El comandament directe d'entrada

Aquesta setmana he començat a fer classe d’EF amb 41 alumnes que no tenia l’any passat i aquest fet ha fet entrar les pastilles Juanola a escena com cada any. A la facultat i als llibres d’EF et parlen de metodologies divertides d’agrupaments d’alumnes per allunyar-se del clàssic comandament directe, sembla que sigui pecat utilitzar-lo però a la pràctica quan portes uns quants centenars de sessions d’experiència te n’adones que, almenys en un principi, és la millor manera d’encarar un nou grup classe. Per mi la seguretat és primordial i si no conec els alumnes òbviament no els donaré la possibilitat d’enfilar-se enlloc ni tocar res potencialment perillós*.

El primer contacte amb cada grup ha estat a la classe i asseguts: els he explicat la meva manera de treballar i el que espero d’ells, els he parlat de les normes bàsiques i del que pot passar a qui es passi de llest, els he dit que sóc molt divertit sempre que no em facin enfadar, també els he dit que quan jo parlo tothom ha de callar i que si algú té alguna pregunta la pot fer després aixecant la mà, també els he dit que la meva manera de fer les coses i la de l’altre MEF que han tingut fins ara és diferent, també els he dit que el nom de l'assignatura és Educació Física i no gimnàstica; tot això argumentat. Tinc bones sensacions amb aquests grups, a veure què tal.

*En un gimnàs hi ha infinitat d'espais i materials potencialment perillosos encara de vegades no ho sembli.

Foto: "Només compto les hores serenes" de JRoca'08