dijous

Dilema a la biblioteca?

En un curs que fem sobre el foment de la lectura va sortir el tema dels clàssics que no poden faltar a les bibliotques escolars. Sembla ser que a les biblioteques italianes tenen el "Pinotxo" com a llibre diguem-ne nacional i se suposa que a cada país tenen els seus clàssics imprescindibles. Al nostre país hi ha clàssics de molts gèneres i en el món del còmic va sortir el nom d'en Massagran, el personatge creat per Josep Maria Folch i Torres l'any 1910. Quants catalans hem crescut amb en Massagran? jo me'ls he llegit tots i en tinc un bon record i com jo un munt de conciutadans nostres. Bé, partint que en Massagran és un clàssic nacional vol dir que l'hem d'incorporar a les nostres biblioteques escolars? ho dic perquè si analitzem les aventures africanes del nostre heroi veurem que en Massagran és un personatge més que racista i aporta uns valors molt allunyats a la convivència entre cultures que fa uns anys que estem fomentant. Ja sabem que a principis de segle passat les coses eren i es veien de forma molt diferent però en ple segle XXI és indubtable (crec) que en Massagran no aporta valors positius almenys en aquests aspectes. Els lectors adults saben llegir les aventures d'en Massagran amb perspectiva d'entendre el temps històric en el qual van ser escrites però ho saben fer els menuts lectors? el dilema està servit...
Foto: www.tarragona.cat

6 comentaris:

membrillu ha dit...

No fa gaire va haver-hi un debat similar amb el Tintín. La meva (indocumentada, bé és cert) opinió és que sí, s'ha d'incloure a les biblioteques. Al capdavall nosaltres els vam llegir de nens i dubto que haver-ho fet ens hagi convertit en persones més racistes o més insolidàries. És evident que no sóc ni pedagog ni psicòleg ni educador ni res que em qualifiqui especialment per afirmar el que afirmaré tot seguit, però a mi em sembla que els nens, o els nens en edat de llegir el Massagran, si més no, són perfectament capaços de distingir entre realitat i ficció. Fins i tot poden utilitzar-se aquestes històries per discutir amb ells els "valors positius" que els hi manquen i convertir-ho en un exercici profitós.No se. Jo sento molt respecte per la literatura, i crec que s'ha d'acceptar tal i com és, un producte del temps en que va ser escrita. En Massagran pot ser més o menys gran, literàriament parlant, però forma part de la història literària del país, i com a tal a mi em sembla que ha d'estar a l'abast dels nens per a que tinguin l'oportunitat (mai l'obligació, per descomptat) de llegir-lo. Si no, de més grans, quan ja considerem que estan "capacitats" per a distingir entre els valors positius i els negatius (tela de distinció, d'altra banda) ja no tindrà cap sentit que els llegeixin, que són llibres infantils. Potser en això sóc una mica bestiota, ves, que voleu que us digui. La literatura surt de les millors i les pitjors característiques de les persones. Si només es permeten les obres literàries que surten dels "bons sentiments"... quina merda de literatura que hi haurà. Amb certs límits que no m'atreveixo a delimitar, els nens han de poder llegir TOT el que els cridi l'atenció. I després els adults estem més o menys obligats a proporcionar-los el context o a ajudar-los a entendre el que han llegit.

Buf. Quin comentari més llarg que m'ha sortit. No m'ho pensava quan he començat a escriure, però és que és un tema que em remou, ho sento si he divagat una mica massa.

Xevi ha dit...

Després de llegir el comentari del Membrillu la veritat és que poca cosa a dir. de fet si: discrepo. Penso que el Massagran és força avorrit i jo personalment quan era petit si tenia un Tintin o un Astèrix ja em podien anar posant Massagrans al davant que no els hi feia cas. Algú dirà que és auto-odi. Jo crec que perquè sigui de casa no necessàriament s'ha de promocionar i tampoc necessàriament vol dir que sigui bo. A mi el Massagran em sona una mica com aquestes telenovel·les de'n Benet i Jornet que ens enxufen cada 2x3 a la tele3 (que dius: no teniu més guionistes?).

JRoca ha dit...

Membrillu,
gràcies pel comentari, ha quedat prou clar per part teva. El tema preocupant d'en Massagran és la imatge que es dóna dels negres de les tribus africanes, una imatge habitual a principis del s.XX però no ara, per sort. D'altra banda no sé si els nens hi veuen aquest racisme o ho veuen com a una cosa divertida deixant de banda si els ridiculitzats fins a extrems exagerats són negres o no.

Xevi,
jo sempre he sigut molt de l'Astèrix, en Tintin no em va arribar a fer mai el pes i en Massagran em feia gràcia però sense arribar als herois gals. Molt bo el comentari d'en Benet i Jornet. ;-)

David ha dit...

Hi ha dos llibres que em van marcar a l'època escolar: un per haver-lo llegit (el Zoo d'en Pitus), i un per tot el contrari (el Mecanoscrit d'en Pedrolo).

Curiosament, malgrat no haver llegit mai el Mecanoscrit (fet greu tenint en compte que fins i tot em van regalar un exemplar), sóc m'he llegit un munt de relats policíacs d'en Pedrolo, tot un mestre en aquesta matèria (amb el permís de l'Andreu Martin).

D'en Massagran no et puc dir gran cosa perquè no n'he llegit mai cap. Però venint d'en Folch i Torres em fa molta por...

membrillu ha dit...

No, no, si jo parlava més de l'idea general que de'n Massagran en concret. L'Asterix és millor. I en Benet Tallaferro! I en Gil Pupil·la!

Sylvie ha dit...

JO penso com en Xevi, recordo haver-lo llegit de petita i recordo que no sé què vaig llegir que em va fer molta angunia i no em va agradar. Jo tb he estat sempre d'Asterix i Tintin...
El fet de tenir-lo a no a la biblioteca... no sé, jo no el tindria.