Ten years after
Un dels tòpics més estesos en ascensors, pre-passos de vianants i sales d'espera de consultes mèdiques vàries és el del pas del temps: com passa el temps! I el més bo del cas és que és ben cert, passa ràpid i nosaltres ni ens n'adonem. Avui he començat per desena vegada en una escola des del principi i veient les mestres joves que arriben amb la carpeta de la Universitat, puntuals i esperant que algú els mani feines a fer ha estat inevitable pensar en mi quan vaig començar en aquest món de la docència i pensar també inevitablement en què s'ha convertit la meva vida des d'aleshores. Avui començo una altra vegada una feina que faig per vocació, que m'omple i que intentaré fer el millor possible per estar a l'alçada dels que confien en mi i trencar els arguments dels que no ho fan.
Foto: "Aloma" de JRoca'08
Entrades
4 comentaris:
La veritat és que m'he sentit identificada amb aquesta frase" veient les mestres joves que arriben amb la carpeta de la Universitat, puntuals i esperant que algú els mani feines a fer". Em fa respecte començar en una escola perquè és el que estic esperant des de fa molt temps i pel qual he estudiat durant 3 anys i espero no deixar-ho de fer. No se on acabaré però espero esta amb un bon ambient de treball. Ceci
Ceci,
és normal (i bo) que et faci respecte començar en una escola però segur que de seguida t'hi sentiràs ben acollida. Pensa que a totes les escoles la gent jove amb ganes és ben rebuda, hi tens molt a guanyar. Que tinguis sort!
Salut
A mi encara em fa "cosa" començar el curs.
I em sembla que és un bon senyal.
Vull dir que encara m'és un repte fer la nostra feina. Que encara penso que en puc aprendre molt de qui té experiència i encara s'il·lusiona i també de qui té poca experiència i moltes ganes.
Es tracta d'aprendre a compartir, no?
Ànims i que la il.lusió ens duri molt, molt, molt
M. del Carme
M. del Carme,
mai millor dit: aprendre una mica de tothom. Que tinguis un bon curs, gràcies per comentar.
Salut
Publica un comentari a l'entrada