El refugi 307 i la memòria històrica

Ahir vam visitar el refugi 307 tocant la falda de la muntanya de Montjuïc. Aquest refugi, com tants d'altres, va ser construït per nens i persones grans que van quedar a la rereguarda durant la guerra civil. La visita va durar uns quaranta minuts i va ser explicada per un guia amb molta passió per la nostra història per la qual cosa ens va saber transmetre perfectament tots els coneixements sobre el refugi, la resta de refugis, els bombardeigs i el conflicte bèl·lic que ens va portar a quaranta anys de feixisme. Entre el grup de visitants hi havia gent gran que explicava amb pèls i senyals algunes de les sensacions que van patir quan eren petits, no van faltar ulls entelats. De seguida vaig pensar que molts nens i joves d'aleshores no han tingut l'oportunitat de veure el que s'està fent ara per la recuperació de la memòria històrica; fa trenta anys que va morir el dictador i tot just fa poc temps que es comencen a recordar uns fets que van colpir a tanta gent, molts no han viscut prou per veure-ho, trenta anys són molts anys.

I què dir de l'enginyer Ramon Parera que va ser dissenyador i supervisor de les obres de centenars de refugis? avui en dia ningú en sabria res si no fos per un reportatge al Trenta Minuts. Tot molt típic del nostre país: en Ramon Parera no té ni un carrer, ni una plaça amb el seu nom, ni un parc, ni tan sols un petit passatge; us posaria un enllaç a la Viquipèdia però ni això, tot molt típic del nostre país. Quanta gent està viva gràcies a en Ramon Parera?