de dissabte i la rabieta que està fent el seu partit amb el lema que ha d'encapçalar la marxa. De seguida he pensat que aquest dissabte es viurà un fet inimaginable per molta gent veient els esdeveniments dels últims anys: milers de persones -entre les quals milers de mestres- ens manifestarem en la mateixa direcció que el Conseller Maragall. Històric!

Bé, si matisem una mica podem dir que n'hi ha que hi aniran per defensar un estatuet i n'hi ha que hi anirem per defensar la dignitat del país contra els que encara utilitzen el seu "derecho de conquista".

Minimitzar l'impacte

Aquest any hem viscut una situació estranya començant el curs el dia 1 de juliol quan sempre començava dos mesos després. La nova política de començar el curs més aviat ens ha obligat a preparar el curs durant dos dies, anar de vacances i tornar a preparar-lo a principis de setembre. Com que no vull ser dels que sempre critiquen us diré que és positiu saber la plantilla de mestres just acabar el curs però per criticar us diré que no la sabem completa perquè a palau les coses van a poc a poc.
Bé, el tema és que ja ha començat un curs molt marcat per la crisi i les retallades en educació i ara tindrem quasi dos mesos per cercar fórmules originals per minimitzar l'impacte.
Mentrestant a Sud-Àfrica es juga un mundial de futbol que si guanyen uns que van de color vermell s'embutxaqueran uns 600.000 Euros per barba, o per -la- barra. He fet demagògia? tant me fot, a l'estudiant esportista a qui no ha arribat la beca per aquest any no sé què deu pensar.
Foto: "Preparant la teulada" de JRoca'10

Mestres amb molta expertesa

Llegia al bloc d'Educació una justificació a les retallades feta per Jaume Graells, director de l'educació bàsica i el batxillerat. Diu que "hem de prendre consciència de la gravetat de la situació" i coses per l'estil, val. Però en l'escrit hi ha una part que voldria copiar perquè em digueu la vostra opinió:
"D’altra banda, el creixement del nombre d’alumnat nouvingut s’ha frenat en els últims cursos i el nombre d’aules d’acollida també ha començat a reduir-se progressivament. Així mateix, els centres i el professorat en general han adquirit més coneixement i expertesa per a l’acollida d’alumnat amb necessitats educatives especials (inclòs l’alumnat nouvingut.)."Això significa que com que ara ja som "experts" no calen tants reforços en educació especial? m'ho sembla a mi o ho està justificant així?

Les respostes del Conseller Maragall

Una de les qualitats del Conseller Maragall és la dialèctica; com a bon polític domina aquest art i sap que en un "combat cos a cos" dialèctic hi té molt a guanyar, per això s'ha atrevit a fer una cosa que altres del seu gremi haurien desestimat de seguida pel fet de tenir molts més números de perdre que no pas de guanyar. El passat dia 4 em feia ressò al bloc de la iniciativa del Departament d'Educació d'obrir un canal directe de preguntes fetes pels ciutadans que serien contestades pel màxim responsable de la institució pública. Ahir mateix les deu preguntes més votades eren contestades en vídeo:

Us he inserit el vídeo on parla de la jornada intensiva.
Què en penseu? a mi m'agrada molt que s'hagi fet i m'agradaria que la propera persona que ocupés el càrrec també s'atrevís a sotmetre's a un qüestionari d'aquest tipus.

Un premi que il·lusiona molt

Avui m'ha vingut al cap un apunt que vaig escriure el passat 13 de setembre en el qual explicava el nou repte d'acceptar fer-me càrrec amb més dedicació a la coordinació TIC del centre. Aquesta dedicació extra suposava el sacrifici de deixar de ser tutor i deixar d'impartir educació física per centrar-me més en fer sessions de competència digital de primer a quart i confegir un pla TAC de centre amb objectius a mitjà-llarg termini. Ara acabant el curs la comissió TIC-TAC hem rebut un reconeixement important doncs ens han donat el Primer Premi al I Concurs de blocs educatius d'Osona valorat en 800 € en material informàtic pel centre. Ha estat molt emocionant anar a rebre el premi esperant impacientment el dilluns per mostrar als alumnes i a la resta del Claustre la nostra alegria i així contagiar-los més les ganes de seguir treballant en el bloc de l'escola. Però cal ser clars i reconèixer que qualsevol dels finalistes podria haver guanyat ja que el nivell cada vegada és més alt; si observeu blocs escolars hi trobareu un munt de coses interessantíssimes explicades de maneres diferents mitjançant una creativitat d'alt voltatge. Els blocs escolars acosten les famílies a l'escola, deixen que un tros d'escola entri a casa per una pantalla d'ordinador i el millor de tot és que hi pot haver una interactivitat que fa que les famílies puguin opinar lliurement sobre els apunts penjats; el blocs fan escola; ho comentava fa uns mesos en un apunt sobre els Premis Blocs Catalunya.
Avui estic molt content per la feina que ha fet la comissió d'informàtica a la recerca d'apunts per penjar i per tot el que han aportat, hem confeccionat una guia de bloc que crec que ha quedat molt bé amb l'objectiu que qualsevol mestre que entri a la comissió pugui agafar el fil encara que els que hi som ara la deixem, com espero fer-ho jo algun dia, per tornar a ser tutor d'un grup i fer educació física.
Bé, ara escriuria molt i precisament un dels punts de la guia és no "enrotllar-se massa" en els apunts, en època de Twitter i Smartphones els apunts llargs cada vegada tenen menys sentit.
Foto:"El reconeixement" de JRoca'10

Crònica d'un dia sense vaga ple de solidaritat

Comprovar que hi ha una bona sintonia entre el professorat i les famílies és una de les coses més maques d'aquesta feina. A l'escola on treballo els mestres vam decidir que no faríem vaga per no perjudicar més a les famílies i perquè no vèiem que fos una solució a una situació que no ens agrada. A corre-cuita, amb les presses fruit de deixar les coses importants en l'ordre correcte de prioritats en un mes d'avaluacions i mil reunions, finalment vam decidir fer unes samarretes amb la inscripció que vau veure en l'apunt anterior d'aquest mateix bloc. El dia abans de la vaga vam donar una carta a les famílies explicant les nostres raons i demanant que si ho creien oportú podien solidaritzar-se mitjançant una samarreta blanca pels alumnes i els familiars que els vinguessin a acompanyar a l'escola.
Avui hem vist com la resposta ha estat espectacular i les mostres de suport de les famílies a través de signatures i vestimenta blanca ens han anunciat, una vegada més, que estan amb nosaltres perquè entenen que això és bo pels seus fills: un 10.
Una nena de P4 portava una samarreta pintada amb retoladors amb la inscripció "Retallar en ensenyament és retallar el MEU futur". Diu que sa mare també ha vingut amb una samarreta igual que van pintar a mitges. He vist altres mares que també duien inscripcions i ens han mostrat el suport i agraïment per la decisió de no haver fet vaga.
Heu de saber que tot i les retallades en personal que poden afectar la qualitat de l'educació els mestres compromesos farem tot el que estigui a les nostres mans per estar a l'alçada de la confiança que ens heu dipositat.
Moltes gràcies!
Foto: "Avui a fora el centre" de JRoca'10

Retallar en ensenyament és retallar el futur

Les explicacions 2.0 del Conseller Maragall

El Departament d'Educació ha engegat una nova proposta 2.0 que crec que obre un precedent interessant: es tracta d'entrevistar el Conseller Maragall via Google Moderator . Després d'obrir un bloc, un canal Youtube i un compte de Twitter i explicar-ho a una vintena de persones a la seu del Departament; ara continuen apostant pel 2.0.
Clic a M'agrada.
Un altre tema és la política que fa el Departament que té en peu de guerra gran part de la comunitat educativa. Crec que el Conseller ha estat valent de donar la paraula sabent que la majoria de preguntes poden ser crítiques fortes. Ara caldrà estar atents per veure les respostes que dóna, tinc moltes ganes de saber què en pensa d'alguns temes i per això he estat votant a les preguntes que més m'interessen.
T'hi animes també?

L'esport rei... i les gasetilles dels altres

Un dissabte dos equips catalans d'hoquei sobre patins es classifiquen per la gran Final de la Copa d'Europa i l'endemà un diari nacional com La Vanguardia en parla en una gasetilla, al final dels esports i sense ni una mísera foto. Trist.
Tots sabem que l'esport rei és el futbol i que lluny hi ha el bàsquet, però també sabem que aquí l'hoquei sobre patins és un esport importantíssim seguit per milers de persones conscients que són minoria però esperançats de trobar una mica més que una notícia petitona en un diari que diu ser referència en aquest país. I no és que sigui un gran seguidor d'aquest esport però quan he obert La Vanguardia i he vist el poc cas que han fet del títol continental més important i que és jugat per dos equips catalans m'he indignat molt. No hi ha dret.
Foto: "La selecció nacional" www.racocatala.cat

L'esport i la distància

Fa uns dies vaig anar al parc de les Feixetes de Tona, just sota el turó del castell que dóna la coneguda fisonomia del poble i em vaig trobar una curiosa sorpresa: hi havia un grupet de persones de probable origen pakistanès jugant a criquet, un dels esports més practicats en els països d'aquella zona. Em vaig quedar mirant l'espectacle una mica però van marxar al cap de pocs minuts. Vaig suposar que mentre practicaven criquet potser la llarga distància que els separa del seu país es reduïa considerablement. Totes les misèries que possiblement s'han trobat després d'immigrar d'un país tan llunyà són, per un moment, oblidables, sobretot si encertes la bola.
Apunt relacionat al blog de Guillem Carbonell.
Foto: "Records de bàsquet i guerra freda al Cap de Creus" de JRoca'10

Què volen aquesta gent...

Mesos després del pet de la bombolla del totxo el govern central se n'adona que cal retallar despeses i ho fa pagar als funcionaris, per fi hem entès que Plan E era pla Estúpid.
Mentrestant, a palacio, la monarquia espanyola rep els honoraris anuals de 8,9 milions d'€ per haver estat escollits pel general Franco com a successors al seu tron aconseguit després de derrotar la legítima república.
En època de crisi on les despeses haurien de mirar-se més que mai amb lupa no creieu que ja seria el moment d'obrir un debat a nivell estatal sota del títol de monarquia o república? Si aquesta democràcia no és capaç d'almenys qüestionar la figura del rei és que encara és molt immadura tot i els trenta anys de vida que té. És tan immadura que no permet, mitjançant un tribunal que anomenen constitucional, que un dels regnes annexionats mantingui un estatuet ja retalladet, pobret. Cada vegada ho veig més clar, aquesta gent no ens convé.

L'obesitat infantil i l'absurditat institucional

Ara es veu que el govern de l'Estat preveu fer una Ley de Seguridad Alimentaria y Nutrición que s'aplicaria a partir del 2011. Per fer aquesta llei m'imagino que no deuen haver comptat amb cap especialista en Educació Física ja que el volum bajanades és tan gran que fins i tot la FIEP Catalunya n'ha rebutjat l'enunciat.
N'enganxo un fragment: "recomendará a los colegios la puesta en marcha de programas de "acondicionamiento físico" específicamente dirigidos a niños con problemas de obesidad, que incluiría actividades como la bicicleta estática, la natación o la gimnasia sueca y "actividades multideporte no competitivas" para los recreos, como el escondite o la comba".
I un altra perla: "Se trataría de poner en marcha programas de acondicionamiento físico para niños con obesidad, donde un panel de monitores --distinto al de profesores de gimnasia general-- ofreciera actividad física personalizada a los alumnos con sobrepeso que lo desearan".
No cito més coses perquè em fa vergonya aliena, llegiu la notícia sencera aquí.
Bicicleta estàtica a les escoles? qui les pagarà? on les posaran?
Natació? a quina piscina? centenars de poblacions no tenen piscina coberta.
Gimnàstica sueca???
"Actividades multideporte no competitivas"? però quin esport no és competitiu? encara estem ancorats en la premissa falsa de pensar que la competició és sempre dolenta?
"Profesores de gimnasia general"? qui són? suposo que es deu referir als MEF.
"Actividad física personalizada"? suposo que deu ser alguna cosa així com: -Puja a la bici estàtica i pedala personalment.
Ho he llegit avui a partir del correu de la FIEP Catalunya i no m'he pogut estar de fer un apunt al bloc. Els lectors que no siguin MEF o mestres potser els resultarà que tampoc n'hi ha per tant però si coneixeu una mica la realitat escolar entendreu que tot això és absurd i que hi ha altres maneres millors de lluitar contra l'obesitat infantil.
Afegit 21/5/10: Apunt relacionat al bloc amic: Mestrex

Una d'extraterrestres a l'escola

En el moment que una secta decideix expandir-se pel món ha de buscar una estratègia de mercat i l'escola és un mercat amb molt client que en teoria està allà per aprendre coses. Suposo que us pensareu que estic fent alguna metàfora de sectes i sistema educatiu o coses per l'estil, però no, avui parlo d'un llibre que ha arribat a l'escola:"Hercólubus o planeta rojo" de V.M. Rabolú. Ens l'envien amb una carta on ens diuen que l'autor té "reconocido prestigio en los círculos espirituales y esotéricos de muchos países de Europa y América". El llibre ens diu que la Terra té els dies comptats i que "no hay tiempo que perder en cosas ilusorias". Comença fent una explicació diguem-ne ecologista en la qual culpa als humans de la destrucció de la Terra; fins aquí res que no puguis trobar en un míting d'IC-EV. Més endavant, en el capítol "Los extraterrestres" trobem frases com aquestes:
"He tratado muchas veces con los extraterrestres, he ido a Venus y a Marte moviéndome en mi cuerpo astral...". "Los venusinos tienen cuerpos perfectos:frente ancha o amplia, ojos azules, nariz recta, cabellos rubios y una inteligencia sorprendente"; "al darles la mano se siente un corrientazo eléctrico que lo sacude, como si cogiera energía, porque ellos son enérgicos; no son fornicarios como aquí". Suposo que us preguntareu com s'ho fan els venusianos per menjar al seu planeta: "Existen lo que podemos decir restaurantes, para que entienda mejor el lector, donde llegan y se sientan a una mesa; como allá todos los habitantes leen el pensamiento, sin necesidad de pedir la comida que desea le llega el plato, sin uno mover los labios".
A l'apartat de Mart podem llegir: "El marciano tiene un cuerpo más grueso que el venusino, aparentemente como más drástico, porque ellos pertenecen al rayo de la fuerza."
Bé, no voldria explicar tot el contingut del llibre, simplement us volia explicar que això ha arribat a una escola pública catalana.
Com que us haureu quedat amb moltes ganes de llegir més coses del llibre he pensat que us agradarà saber que tenen un web on podeu demanar-lo gratuïtament en diferents idiomes: http://www.hercolubus.tv/
Foto: "El llibre en qüestió que tinc ara a casa però que demà he de tornar a l'escola perquè altres mestres el volen llegir" de JRoca'10

TIC-TAC espontani: Diabolo tricks on Youtube

Al Seminari d'Educació Física que feia l'any passat ens vam plantejar que a cada Unitat de Programació hi hagués almenys alguna activitat TIC. De vegades costava trobar activitats adequades al contingut treballat i més tractant-se d'Educació Física.
Aquests dies a l'escola els de sisè han donat una lliçó de TIC-TAC: a partir d'una Unitat de Programació de malabars en la qual treballaven el Diàbolo, s'han dedicat a buscar-se la informació a Youtube i s'estan convertint en uns virtuosos d'aquest instrument que personalment sóc incapaç de dominar. Visionant diverses vegades els trucs que pengen a la xarxa s'han motivat intentant aprendre i superar-se dia a dia. Un 10 per aquests cracs que, a manca de bibliografia sobre el tema, han cercat informació al lloc que més els motiva. Ahir els vaig gravar amb el mòbil per penjar les seves habilitats al bloc de l'escola i no paren de preguntar-me quan estarà a punt; si un servidor hagués rebut la formació adient en Linkat ja ho hauria enllestit, de moment ho faré des de casa amb les finestres d'en Gates.

La merda de l'Arale i l'Estatut

Dir-se Jordi a Catalunya no és gaire original; tampoc és original dir-se Joan o Josep; o Montse o Maria, però a diferència dels altres noms comuns, els Jordi (i derivats) tenim l'honor de tenir una festa que és una Diada molt maca -i participativa- per tots els catalans, sigui quina sigui la seva procedència. Perquè sí, és veritat, és una festa que està molt enfocada a vendre i comprar llibres i roses però jo diria que és alguna cosa més: és una festa nacional, una Diada com cal amb un afegitó d'ambient sa de cultura que demostra que som un país que quan ens ho proposem podem ser l'enveja sana de tots els pobles del voltant, i de més enllà.

I en dies com avui és quan més penses que tota aquesta gent que posa pals a les rodes a l'Estatuet precisament el que volen és que no siguem mai feliços, i que no siguem mai un poble lliure amb les seves tradicions, la seva llengua i la seva manera de fer les coses. I també penses que aquest Estatuet és una merda de l'Arale. Però no, és menys, perquè almenys la merda de l'Arale fa gràcia i aquesta broma retallada fot pena perquè és una submissió absurda. I també penses que si hem de ser sotmesos almenys ho hauríem d'estar per gent que ens respecti, i ens entengui. Però després ja no seria una submissió.

I després penses que el millor Estatut no és el d'autonomia, perquè l'autonomia que ens cal, és la de Portugal.

Foto extreta del bloc La pastanaga verda

Nou catàleg TIC = més formació?

El Departament d'Educació ha tornat a posar en marxa el catàleg d'equipaments TIC i audiovisuals per aquest curs i em sembla una gran notícia. En el present catàleg hi ha una presència important de pissarres digitals interactives i marquen el curs 2012-2013 perquè totes les aules de cicle superior en tinguin. A la meva escola em temo que les prioritats van cap a augmentar el número d'ordinadors amb Linkat i altres equipaments més petits i no tindrem encara cap pissarra digital pel proper curs. Mirant els punts del catàleg és fàcil comprovar com l'impuls del Departament pel Linkat no és el que s'hauria d'esperar i encara oferten ordinadors amb sistema dual (Windows-Linkat) i MS Office per només 10 punts més que un ordinador que només tingui Linkat; penso que amb més diferència de punts molts centres optarien per estacions Linkat i el Departament estalviaria molts diners en llicències.

Bé, m'agrada que el catàleg segueixi els propers cursos però de poc servirà si no hi ha una aposta ferma per la formació. Sé que hi ha centres amb equipaments de primer nivell que s'omplen de pols perquè ningú els sap fer anar. Necessitem molta formació en Linkat, en pissarres digitals i també en altres equipaments d'última generació que estan al catàleg. Per posar un exemple pràctic us diré que quan el curs passat vam demanar la taula de so ens van dir que hi havia una formació inclosa que a hores d'ara encara espero. Si seguiu el bloc sabreu que sóc coordinador TIC i en tot el curs tan sols he assistit a una jornada tècnica de Linkat i no em van concedir un curs que vaig demanar.

Sembla que els departaments no es coordinin: és com si uns anessin per un costat i els altres per un altre.

Apunts relacionats:

EncerTIC del Departament d'Educació

Acabar jugant al monopoly de les caselles blau turquesa

Foto: "Espinós" de JRoca'10

Milions de píxels no pixelats

A Internet les coses avancen a un ritme imparable i cada dia surt alguna cosa nova que sorprèn a una majoria i fa estirar els cabells a una minoria que li hauria agradat inventar-ho. El món de la fotografia d'alta resolució permet pàgines webs com aquesta amb fotografies de 26 MPíxels de París i coses com aquesta que va inventar el diari esportiu Marca. Es tracta d'una fotografia d'alta resolució de les grades del Santiago Bernabéu on, si vas tenir la sort (o no) d'anar a veure el Clàssic, et pots trobar entre el públic menjant pipes, tirant fotos, rosegant les ungles o insultant a l'àrbitre que són les coses que s'acostumen a fer als camps de futbol; ells en diuen "¡¡¡Marca.com te ayuda a localizarte!!!".

El que m'agradaria saber és si això és legal, m'explico: imaginem-nos que vas al camp amb els teus fills menors d'edat i no vols que surtin a la foto, què has de fer? diria que hi tens tot el dret, no? he estat mirant la foto i està ple de menors perfectament identificables. Com està el tema del dret d'imatge en els recintes esportius? perquè una cosa és que estiguis a la grada i que surtis casualment a la televisió en una ràfega que empaita una pilota però una altra de molt diferent és que la teva imatge estigui penjada en un web d'una empresa privada. M'imagino que hi deu haver un d'aquells buits legals que s'han d'omplir a mesura que la tecnologia avança.

A l'escola ens curem d'espants i cap nen surt al web o bloc del centre si no disposa d'autorització però, i als recintes esportius amb milers d'interessos comercials?
Foto extreta de www.marca.com