No s'ha de demanar a l'escola el que no li pertoca, si us plau
Aquesta me la va explicar un metge on vaig anar fa poc.
Resulta que fa uns quants anys era membre de l'AMPA d'una escola i en una reunió un pare es va queixar que "a l'escola no els ensenyen a menjar". Ell, sense pensar-s'ho dues vegades li va replicar:
- El teu fill quants àpats importants sense comptar berenars fa a la setmana? 21, oi?
- Sí.
- I quants en fa a l'escola? 5, oi?
- Sí.
- I els 16 restants els deu fer a casa..
- Sí.
- I quants fills tens tu?
- 2.
- A l'escola cada monitora de menjador s'encarrega pel cap baix de 15 nanos i tu i la teva dona us n'encarregueu de 2, toca a 1 per barba... Et fas càrrec d'un sol nen durant 16 àpats a la setmana i a l'escola només 5 amb una ràtio de 15 i encara tens la barra de dir que a l'escola no els ensenyen a menjar? vols dir que no et pertany a tu i a la teva dona el fet d'ensenyar a menjar els vostres fills?
Foto: "Suca la galeta a la llet" de JRoca
Entrades
4 comentaris:
Sembla que molts a la nostra generació han delegat a l'escola parts de l'educació que sempre s'havien suposat a la paternitat.
Forma part d'aquesta creença que l'Estat ens ho ha d'arreglar tot; com si fóssim menors d'edat i sempre ens haguessin de treure les castanyes del foc. Un desastre absolut.
Miq.,
ja ho pots en dir. L'escola ho ha d'arreglar tot i a sobre si les coses no funcionen és culpa de l'escola.
Salut
Ole! Jo també sóc dels que crec que bona part de l'educació dels fills els hi correspon als pares. Aquesta mania de traspassar més i més competències a l'escola va en detriment de la qualitat de l'ensenyament i de la qualitat de la vida familiar. El nen es torna més insuportable a casa i a l'escola... M'ha agradat molt l'exemple dels àpats!
Xevi,
l'exemple és genial, quan me¡l va explicar el metge quasi li foto una abraçada.
Salut
Publica un comentari a l'entrada