dijous

El hit de l'estiu


Ens llevem tard per anar a l'escola bressol i rentant-nos cantem el hit de l'estiu a Tona:

"Al Castell de Tona, hi havia una mona, que tirava coques des del campanar. I la gent li deia: pobra, pobra, mona, no li queden coques ni per esmorzar."

Parlant d'esmorzar... som-hi que anem tard! Ens bebem la llet i com que anem tard en Murphy i la seva inseparable llei actuen amb la seva lògica: vinga, llet per sobre els pantalons! una taca ben grossa.
- Brut.
- Ja ho veig ja però és molt tard, ho freguem una mica i avall.
- Brut.
- Que ja ho veig però ara no ens canviarem per una taca, a més, no es veu gaire. Va anem a fer un pipí abans de marxar que ja no portes bolquers.
I Murphy hi torna amb el seu somriure sorneguer, ara els pantalons són bruts i molls.
- Vinga, anem a canviar-nos! I ara què et poso?
Arribem tard a l'escola i a sobre me n'adono que no l'he pentinada, encara no me'n surto amb les pincetes!
Foto: "Ja bec la llet amb tassa com el papa i la mama" de JRoca

2 comentaris:

zel ha dit...

Quin preciositat de criatura!!! Si necessiteu cangur...jo sóc mainadera de mena...
Bé, "brut", i si tan se li'n fotés, què, tampoc en agradaria, si és que són uan preciositat...
Petons!

JRoca ha dit...

Zel,
gràcies. És una preciositat i a aquesta edat que comencen a parlar cada vegada més també és un fart de riure.
Salut