L'eficiència és la mare de la ciència?
El comentarista habitual del bloc Chestnut feia unes aportacions interessants al post sobre la cultura de l'esforç publicat el passat dia 17 de setembre.
"Dic això perquè moltes vegades la gent confón esforç amb hores treballades, amb temps destinat...és a dir, per molts l'únic paràmetre de l'esforç són les hores destinades (bojeria). Jo crec que és un concepte molt més ampli perquè depèn de com s'entengui l'esforç, correlacionar positivament esforç i eficiència pot ser un disbarat ja que a vegades la relació és inversament proporcional."
Estic ben d'acord que de vegades es confon esforç amb hores treballades quan hi ha gent que és capaç de fer la feina de forma més ràpida i alhora mantenint l'eficiència; el món laboral que es trobaran els alumnes en part és una selecció natural on sobreviuen els més eficients, ràpids, llestos, ... en definitiva els més productius.
Amb tot, voldria aportar alguna cosa més: fa uns quants anys, en l'era pre-Internet, a TVE feien un programa-concurs on un concursant havia de buscar una resposta a una pregunta i tenia un munt d'enciclopèdies per aconseguir-ho en un temps determinat, no recordo el nom del programa, potser algun lector em podrà ajudar. Us imagineu avui en dia un jove del primer món de 15-17 anys en una biblioteca cercant informació en una enciclopèdia de paper? oi que no? el primer que farà si ha de fer un treball és buscar al Google o directament al Rincón del vago o pàgines similars. Ja ho sé, estic generalitzant molt però el quid de la qüestió és si aquesta facilitat a ser eficients* està convertint la generació ESO actual en persones poc avesades a l'esforç, a la cultura de l'esforç o a la constància.
S'obre el debat.
* En aquest cas eficiència té a veure amb la rapidesa a fer els treballs però no necessàriament en la qualitat d'aquests.
Foto: "Font de l'esperança (La Cogullada, Balenyà), no feu cas de les faltes, el meu avi no tenia temps per ortografia fabriana" de JRoca'08
Entrades
7 comentaris:
Crec que es deia "El tiempo es oro", presentat per Xavier Hurtado. M'agradava, i fins i tot havíem jugat amb alguns amics a una cosa semblant.
Si s'obre el debat, demà torno amb arguments, perquè jo voldria parlar dels profes de la generació ESO...
Penso que aquí el/la mestre/a hi juga un paper fonamental. Si nosaltres valorem igual un treball del Rincón del vago i un treball on la recerca ha estat a la biblioteca amb enciclopèdies i llibres, llavors estem fomentat i contribuint en aquesta cultura poc avesada a l’esforç. Amb aquesta actuació estem demostrant (currículum ocult) que els dos treballs són de la mateixa qualitat i que per tant, és més eficient anar el “Rincón” i no tant destinar temps a la recerca i manipulació de la informació, objectiu essencial a primària i ESO. En conclusió, si actuem d’aquesta manera estem afirmant que esforçar-se és una pèrdua de temps i que rapidesa i poca qualitat= èxit a la nostra societat.
Ceci
continuo pensant que és important implicar els pares.
El meu fill a P3 van treballar els tigres el curs passat. El primer que va dir quan va arribar a casa era que havíem de buscar informació a l'ordinador. Nosaltres el vam ajudar, però també el vam acompanyar a la biblioteca pq entengués que hi ha diferents maneres de trobar informació i que no tot és escriure una paraula al google i ja està.
l'esforç s'ha d'ensenyar.
Emili,
sí, era "El tiempo es oro". Jo també l'havia mirat molt.
Zel,
profes ESO... interessant.
Ceci,
estic segur que molts mestres desconeixen pàgines de la temàtica del Rincón del vago i possiblement són enganyats pels alumnes, també s'ha de dir que els alumnes clissen de seguida aquests mestres poc acostumats a les TIC.
Anònim,
tens molta raó, l'esforç s'ha d'educar i des de casa tenim aquesta tasca fonamental.
Salut
Profes generació ESO.
Aquest tema fa mal, perquè fa mal a molta gent que no és al calaix de la definició, però la veritat és que, al cercle de gent que conec, hi ha persones que treballen en centres diversos i de tipologia diversa, i fent feines diverses també, vull dir, des de classe "normal" fins a acollides, reforços, grups flexibles, psicopedagogs i aules obertes.
per això les meves fonts d'informació són contrastades, penso.
Generalment, l'opinió sobre els profes ESO és la següent:
-volen els nois quiets i calladets, prenent apunts, que ja són grans
-valoren el treball memorístic i procedimental però poc la creativitat i la orginalitat
-s'estressen només de sentir parlar de treballs interdisciplinars o d'haver d'adaptar matèries
-la paraula i frase clau per ells és sempre sempre sempre el nivell, abaixar el nivel o llistó, fote-li Hac...
-els costa molt entendre el pas de Primària a ESO i encara m,és entendre el sentit final de l'obligatorietat de l'ensenyament ObLIGATORI, és a dir, competències bàsiques que tots han d'adquirir
-hi ha acord en què la gent de primària no treballen prou (jejejeje) Obert el debat!
Zel,
tela marinera.
He de reconèixer que conec poc el tema ESO doncs sempre he estat tutor de cicle mitjà però està clar que hi ha coses que no rutllen. Les informacions que m'arriben a mi també van en la mateixa línia que comentes, suposo que la relació entre primària i secundària hauria de ser molt més estreta. Tinc entès que dins dels cursos de formació de zona hi ha algun curs en aquest sentit, suposo que se n'han adonat que les coses no funcionen i volen posar-hi remei abans que aparegui de nou Mr.Bofill i els seus informes.
Salut
Publica un comentari a l'entrada