A l'aire lliure

Com cada any a casa en Jordi celebren una barbacoa amb els amics al jardí. L’any passat en Jordi va estar treballant de valent per assegurar-se que tots els seus amics tinguessin la carn a punt, uns la volien més feta i altres gairebé crua. Quan els amics tenien la panxa plena es va disposar a menjar ell. Quan començava a degustar la fabulosa xistorra DO de Navarra va notar fum de tabac i va parar un moment, a dos metres tres dels que havien acabat van començar a fumar amb entusiasme, en Jordi els va dir que ell encara no havia acabat de menjar, ells van contestar que estaven a l’aire lliure i per tant no molestaven a ningú. Aquell dia en Jordi es va mossegar la llengua, va preferir no dir el que pensava i va seguir menjant carn a l’estil fumat.

Aquest any en Jordi ha comprat la mateixa xistorra DO de Navarra, les mateixes botifarres DO Plana de Vic i la resta de menjar de la millor carnisseria del poble. Ha tornat a passar el mateix: en Jordi ha servit a tothom de la millor manera i després ha menjat ell, en el moment de menjar, les mateixes persones, amb el mateix entusiasme, han començat a fumar. Als pocs segons de començar les cigarretes i just abans que els seus pulmons enfosqueixin encara més un d’ells ha parat:

- Què és aquesta pudor?

- És veritat, què és? – diu l’altre.

En Jordi intervé amb la boca plena, ja sap que no és d’educació parlar amb la boca plena però el moment s’ho val.

- Us molesta? És que acabo de tirar una bomba fètida que vaig comprar als xinos que estan al costat de la carnisseria, em venia de pas.

- Però per què collons tires una bomba fètida? Carda una pudor horrible!

- És un vici nou que he agafat, no crec que us molesti perquè estem a l’aire lliure.