Moments impagables

Ahir a la tarda amb la pubilla vam collir la primera magrana del magraner, ens vam acostar i vam comprovar com ja s'obria, les petites granes vermelles buscaven el sol de reüll.
Avui hem anat a fer un volt amb bicicleta, la pubilla galta-vermella mirava el paisatge quietona al seient. Tornant hem berenat un plàtan cadascú i després he agafat la magrana i l'he partida per la meitat. La pubilla em mirava mentre anava desgranant la reina de les fruites i ha vist contenta com n'hi ficava unes granes al plat. Primer n'ha agafat una i se l'ha posada a la boca, tot seguit l'ha escopida, com es menja això, papa? jo li he ensenyat com es mossega per treure'n el suc i tot seguit ho ha tornat a intentar. Aquesta vegada ha trobat el truc i semblava talment un petit esquirol rossegant una pinya, ha menjat una vintena de granes, una a una i després, quan ha vist que ja no en quedaven m'ha mirat, ha aplaudit i m'ha tirat un petonet, què més vull?
Són moments impagables.
Foto: JRoca