dimarts

"Atenció barcelonins, hi ha perill de bombadeig..."

Aquests dies de març mentre al Tibet intenten lluitar contra Goliat i a Kosovo se n'adonen que havia estat massa fàcil, el nostre país commemora un aniversari més que tràgic de la nostra història, aquests dies fa 70 anys dels bombardeigs més forts sobre Catalunya. Sí, els feixistes sabien perfectament que el català és amant de la llibertat i per això Catalunya era el banc de proves perfecte per engegar una guerra inusual fins aleshores: la guerra contra la rereguarda i la població civil. Era una guerra programada des de Madrid, Roma i Berlín contra una legítima República, la primera república atacada (i no seria l'última), en una guerra que duraria fins a mitjans 1945.
La recuperació de la memòria històrica crec que és necessària per donar a conèixer a les noves generacions el que van passar els seus avis i besavis, hi ha molta gent que diu que no hem de remoure el passat, no hi estic d'acord, els que van guanyar van tenir quaranta anys per suavitzar el que van fer i no s'ha fet justícia, hem de recordar entre d'altres coses qui va dictar que el príncep esdevingués rei.
Amb el projecte teatral Punxes a la sorra em vaig trobar amb la necessitat de parlar dels bombardeigs sobre el nostre país: una de les protagonistes, la Carme, era responsable de la porta d'un refugi quan sonaven les sirenes i l'altra protagonista, la Mercè, va veure com la seva Escola del Mar era destruïda per una bomba el gener del 38. En el procés de documentació per escriure el text vaig visitar l'exposició "Quan plovien bombes" al Museu d'Història de Catalunya i allà vaig entendre millor el gran impacte psicològic que causaven les bombes a part del dany irreparable i el material, a l'obra inclouria unes frases que els barcelonins van sentir per la ràdio 385 vegades al llarg de la guerra: “Atenció barcelonins, hi ha perill de bombardeig, aneu amb calma i serenitat als vostres refugis, la Generalitat de Catalunya vetlla per vosaltres”.
Algú em va dir després de veure l'obra que aquell text l'havia sorprès molt i em preguntaven d'on l'havia tret, jo els deia que era real, que sonava dia sí i dia també a les ràdios dels barcelonins.
Foto: "La Montse entra a escena per mostrar a les actrius les sensacions d'un bombardeig en un assaig de Punxes a la sorra" de JRoca

4 comentaris:

miq ha dit...

La meva àvia va sobreviure un bombardeig que va ensorrar la casa del costat. També, com molta altra gent va viure i dormir a l'Estadi de Montjuïc, que a banda d'aixopluc servia com a magatzem d'armes i de munició.

JRoca ha dit...

Miq,
un bombardeig ha de ser una cosa horrible, segur que la teva àvia t'ho devia explicar i et va impactar. Fa més de trenta anys que va morir Franco i tot just ara sembla que les institucions es mouen per recordar aquests fets que van afectar a tanta gent, en tres dies de març van morir a Barcelona 1300 persones, això és molta gent.
Merci pel comentari.
Salut

defak ha dit...

Perquè no demaneu permís per representar l'obra al refugi 307 de Nou de la Rambla? L'any passat a la meva empreseta ens van demanar idees per fer-hi coses i va ser un exitàs, si enguany ens ho tornen a demanar ja t'ho faré saber...

De moment quan torni buscaré on feu l'obra a veure si hi ha sort.

JRoca ha dit...

Defak,
quina gran idea, seria genial fer l'obra a dins del refugi o en cas de no ser possible sencera almenys fer una "performance" amb alguna escena on es parli dels bombardeigs.
El meu e-mail és jroca222@xtec.cat, si vols et puc enviar el DVD, va també per tu Miquel.
Moltes gràcies
Salut