dilluns

Slastic i la traductora de P3

La mare magrebina va arribar a l'entrevista acompanyada de la seva filla petita de P3. En Jordi les va fer entrar i després de seure va començar el que havia de ser una entrevista entre una mare i un mestre tutor:
- Vols que et parli en català o en castellà?- la cara de la mare era de no entendre res- ¿te hablo en castellano o en català?
- Bien, bien..
En aquell moment en Jordi va entendre que certament la mare no entenia ni un borrall de català o castellà i que havia portat la seva menuda de P3 per fer de traductora. La mare va començar a parlar en el seu idioma a la petita i aquesta no deia res a en Jordi.
- Fatima (no Fàtima), què diu la mare?
La Fatima no deia res, tenia vergonya.
- No m'ho vols dir?
Seguia sense dir res.
- Diga-li a la teva mare que la Malika ha de llegir més a casa.
La nena no li deia res i la mare mirava a en Jordi somrient, la situació ja passava de surrealista. La mare tot seguit li preguntava a la nena què li havia dit en Jordi i la Fatima responia una sola paraula, en Jordi va insistir:
- Aneu a la biblioteca de vegades?
- Sí - contestava la Fatima.
- I agafeu llibres?
- Sí.
- Molt bé, diga-li a la mare que la Malika ha de llegir més.
La Fatima seguia sense fer de traductora i en Jordi va començar el repertori de gestos propis del Tricicle i vocabulari de Tarzan.
- Llibres, libros, a la biblioteca, bé, llegir molt, molt bé...
La mare somreia:
- Sí, sí..
Uns segons després els moments incòmodes van augmentar fruit de la incomunicació:
- La Malika es porta bé, molt maca, diga-li Fatima.
Aquesta vegada li va fer cas, la mare va somriure. En Jordi es va aixecar i elles també, van quedar per parlar per un altre dia amb una traductora professional que va per les escoles. Sortint de l'aula, amb gestos, en Jordi li va fer entendre a la mare que el te que havia portat amb les pastes típiques del Marroc pels mestres el dia de l'aniversari de la Malika era un detall maquíssim i boníssim.
Nota: Els noms estan canviats, la història és real.
Foto: "Llibreta i llapis d'Ikea II" de JRoca

5 comentaris:

Sylvie ha dit...

Per posts com aquests si passes pel meu blog hi tens un "premi"..

miq ha dit...

Molt bo.

Josep Mª ha dit...

Encara recordo el primer día que al IES vaig tenir una alumna marroquina... no entenía res de res y tampoc coneiuxia ningú. M'hi vaig apropar per dir-li simplement "bon dia"... i de tanta por que tenia es va amagar sota la taula i la cadira. No havia vist mai un professor!!!

JRoca ha dit...

Sylvie,
gràcies pel premi.
Miq.,
gràcies, és una anècdota divertida.
Josep Mª,
d'experiències amb alumnes nouvinguts en podríem fer un bloc sencer, aquesta que aportes és ben bona.
Salut

Montserrat ha dit...

Als mestres ens passa ben bé de tot!