Formentera febrer 2006

dissabte 25/02/2006
5:25 Sona el despertador
9:01 Lloguem un Polo a l'aeroport d'Eivissa.
9:58 M'acosto a un municipal per preguntar-li una direcció i se'm queda mirant com si m'estiguessin sortint antenes de les orelles i m'estigués convertint en un extraterrestre mutant. No diu res, canvio al castellà i segueix amb la mateixa cara. Li llegeixo la ment: "Si sabe hablar castellano ¿por que coño me habla tan raro?". Desperta i em contesta el que li demano.
11:02 Lloguem un Fiesta al port de La Savina, a Formentera.
11:25 El far de Barbaria ens diu que la Lucía ha estat allí fa un temps però ara no hi és. Mirem al forat de les roques i la cridem, no surt.
11:56 Conduint per un caminet sentim un soroll estrident.
- Què has trepitjat?
- No ho sé! (miro el retrovisor i no veig res). Devia ser una pedra.
11:57 Era un clau i ha rebentat una roda del Fiesta.
12:59 A la Mola hi fa molt vent. Em pregunto què hi feia en Juli Verne a Formentera fa tant de temps.
13:48 Veiem un bar obert, deu ser l'únic, m'acosto a un home que està darrera la barra:
- Hola, som dos, volem dinar.
Torno a veure la cara d'abans. No és car d'emprenyat, ni d'indignació, és simplement una cara de perplexitat .
- Somos dos, ¿para comer?
- Ah, vale, allí hay una mesa libre.
16:01 Les platges estan desertes, són només per a nosaltres. Caminem amunt i avall.
17:32 Veig una dona d'uns 70 anys que està arreglant el jardí de casa seva, li pregunto en català per una direcció concreta. Em contesta parlant el mateix idioma però a la seva manera, per fi algú utilitza naturalment el bell dialecte que ara em sona diví (com diria en Dalí), no em pot ajudar però només de sentir-la ja estic content. Em despedeixo amb un somriure.
18:15 Estic xiulant "Formentera lady" dels King Crimson. M'intento imaginar com devia ser Formentera quan ells van venir a principis dels 70.
20:30 L'últim ferri ens portarà a Eivissa (o Ibiza).
22:05 Arribem a l'hotel i està ple d'avis, van disfressats, ballen i un home-orquestra canta el "Tractor amarillo". Seria bo anar a sopar una mica i si pot ser lluny d'aquí.
22:45 Ens rendim, no hi ha res obert, tenim gana. Hem d'entrar a sopar a un Kentucky Fried Chicken. Almenys fan el Barça. Què passa? On va l'Eto'o? Ja n'hi ha prou de racisme als camps de futbol.
23:56 Bona nit
diumenge 26/02/2006
Ibiza Mix hivern: pluja+vent+tot tancat
dilluns 27/02/2006
Tornem a Barcelona i més tard a casa. 29 missatges a l'Outlook, la majoria spam. Torna la normalitat.

Dijous, botifarra, reflexions, injustícia i ràbia

Avui com és habitual en un dijous llarder hem sortit de l'escola a berenar botifarra blanca i/o truita. Un club privat del poble ens ha cedit amablement les seves instal·lacions esportives , ha estat molt bé perquè la canalla ha estat jugant tota la tarda. Hi havia pista poliesportiva amb bàsquet i futbol-sala o handbol i també un camp de futbol força gran amb herba, pels petits hi havia un parc infantil.
Hem estat jugant a bàsquet amb la canalla i després hem fet un partidet de futbol. Mentre jugava amb ells observava l'entusiasme amb el que practicaven esport. De seguida ho he relacionat amb el seu entorn. Viuen en un poble sense equipaments esportius públics, sense clubs esportius (el club de futbol ha deixat l'activitat recentment en futbol base), sense parcs equipats per fer esport i és clar els nens necessiten fer esport. L'esport és important pel desenvolupament dels infants a nivell físic, social i psicològic. Alguns tenen la sort d'anar a jugar a futbol a clubs dels pobles del voltant però els que tenen menys recursos logístics o econòmics no poden, com a molt volten amb bicicleta pel poble i rodalies. Encara sort que l'AMPA de l'escola programa sortides setmanals a la piscina de la Garriga.
Veient aquest entorn encara és més greu el fet de no tenir unes instal·lacions adequades al centre de nova construcció on treballo. No tenim gimnàs i la pista de bàsquet* la vaig adequar en un lloc inadequat per manca d'espai, la pista de futbol és massa petita per ser homologada per esport escolar. Si haguessin fet una pista poliesportiva més gran ara podríem parlar d'esport base extraescolar i entrar a competir en el consell comarcal amb altres escoles, segur que hi hauria equip de bàsquet i possiblement de futbol-sala, però és clar, quan les coses es fan malament les conseqüències són òbvies, no hi ha esport escolar ni base ni res.
La setmana passadavan visitar l'escola els responsables de la construcció, els que van decidir que no hi hagi gimnàs. Em van dir que en aquests tipus de centres no calia perquè no hi ha prou alumnes (anem camí dels 80), també em van dir que no hi havia espai i un dels dos em va dir que ell és mestre d'educació física. Bé, millor que deixi d'escriure, em podria alterar i no és bo per la salut.
*Les cistelles de bàsquet les van comprar l'AMPA al Decathlon.

Descansi en pau l'Enric Mirabet

Ahir vaig rebre un missatge al llibre de visites de la web que porto que em va deixar de pedra, el missatge és el següent:
AVUI M´HE ASSABENTAT DE LA TERRIBLE NOTICIA DE LA MORT D´UN COMPANY QUE MOLTS DELS QUE VISITEM LES PAGINES DE MESTRES D´EDUCACIÓ FÍSICA CONEIXEM, EL PASSAT DISSABTE DIA 18 DE FEBRER ENS HA DEIXAT L´ENRIC MIRABET, MESTRE D´E.F. AL CEL SIA.
Després de llegir això, que està firmat per en Ramon i no deixa cap e-mail ni forma de contacte, vaig intentar esbrinar què és el que havia passat però no vaig trobar res. No coneixia l'Enric però havia visitat desenes de vegades la seva pàgina web i també hi havia mantingut cert contacte via e-mail, em queia bé perquè sempre s'havia mostrat molt correcte i amable amb els meus dubtes i preguntes. Vaig ficar-me a la seva pàgina per saber a quina escola treballava i després vaig comprovar que l'escola no tenia web i per tant seria més complicat saber què és el que va passar realment. Se'm va passar pel cap que potser va ser un accident de bicicleta ja que sé que n'era un gran aficionat però especular amb aquests temes no és gens agradable i millor callar.
Des d'aquí vull donar el pèsam a la seva família i una forta abraçada als seus amics, companys de feina i alumnes.

Integració lingüística i unes quantes reflexions associades.

Avui m'ha arribat un nen nou a classe, en el que va de curs és el segon de la meva classe i potser el desè pel que fa a l'escola petita on treballo. Ara no explicaré el cas concret d'aquest nen perquè no és ètic ni dir-ne el nom ni explicar coses personals d'altra gent en aquest bloc. Aquest exemple em recorda un cas semblant en una altra escola on vaig treballar fa uns anys. Em va arribar a mig curs un nen nou, d'origen magrebí que venia d'una altra escola catalana. Resulta que el nen parlava un català perfecte de la Plana de Vic i em va sobtar la manera d'utilitzar el verb fotre i cardar que deia sense miraments, em feia gràcia, és clar, però d'entrada cada vegada que deia els verbs en qüestió jo li repetia la frase amb l'equivalent més suau:
- M'ha fotut un pinyu!
- M'ha fet mal, deus voler dir..
- Sí, això

- Li he cardat un xut que el porter ni l'ha vista!
- Deus voler dir que li has clavat un xut que el porter ni l'ha vista.

Tot això em va fer reflexionar sobre la integració lingüística. Es pot considerar integrat lingüísticament un nen quan ja utilitza les paraules grolleres de la llengua del país? És groller dir fotre i cardar en comptes de dir les conjugacions del verb fer? És útil que jo vagi renyant els nens que utilitzen aquest vocabulari quan és el que senten pel carrer i també a la tele i quan jo fora de l'escola en sóc un usuari? Bé, ho deixo a l'aire perquè feu el futut favor d'opinar.

El tema del magrebí que parla català popular em va fer reflexionar també sobre una altra qüestió. Resulta que hi ha un partit que diu que som feixistes perquè eduquem en català en comptes de fer-ho en castellà, un senyor que es diu Mariano diu que a Catalunya es fa com a l'època de Franco però al revés, això és el mateix que dir-nos feixistes. El personatge es queda tan ample i continua el seu camí cap a vés a saber on. Mentrestant el nen magrebí parla català, castellà, la llengua pròpia i sap algunes paraules en anglès.
Un dels objectius generals d'etapa diu que els alumnes en acabar l'educació primària han de dominar el català i el castellà, en l'època de Franco em sona que no era ben bé així. Quan va morir el dictador jo tenia nou mesos i al llibre de família hi posava Jorge en comptes de Jordi, resulta que els meus pares quan van anar a registrar el nom els van dir que estava prohibit en català i havia de ser en castellà per "derecho de conquista". Fa uns pocs anys un senyor que surt a les monedes va dir que "el castellano nunca fué lengua de imposición", a mi que m'ho expliquin, no ho acabo d'entendre.
Aquests són només dos exemples però jo em pregunto: Què els hem fet perquè ens tractin així?

Tu rai...

Amb tota la primària hem anat a visitar una depuradora. Els que sou mestres sabeu que això d'anar d'excursió no és tan bonic com sembla i sobretot amb grups complicats, et passes l'estona controlant que tot vagi bé i que cap nen prengui mal o en faci alguna de grossa.
Recordo en una excursió fa uns anys a les mines de sal de Cardona que un guia d'aquells que et porten amb 4x4 em va dir:
- Tu rai, que avui fas festa!
Jo li vaig contestar:
- Com? jo estic treballant en aquests moments..
- Sí, potser sí, però no fas res.
En aquell moment em vaig quedar al·lucinat i li vaig contestar que preferia estar a classe que vigilant constantment que la canalla no es fes mal, no toqués el que no ha de tocar, estiguessin atents a les explicacions, no molestestin a altra gent, que no tiressin pedres a l'altra gent, que no insultessin a altres escolars des de l'autocar, no tiressin papers per terra, no fessin quedar malament el poble i l'escola, etc...
En el moment que un grup d'alumnes surten de l'espai habitual són capaços de moltes coses i n'he vistes de molt grosses algunes de les quals relacionades amb accidents que podrien haver estat greus. Tinc claríssim que passi el que passi i vagi a l'escola que vagi en un futur, em negaré rotundament a anar al Park Güell amb nens, allà vaig passar un dels pitjors moments com a mestre per un accident que miraculosament va quedar en un ensurt. Si sou mestres i hi voleu anar penseu-vos-ho dues vegades, hi ha pendents molt perillosos i no estan senyalitzats.

Relleus

L'altre dia vaig estar fent un petit circuit d'agilitat a l'hora de psicomotricitat, com que no feia un fred espantós vaig decidir anar a fora en comptes de fer classe al vestíbul de l'escola. Mentre feia grups de la quinzena de nens que tinc pensava com aniria el tema relleus amb nens tan petits, és possible que mai n'haguessin fet abans d'aquella manera. Va ser interessant observar-los després d'organitzar els grups i explicar les tasques a fer. Al principi després de fer el circuit n'hi havia que tornaven a ocupar el primer lloc i tornaven a començar, d'altres es quedaven aturats al mig del circuit i no deixaven passar els altres i d'altres es colaven ja amb una mica d'intenció. Cap al final de la sessió el tema va començar a funcionar i a la sessió següent ja semblava anar força bé. Ja sé que el que he explicat potser no és molt interessant però és curiós mirar les relacions que s'estableixen entre ells quan hi ha un circuit motivant davant i l'obligació de seguir un ordre.

Repapiejant

Una magnífica cançó d'un dels meus grups preferits té una lletra que fa pensar, bé, en té moltes que fan pensar però aquesta és molt aplicable a l'educació. Moltes vegades quan un alumne està "moix", capficat, desconegut, trist, etc... és que a casa passen coses, cada dia passa més sovint ja que els pares d'ara no són com els d'abans, ara no vull obrir un debat perquè no tinc sis o set hores per exposar raons però si us dediqueu a aquest món sabeu de què parlo. Resulta que en reunions amb mestres de vegades quan parlem d'un alumne d'aquestes característiques sovint surt algú que descobreix "la sopa d'all":
- A aquest nano el que li fa falta és una abraçada de tant en tant.
Quanta raó i que fàcil és solucionar-ho, no creieu?

"No et calen crits si el que tu vols és mel"
"Repapiejant". Bamboo Avenue 1992 Umpah-pah

L'enfonsament del "Prestige"(prestigi)

Sempre que surten escoles als anuncis els que ens dediquem a l'ensenyament ja podem tremolar, acostumen a tractar l'escola, els alumnes i els mestres d'una manera molt allunyada de la realitat. Personalment ja trobo poc ètic anunciar productes comercials en una escola encara que sigui de mentida perquè hi ha coses amb les quals no s'hi ha de jugar.
La setmana passada una mestra d'educació infantil del centre em deia indigada que l'anunci d'Actimel deixava malament els mestres. Jo no havia vist l'anunci i per tant no vaig opinar. Ara ja l'he vist i en dues versions diferents. Una veu en off diu una cosa així com: "Surten de qualsevol manera al pati" i aquí és on critiquen i insulten la professió de mestres. Ens tracten d'éssers inhumans que engeguem la canalla al pati vagin com vagin per treuren-se'ls del damunt. A l'anunci es veuen unes imatges de vent i fred i un nen que pateix mentre els mestres deuen estar tranquil·lament fent un cafetó a la sala de profes. Ara he exagerat una mica el tema però subliminalment el que estan dient és això, hi ha un missatge clar en un món, el de la publicitat, on no hi ha res casual.

Spam

Suposo que quan sentim aquesta paraula de seguida pensem en e-mails no desitjats oferint-nos Viagra, rellotges Rolex, allargaments de penis o diplomes de no se què. Doncs resulta que avui al cole he entrat a la meva pàgina web i m'he trobat amb la desagradable sorpresa de veure un pop-up d'aquests d'spam que s'obria. Investigant una mica m'he adonat que venia de l'empresa www.interrogantes.com amb la qual tenia fins avui una relació de "client" d'aquests gratuïts, és a dir, m'oferien la possiblitat gratuïta d'introduir enquestes a la pàgina web. Sense oferir-me cap tipus d'informació ni d'explicació em van introduir publicitat no desitjada que rebia cada un dels visitants de la pàgina quan obria la pàgina principal. Quina ràbia m'ha fet! estic molt emprenyat perquè Educació Física, no gimnàstica! és una pàgina sense cap ànim de lucre i segur que molts visitants hauran pensat el contrari en veure la publicitat, que d'altra banda jo com a webmestre desconeixia. Des de casa no se m'obria mai cap pop-up i jo, ingenu de mi tan content. Els he enviat un e-mail demanant donar-me de baixa i espero que funcioni, per si de cas he eliminat les enquestes, espero que funcioni.

Set anys i no estic al Tibet

Avui fa set anys que treballo a l'escola pública. Vaig començar com gairebé tothom fent substitucions a molts quilòmetres de casa i finalment una vegada aprovades les oposicions treballo relativament a prop. Recordo perfectament el primer dia a cada escola on he estat però molt especialment el primer dia de tots. Era a Sant Esteve de Palautordera i feia un dia preciós, ni un núvol, tot el contrari d'avui amb els carrers colgats per la neu i mal temps. Aquell dia vaig arribar molt d'hora a l'escola i estava tancada, em vaig quedar escoltant la ràdio al cotxe fins que vaig veure moviment i em vaig decidir a entrar. Abans havia fet un volt pels carrers del poble caminant ja que no feia gens de fred i aquell poble és molt bonic. Quan vaig entrar vaig demanar pel director o directora i de seguida em van donar un full amb l'horari que havia preparat la persona a qui substituia. En pocs minuts estava envoltat de nens que em miraven quan estava dret palplantat al costat de la taula del mestre amb un llibre de català obert a les mans, estaven espectants per començar a fer-me preguntes però ningú s'atrevia, al final un de més atrevit va engegar la veda:
- Tens nòvia?
- D'on ets?
- Fins quan estaràs aquí?
- Quants anys tens?
- Precisament avui faig 24 anys.
- Per molts anys! li cantem una cançó? vinga!

Falta personal i tirs lliures sense control

Quin dia més estrany avui.
Ha començat a l'hora de sempre però amb neu. Encara amb el pijama he estat trucant a la resta de mestres per si anaven o no anaven a treballar, alhora tenia la ràdio posada i TV3 que informava, precisament des de Tona, de l'estat de les carreteres. Finalment els tres que compartim cotxe hem decidit no anar a treballar veient que les previsions del temps anunciaven més nevades, hi havia risc de quedar-se a la carretera.
Al migdia però la cosa ha canviat i finalment hem decidit anar a treballar les dues hores de tarda. A l'escola han estat contents ja que en una escola petita tres mestres són molts mestres i la resta de mestres ho han passat fatal al matí atenent els alumnes dels altres i els propis.
Aquesta tarda he tingut psicomotricitat i normalment quan el grup de tres a quatre es porta malament ja puc tremolar perquè amb els de quatre a cinc serà pitjor. Doncs avui s'ha trencat la norma, amb els primers ha anat molt bé, hem fet balls populars i diversos jocs al vestíbul de l'escola, els nens han estat atents i s'ho han passat molt bé ballant. Ja estava content i alhora il·lusionat per fer una nova sessió de psicomotricitat i s'ha girat la truita del tot, he desitjat haver-me quedat a casa llegint els Pilars de la Terra que ja sigui de pas aconsello a tothom. Doncs bé, el de sempre, abans de començar vull que tothom vagi al lavabo a fer pipí i a beure aigua, cap nen en tenia ganes. Quan començo les explicacions d'una dansa m'interromp un nen:
- Puc anar a fer pipí?
- Ara hi has d'anar?
- Sí, se m'escapa...
- Vinga, vés.
- Jo també!
- Jo també!
- Jo també tinc pipí.
- Jo tinc caca..
Els que sou mestres sabeu de què parlo. Tallen la sessió pel mig, no puc continuar les explicacions fins que hi siguin tots, mentre uns van al lavabo els altres que estaven tan tranquils ja s'esveren i n'hi ha dos que es fan mal, ploren i s'acusen, uns dels dos vol que el pugi a coll però jo he de controlar alhora el lavabo i el vestíbul. Tot seguit m'arriba un nen del lavabo plorant i amb els pantalons molls acusant a un altre nen d'haver-s'hi pixat a sobre, l'altre em diu que no s'hi havia fixat i que tenia la "tita torta". Tot seguit uns ex-alumnes em demanen que obri la porta de l'entrada i com que la conserge no hi és a la tarda i estic al vestíbul em toca. Tot seguit n'hi ha un altre que em remena el tambor que tenia i el fa sonar de forma estident. Tot seguit dos marrecs s'enfilen a la cadira i vaig ràpidament a evitar que caiguin. Tot seguit miro el rellotge i falten uns 43 minuts. Tot seguit tornen a trucar a la porta, ara és una dona que ve a parlar amb la directora. Tot seguit n'hi ha dos que juguen a terra i es claven un nyanyo contra el terra. Tot seguit esquivo un cercle que ha passat volant a pocs centímetres del meu nas. Tot seguit he pensat que seria divertit escriure aquest missatge a la tarda quan arribés a casa si tenia la sort a sobreviure sense un atac de nervis.
Bon cap de setmana!

Neucat

Avui dijous ja els he posat deures pel cap de setmana. Cada setmana els preparo uns deures que m'han de tornar el dilluns. Com que tothom està histèric en el sentit que demà nevarà he pensat que si neva i no puc anar a l'escola almenys els alumnes tindran deures per fer.
D'altra banda avui estic mot content de com han anat les 3 sessions que tenia d'EF. Amb els d'inicial hem muntat un circuit molt divertit i amb els de mitjà i superior hem estat jugant a bales durant una bona estona sense cap baralla, males paraules ni rivalitats estúpides, ha estat gratificant jugar a una cosa tan senzilla i barata com les bales. Sempre que juguem a bales em venen records de petit quan hi jugava amb els meus amics a l'hora del pati o sortint de l'escola. Hi havia jugat moltíssim i sempre portava una bossa plena de bales a sobre per jugar a qualsevol lloc i moment. Suposo que ara s'estila més la Playstation, la Game-Boy i el "Diario de Patricia", són altres temps i altres generacions.

"Sol davant el perill"

A partir d'aquesta setmana deixaré de tenir els reforços que tenia de psicomotricitat i de l'EF de cicle inicial. De les quatre hores que faig de psicomotricitat setmanal tenia dues hores de reforç que coincidien amb els menuts de P3 i també tenia reforç en dues hores de cicle inicial. Amb els d'inicial simplement agafaré un atac de nervis ja que costa moltíssim fer-los estar atents, som una escola petita i cíclica però n'hi ha 21. Amb els menuts em trobaré sol amb 16 criatures i en un lloc inadequat per fer les sessions com és el menjador o el vestíbul de l'entrada.
Demà tinc la primera prova de foc i tinc clar que la metodologia haurà de canviar per guanyar en seguretat. Deixaré menys estona de "llibertat creativa" per passar a més estona de comandament directe, es farà el que es podrà però d'entrada la meva decepció és majúscula.

Un parell de blocs MEF

Fa poc anunciava uns quants blocs de mestres i em vaig adonar que no n'hi havia cap de MEF. Precisament aquesta setmana he rebut un e-mail d'un company aragonès que és MEF i treballa a Sant Andreu de la Barca. Fa uns mesos comparteix un bloc amb un altre MEF aragonès que treballa en un poblet del Pirineu. M'ha encantat llegir les experiències d'aquests dos companys ja que m'hi sento molt identificat en molts aspectes, a més, pel que expliquen no crec que ens portem gaire d'edat i per això també m'hi sento més identificat. El seu bloc es diu Palabras sencillas, feu-hi una ullada, us agradarà.
D'altra banda ja fa un any que funciona el que crec que és pioner en els blocs MEF, es tracta de "Aventuras y desventuras de un MEF rural". Aquest interessantíssim bloc està fet per en Joan Dols que és un jove MEF del País Valencià. En el bloc explica la seva experiència en escoles rurals d'on és itinerant d'EF. També és molt aconsellable repassar posts (missatges) antics.
Per cert, si teniu un bloc o en coneixeu algun d'interessant relacionat amb l'EF feu-m'ho saber al meu correu.
Gràcies.

Esperant...

Fa uns dies us comentava que de cara a aquest present any m'he de replantejar una mica les hores que passo davant de l'ordinador. Molt possiblement aniré deixant la pàgina web de banda i no sé quin futur té aquest bloc, de moment m'hi trobo bé però tindré poc temps lliure.
D'aquí a uns mesos se'm girarà feina de la bona ja que la meva xicota i jo estem esperant un fill per primera vegada. Si tot va com ha d'anar naixerà pel juny i de moment no sabem si serà nen o nena, ja us informaré. Avui mateix els ho he dit als meus alumnes i han estat molt contents, ha sigut divertit perquè han tret els paperets de la foradadora i n'han fet un improvisat confetti molt espectacular. S'han anat abraçant entre ells però els feia vergonya fer-me una abraçada a mi, suposo que si ho hagués fet un els altres s'hi haurien apuntat de seguida, és emocionant veure com els alumnes m'aprecien, sempre que em fan enfadar penso en aquests moments. En pocs minuts ho sabia tota l'escola i he pensat que els lectors del bloc també tenien dret a saber-ho.

Diuen que farà menys fred...

Aquest matí quan m'he llevat he sentit per la ràdio que dijous pujarien molt les temperatures. Ha estat una alegria ja que precisament dijous és dels dies que faig més educació física i amb el fred que feia fins ara era molt complicat.
Avui he tingut problemes de comportament amb el cicle inicial i no sé si el fred hi té alguna cosa a veure però estan molt esverats. Bé, els que ens dediquem a això de l'educació sempre intentem treure alguna conclusió al comportament dels alumnes però hi ha dies que no hi ha cap motiu aparent: no s'acosten Reis, no s'acosta Carnestoltes, no s'acosta fi de curs, no s'acosta Setmana Santa, no hi ha colònies fins d'aquí a molt de temps, ... què els passa?
Sort en tinc de les Juanoles (publicitat gratuïta).

Un món ple de blocs

Avui al matí he estat navegant per blocs de diferents companys que tot i no conèixer compartim moltes coses com són la professió i la passió per la informàtica. He vist que molts mestres que tenen blocs acostumen a enllaçar altres blocs i crec que també ho faré ja que d'aquesta manera serà més fàcil trobar escrits que evidencien les nostres inquietuds en el món del professorat ja sigui de primària o de secundària. De moment us poso uns quants exemples de blocs en català que he fullejat .
- Fragments nocturns.
- Diari d'una mestra.
- El substitut.
- Mestra-TIC.
- Voltant amb Voltaire.
- La reusenca.
- Edelweiss.
- Viure a Estocolm.
- El blog de l'Ignasi.
- Anna Tarambana.
Bé, evidentment n'hi ha molts més però de moment amb aquests ja n'hi ha per llegir una bona estona. Jo he estat llegint un parell d'hores i he trobat coses amb les que em sento molt identificat com a mestre i com a ciutadà.

Canvis al Bloc

Avui he descobert una utilitat informàtica que es diu Flickr i no he trigat gaire a introduir unes quantes fotos al bloc. Si voleu veure com ha quedat mireu a sota de la part dreta del bloc. També he canviat les recomanacions que faig sobre música, cinema, llibres i llocs per visitar. Em sembla que a partir d'ara ho canviaré cada trimestre, si tinc temps és clar.

La carta als reis

Ha estat dur el primer dia després de vacances però tenia ganes de tornar a veure els companys de feina i els alumnes. Pel passadís la canalla em paraven dient el que els havien passat els reis i he quedat al·lucinat de la quantitat de regals que reben. Fa poc parlava amb una amiga que és mare d'una nena de dos anys, em comentava que ella no volia que la seva filla caigués al consumisme tan petita i que l'acostumaria a rebre pocs regals per valorar-los més. El que està clar és que sovint reben massa regals i després no valoren res i no només per reis, durant tot l'any. Em comentava que a la carta de reis va posar que desitjava que cada nen del món tingués com a mínim una joguina. Seria bonic.

La nova llei anti-tabac

Dins del currículum d'educació física es parla de salut i higiene i molt sovint en edats a partir de cicle superior intento inculcar hàbits saludables com el fet de treure's el tabac del cap, el fet de caminar, fer esport, menjar adequat i en hores adequades, dormir força, etc...
Els nens són molt influenciables per la TV i les campanyes de les grans marques americanes de tabac ho saben molt bé, els seus anuncis van encaminats a la recerca del seu particular "american way" del consumisme exagerat, el mateix que ens vol vendre els McDonalds o la Coca-Cola per posar uns exemples. En aquest aspecte em fa feliç que es prohibeixin les campanyes de les marques de tabac.
D'altra banda considero que la llei anti-tabac és fluixa en molts aspectes i que tenint en compte que els fumadors fan mal a la resta de la gent caldria una llei més dura. A mi particularment em preocupa que es fumi davant de nens o gent gran i hi ha fumadors que ho fan sense cap tipus de respecte. Cada dia quan entro a l'escola em trobo amb mares que fumen en presència dels seus fills i de fills d'altra gent mentre esperen que s'obrin les portes. Aquests menuts alumnes no tenen cap culpa que unes persones tinguin una adicció mortífera i s'han d'empassar vulguin o no el fastigós fum per entrar a formar part dels fumadors passius. Jo em pregunto: aquestes persones quan van al cine no són capaces d'estar-se dues hores sense fumar? doncs què els costa esperar que els alumnes entrin a classe? és qüestió de cinc minuts.
Jo la nova llei la faria extensiva a prop de les escoles, prohibiria fumar a menys de 50 metres de les escoles. També prohibiria fumar dins dels cotxes amb nens i un munt de coses més per defensar els nens que davant d'aquestes coses estan indefensos.
Ara, en una societat on es veuen dones embarassades amb el cigarro a la boca o on qualsevol nadó que tot just comença a caminar pot trobar centenars de burilles per terra es pot deduir que les coses no van pas gaire bé.
Vull ser optimista però la raó em dóna arguments per no ser-ho. D'aquest tema del tabac en parlaré més endavant, hi ha moltes més coses per dir.