L'eficiència és la mare de la ciència?

El comentarista habitual del bloc Chestnut feia unes aportacions interessants al post sobre la cultura de l'esforç publicat el passat dia 17 de setembre.
"Dic això perquè moltes vegades la gent confón esforç amb hores treballades, amb temps destinat...és a dir, per molts l'únic paràmetre de l'esforç són les hores destinades (bojeria). Jo crec que és un concepte molt més ampli perquè depèn de com s'entengui l'esforç, correlacionar positivament esforç i eficiència pot ser un disbarat ja que a vegades la relació és inversament proporcional."
Estic ben d'acord que de vegades es confon esforç amb hores treballades quan hi ha gent que és capaç de fer la feina de forma més ràpida i alhora mantenint l'eficiència; el món laboral que es trobaran els alumnes en part és una selecció natural on sobreviuen els més eficients, ràpids, llestos, ... en definitiva els més productius.
Amb tot, voldria aportar alguna cosa més: fa uns quants anys, en l'era pre-Internet, a TVE feien un programa-concurs on un concursant havia de buscar una resposta a una pregunta i tenia un munt d'enciclopèdies per aconseguir-ho en un temps determinat, no recordo el nom del programa, potser algun lector em podrà ajudar. Us imagineu avui en dia un jove del primer món de 15-17 anys en una biblioteca cercant informació en una enciclopèdia de paper? oi que no? el primer que farà si ha de fer un treball és buscar al Google o directament al Rincón del vago o pàgines similars. Ja ho sé, estic generalitzant molt però el quid de la qüestió és si aquesta facilitat a ser eficients* està convertint la generació ESO actual en persones poc avesades a l'esforç, a la cultura de l'esforç o a la constància.
S'obre el debat.
* En aquest cas eficiència té a veure amb la rapidesa a fer els treballs però no necessàriament en la qualitat d'aquests.
Foto: "Font de l'esperança (La Cogullada, Balenyà), no feu cas de les faltes, el meu avi no tenia temps per ortografia fabriana" de JRoca'08

Youtubeclip amb Ford Fiesta, mòbil i Mishima

Amb un mòbil, un Ford Fiesta del 95 i un cd de Mishima vaig fer aquest youtubeclip en un dia de pluja. El veureu (si voleu) sense editar, tal com va sortir.
Ahir vaig sortir del concert del Vigatà amb la sensació d'haver vist la millor banda nacional actual.

El comandament directe d'entrada

Aquesta setmana he començat a fer classe d’EF amb 41 alumnes que no tenia l’any passat i aquest fet ha fet entrar les pastilles Juanola a escena com cada any. A la facultat i als llibres d’EF et parlen de metodologies divertides d’agrupaments d’alumnes per allunyar-se del clàssic comandament directe, sembla que sigui pecat utilitzar-lo però a la pràctica quan portes uns quants centenars de sessions d’experiència te n’adones que, almenys en un principi, és la millor manera d’encarar un nou grup classe. Per mi la seguretat és primordial i si no conec els alumnes òbviament no els donaré la possibilitat d’enfilar-se enlloc ni tocar res potencialment perillós*.

El primer contacte amb cada grup ha estat a la classe i asseguts: els he explicat la meva manera de treballar i el que espero d’ells, els he parlat de les normes bàsiques i del que pot passar a qui es passi de llest, els he dit que sóc molt divertit sempre que no em facin enfadar, també els he dit que quan jo parlo tothom ha de callar i que si algú té alguna pregunta la pot fer després aixecant la mà, també els he dit que la meva manera de fer les coses i la de l’altre MEF que han tingut fins ara és diferent, també els he dit que el nom de l'assignatura és Educació Física i no gimnàstica; tot això argumentat. Tinc bones sensacions amb aquests grups, a veure què tal.

*En un gimnàs hi ha infinitat d'espais i materials potencialment perillosos encara de vegades no ho sembli.

Foto: "Només compto les hores serenes" de JRoca'08

La cultura de l'esforç avui

Una lectora fidel del bloc m'ha fet arribar un interessantíssim article de Jordi Sedó al diari AVUI sobre la cultura de l'esforç, el menys que puc fer és agrair el gest i fer públic l'article en la mesura del possible que és, en el meu cas, publicant-lo al bloc i demà penjant-lo a la sala de professors del meu centre.
AVUI Paper diàleg: La cultura de l'esforç de Jordi Sedó
Gràcies Pat.
La cultura de l'esforç i les èpoques de bonança econòmica. 21 de maig del 2008

Ni tombarelles ni pi

Llegeixo que una escola australiana prohibeix als seus alumnes fer tombarelles i fer el pi. El director de l'escola "ha negat que la prohibició obeeixi al desig d'evitar demandes judicials en cas d'accident".
És un mentider.
Foto: "Tombarella d'esquena i amb inclinació" de JRoca'02

El 15 de setembre

Aquest post està escrit dissabte i programat per avui 15 de setembre. Com que hem quedo a dinar a l'escola no puc veure les notícies de la tele però les puc explicar: han ensenyat una colla de nens de P3 plorant, uns quants de primària parlant a càmera del retrobament amb els amics, han parlat de la immigració mentre mostraven imatges de dones amb xilaves i possiblement també han parlat dels EBE (Espais de benvinguda educativa), han mostrat algunes escoles amb barracons o obres que ja haurien d'estar acabades i han donat moltes xifres que denoten l'augment d'escoles, d'alumnes, de mestres i de gent que parla de temes d'educació sense saber-ne.
Foto: "Apa! Vinga" de JRoca'08

Taradell i Tona, Tona i Taradell

Dilluns començo sent tutor dels mateixos alumnes que el curs passat però ara fent quart; com que conec molt millor l'escola i vaig arribar a conèixer molt millor els alumnes aquest curs no perdré temps en adaptació i podré anar més "de cara a barraca". Quan arribes nou a una escola el temps d'adaptació és inevitable i que sigui poc o molt depèn de molts factors: experiència prèvia, tipologia d'escola, recolzament i ajuda dels companys, bon ambient de treball, tipus de poble o ciutat, etc.. La meva adaptació a Taradell va ser força ràpida i cada vegada em sento més identificat amb l'escola i en part també amb el poble. Tona i Taradell tenen moltes coses en comú però no sé per quines raons podríem dir que els de Taradell sempre s'han avançat als tonencs en molts aspectes: Institut, ràdio, alguns equipaments culturals.. però ara els tonencs estem d'enhorabona perquè diumenge inaugurem una pista d'atletisme després de molts anys de demanar-la i els habitants dels pobles del voltant vindran a fer-la servir i això és un punt a favor per Tona, un poble on es viu molt bé, com a Taradell.
Afegit:
Galeria de fotos d'Osona.com de la inauguració de la pista d'atletisme

Resposta al post anterior

Resposta a la pregunta del post anterior: la MAT
Primer que l'ha encertada: Raül Escobar i Presseguer.

3 lletres que marquen la diferència

Entre aquestes dues fotos tirades des del pla del turó del Castell de Tona hi ha una diferència de 364 dies. La de l'esquerra és del 2007 i la de la dreta del 2008. A la falda esquerra (de la foto) del Montseny, entre Taradell i Seva, veiem la diferència principal, qui me la sabria dir?
Pista: Té 3 lletres.

Faranduleria LlunArt

I aquesta nit tornen els Racons LlunArts com és tradició en vigília de la Diada Nacional. Si voleu venir presenteu-vos a l'Ajuda (Balenyà) a partir de les 21h i podreu visitar un recorregut artístic en una passejada nocturna pel bosc amb teatre, clowns, música, circ, dansa, etc... Un servidor representarà amb la Guarderia Teatre una paròdia que vaig escriure jo mateix sobre la pedagogia de l’ecologisme, em fareu companyia? Serà al recorregut de la dreta.

Serà la última faranduleria que faré en molt de temps doncs treu molt de temps i aquests dies amb els assaigs no he parat per casa.

Foto: “A taula com una nena gran” de JRoca’08

Tots els mecanismes

Avui he estat ficat a l'aula d'informàtica una bona estona i he comprovat que a totes les escoles on he estat aquesta aula és un niu d'objectes obsolets: es troben relíquies com manuals de programes del 1983, disquets d'aquells d'abans que tenien més semblança a un vinil, ratolins de tot tipus, cables acabats amb endolls que no existeixen (en aquest planeta) i un munt de Cd-Roms amb o sense caixa amuntegats. Suposo que ningú s'atreveix a llençar res i any rera any es van acumulant coses. Un altre tema (apassionant) és el dels cartutxos d'impressora, sobretot en una escola gran amb unes quantes d'aquestes màquines; val més que ho deixi aquí...
Foto: "No hi sóc" de JRoca'08
He pensat que calia mostrar en imatges el que comentava de material obsolet:
Foto afegida el 10/9/08: "TIC 1985" de JRoca'08

TIC (TAC) de nou

Aquest nou curs que comença dilluns estrenaré càrrec a la nova escola on vaig anar a parar l'any passat, m'han confiat la coordinació d'informàtica i ja d'entrada és un repte que intentaré complir tan bé com pugui. Els lectors habituals del bloc recordaran que el maig del 2007 em vaig plantejar no tornar a agafar aquesta coordinació (a l'escola anterior) pel desgast que comporta però a l'escola actual m'han convençut de nou i espero compensar amb la meva feina la confiança dipositada en mi. Aquest any se'm girarà feina de valent perquè a més de ser tutor de quart i coordinador d'informàtica també tindré més hores d'EF per la qual cosa caldrà que gestioni bé el temps per no perdre'm en l'intent d'intentar fer més del que puc i produir indirectament l'efecte contrari que seria no fer res del tot bé.
Foto: "Canvi de xip" de JRoca'08 Nota: No conduïa jo.

No hi ha lloc més invulnerable

Han hagut de passar cinc mesos des que vaig comprar-me el Kitsch 10 i em van venir unes ganes boges de veure'ls en directe; ahir a la nit a Santa Eugènia de Berga (Osona) per fi vaig vibrar de nou amb un dels millors directes nacionals amb un repertori espectacular que combinava les noves cançons i els temes clàssics dels de Banyoles. Potser van ser les ganes que en tenia o l'emoció d'escoltar un nou disc que m'encanta però diria que el concert d'ahir va ser el millor que he vist des del mítica presentació a Manlleu del quart disc el 18 de juny del 1994, i ha plogut!
Orgull. 26 d'abril del 2008
Mercat de Música Viva de Vic. 18 de setembre del 2008. 23h
Foto: "Sta.Eugènia de Berga 6Set08" de JRoca'08

Spam sausage egg and tomato

Avui he rebut una vintena d'e-mails al compte de la feina (XTEC) i gran part eren Spam (no acabo d'entendre com des de l'XTEC no són capaços de filtrar aquest spam). Bé, d'spam n'hi ha de ben divertit, sobretot quan utilitzen un traductor online d'aquests d'estarpercasa. Avui va de rellotges, us en copio algun literalment com l'he rebut, s'accepten rialles:

Nosotros no solo por la calidad de la atencion, sino tambien en los precios. Nuestros relojes son muy populares y se le satisfecho cuando ahora con nosotros esta marca de relojes. Obtener estos relojes entregado muy rapido, con seguridad y asi.

Finalmente que lo que usted se merece. Los mejores relojes, pero muy barato. Estos relojes son realmente emocionados de que podemos garantizar que usted. Obtener todo lo que aqui y ahora, el orden y sale inmediatamente utilizado.

Que dice que siempre costosos relojes de marcas? Con nosotros usted obtiene el teursten relojes muy baratos. El pedido sera procesado de inmediato y se le zurfieden y seguro. Con nosotros usted guardar correctamente, incluso con los relojes caros.


Una mica de normalització lingüística

Deixar-se manegar

Els usuaris de RENFE de tota la vida encara flipen dia sí i dia també quan a les notícies expliquen les incidències del dia dels trens de Rodalies; fa un parell d'anys es va posar de moda parlar-ne i des d'aleshores anuncien les avaries que no han anunciat en les últimes dècades, els retards de RENFE han passat a ser interès informatiu de primer ordre, fins i tot hi ha dies que filmen els usuaris mentre agafen un autocar, són els veritables herois quotidians.
Des del fatídic accident aeri de Barajas han sortit als mitjans desenes d'avaries, retards, pèrdues de maletes, algun aterratge d'emergència i un munt de notícies relaciones amb els avions. La majoria de notícies que ens arriben són coses que han passat tota la vida però que ara són d'interès informatiu de primer ordre i això provoca una falsa percepció de perillositat al fet de volar. En tertúlies improvisades he sentit a algú dir que ara hi ha més accidents aeris i moltes més incidències amb avions, eren les mateixes persones que es pensaven que abans de la Maleni Álvarez la RENFE funcionava de meravella.
Foto: "La taronja mecànica" de JRoca'08

Dissabte el LLOP va intentar arrasar Tona

Dissabte el LLOP va intentar arrasar Tona i el poble li va fotre una bona patacada de manera que els ciutadans van guanyar la partida més multitudinària de la història amb prop de 200 persones, espectacular!
Vegeu-ne la crònica i les fotos en aquest enllaç, si us hi fixeu bé veureu la meva nova disfressa de Mark Spitz.
I aviat els Racons Llunarts 2008...

Ten years after

Un dels tòpics més estesos en ascensors, pre-passos de vianants i sales d'espera de consultes mèdiques vàries és el del pas del temps: com passa el temps! I el més bo del cas és que és ben cert, passa ràpid i nosaltres ni ens n'adonem. Avui he començat per desena vegada en una escola des del principi i veient les mestres joves que arriben amb la carpeta de la Universitat, puntuals i esperant que algú els mani feines a fer ha estat inevitable pensar en mi quan vaig començar en aquest món de la docència i pensar també inevitablement en què s'ha convertit la meva vida des d'aleshores. Avui començo una altra vegada una feina que faig per vocació, que m'omple i que intentaré fer el millor possible per estar a l'alçada dels que confien en mi i trencar els arguments dels que no ho fan.
Foto: "Aloma" de JRoca'08

Cap d'any

Aquesta nit la podríem definir com la de Cap d'any doncs per molta gent comença un nou any i no em refereixo només al sector dels mestres, el setembre és per molta altra gent l'inici de moltes activitats que havien quedat aparcades durant l'agost. Jo demà al matí tinc ganes de tornar a l'escola i aquesta vegada ho faré de manera molt diferent de l'any passat quan començava en un centre nou amb un munt d'incògnites per a resoldre. Demà és dia de retrobament primer, presentacions després i finalment de treball per tenir-ho tot a punt pel dia quinze quan arriben els alumnes amb aquella il·lusió que els il·lumina els ulls.
Bon any!
Foto: "Horari a la pissarra" de JRoca'08

El greuge comparatiu

Al govern estatal li interessava que tot aquest tema del finançament català sortís a la llum durant els mesos d'estiu perquè així les balances fiscals i tota la pesca agafen a molta gent de vacances i ni se'n adonen. El problema és que el finançament s'allarga per l'incompliment d'en Solbes i companyia i ara ens agafa a principi de curs que és quan les famílies catalanes han de fer front a una bona despesa en llibres de text i preparació del curs escolar. I aquí és on intervé el factor clau: el greuge comparatiu amb les altres comunitats autònomes (CCAA). Llegim que hi ha CCAA on els llibres de text són gratuïts, llegim que els menjadors escolars catalans són els més cars de l'Estat, llegim que hi ha una CCAA que és la regió amb més ordinadors per alumne del món, llegim que una CCAA donarà portàtils gratuïts als estudiants d'ESO, etc.. etc.. i és clar, no sé a vosaltres però a mi quan llegeixo segons què penso que estaríem molt bé amb un concert econòmic com el que tenen dues CCAA. Llàstima que els nostres polítics no tinguin ni la categoria ni la valentia suficient per reclamar el que el país necessita.
Foto: "Pagar, pagar i pagar" de JRoca'08

El típic error MEF

Després dels Jocs Olímpics més televisats de la història és evident que la majoria d'alumnes hauran vist alguns esports i possiblement estaran interessats en practicar-los d'alguna manera a l'escola. En tot aquest context els Mestres d'Educació Física (MEF) no hem de caure en l'error de pensar que l'esport és o ha de ser una part principal de la nostra tasca educativa a primària; la nostra tasca no és ensenyar esports i molt menys practicar-los, la nostra tasca és educar el cos i donar a conèixer als nostres alumnes les seves possibilitats en el màxim d'aspectes possibles.
Companys MEF, busquem les possibilitats educatives dels Jocs, que n'hi ha, però no seria correcte basar les sessions en practicar esports quan sabem que els nostres alumnes necessiten primer de tot aprendre a tenir un bon domini del seu propi cos i això, òbviament, no és una tasca que s'aconsegueixi en poc temps. Ja tindran temps...
Foto: "Un dia de platja" de JRoca'08